Primavera Club 2015: 10 grups que hi hauries de veure

“Compartim discurs. una part no acompanya l’altra”“No som tants qui fem experimentació sonora o de moviment a l’Ebre”, diu el tortosí Carlos Martorell. Per això, que acabessin coincidint amb els també ebrencs Anna Hierro i Andreu Garcia era inevitable. D’una residència artística al festival Eufònic, que importa i exporta arts sonores i visuals des del Delta, en van sorgir com a Ensemble Topogràfic, una formació que experimenta amb la interacció entre dansa i so i que defensa que no només la música provoca el moviment, sinó que el moviment també genera música.

“L’energia que l’Anna –membre de la prestigiosa companyia de dansa La Veronal– projecta sobre l’escenari modula la nostra improvisació i a la inversa. Sempre ens hem vist com un bloc, compartint el discurs, i no en aquesta situació en què una part acompanya l’altra. L’Andreu i jo no som simplement acompanyants de l’Anna, i hi ha moments en què és ella qui ens demana més o menys intensitat, com podem fer també els músics”. Però a més del llenguatge no verbal amb què els improvisadors musicals es comuniquen tradicionalment, Hierro balla amb un sensor que transforma el seu moviment en so.

Ensemble Topogràfic van publicar el seu LP de debut homònim aquest any, un format d’àudio que no recull el moviment i que per aquest motiu al principi havien descartat. “Vam estar més d’un any negant aquesta opció, ens semblava incoherent plantejar un CD on l’Anna estava present només de manera puntual”. Va ser Ramon Rodríguez que els va convèncer “que la part musical tenia prou força per si sola” i va publicar l’àlbum al seu segell Cydonia. Però és en directe, com els veurem al Primavera Club, que el projecte es manifesta amb tota la plenitud.

Llegiu el text de la portada del debut d’Empress Of, 'Me' (2015). Sobre el seu retrat, en blanc i negre i actitud insegura, la nord-americana de mare hondurenya Lorely Rodriguez s’hi reivindica com a emperadriu d’ella mateixa. “L’àlbum comença amb 'Everything is you' per explicar la història d’un moment de la meva vida en què estimava tant algú que no podia separar el que jo era d’aquesta persona –diu–. He après moltes coses fent aquest disc, una d’elles, que sóc la persona més important de la meva vida”.

Ho diu alt i clar, en un disc ballable (“Volia passar-m’ho bé en directe i que les cançons em donessin energia”) a mig camí entre el pop electrònic i l’R&B, en què els mots són tan importants com els beats: “Les lletres són molt importants en aquest disc. Era una prioritat que cada paraula se sentís”. Va marxar de Nova York per treballar en el disc aïllada –al cul del món, al Mèxic rural–, i el resultat va ser un disc de contingut personal en què Rodriguez fa bugada emocional. “Quan estava sola, sense ningú amb qui parlar ni influències externes, sense internet, sense concerts, l’única cosa sobre el que volia escriure era la meva vida”.

Però a banda d’aprendre coses sobre ella com a persona, també va aprendre a ser músic. “He après a fer un disc, a produir millor –afirma–. Em vaig passar hores i hores produint i creant bases i sons. Vaig aprendre a concentrar-me en les cançons. Vaig aprendre a dir el que de veritat volia dir amb les cançons”. Amb 'Me', Empress Of s’estrena en moltes coses: primer LP, primera gira nord-americana en solitari i primera gira europea. Al Primavera Club tocarà en format de trio, acompanyada de sintetitzador i bateria. I d’ella mateixa.