El Primavera Club va néixer el 2006 com una edició a cobert i en el tercer trimestre de l’any del Primavera Sound. Una dècada després, el festival de tardor ha consolidat el seu canvi d’orientació per recollir l’esperit de descoberta que tant s’alaba del seu germà gran.
No busqueu grans reclams al cartell: el festival aposta pels músics emergents, i els que tenen trajectòries més llargues els trobareu camuflats en nous projectes. És el cas de Minor Victories, que reuneix Rachel Goswell (Slowdive, Mojave 3), Stuart Braithwaite (Mogwai) i Justin Lockey (Editors), i que ha resultat en un àlbum homònim a cavall entre el de pop èpic, les guitarres abrasives del shoegaze i els canvis de dinàmiques del postrock. O, a menor escala, de Seth Bogart (Gravy Train!!!!, Hunx and his Punx), Whitney (amb els ex-Smith Westerns Julien Ehrlich i Max Kakacek) i Boys Forever (nou àlies de Patrick Doyle de Veronica Falls).
El reclam del Primavera Club és la promesa que els grups que hi veureu tenen números per ser algunes de les sensacions del pop, el rock i l’electrònica dels pròxims mesos, i que els veureu sense estretors i a bon preu, o fins i tot gratis. Perquè una de les novetats de l’edició d’aquest any són les matinals gratuïtes al Centre Cultural Albareda del Poble-sec, on hi podreu sentir la cançó d’autor de la britànica Anna B Savage, el danès Søren Juul (abans Indians) i les catalanes PAVVLA i Lu Rois.
Entre els que més soroll han fet hi ha l’escocès C Duncan, nominat al prestigiós Mercury Prize al millor disc britànic del 2015 amb el seu debut, 'Architect' (2015); els neozelandesos Yumi Zouma, 'hype' el 2014 gràcies a un EP homònim de pop electrònic d’inspiració retro i que ara presenten el seu primer llarg, 'Yoncalla' (2016); Porches, projecte del novaiorquès Aaron Maine, al qual li ha anat molt bé capbussar-se en el synth pop melancòlic de 'Pool' (2016); Lucy Dacus, cantautora elèctrica amb caràcter en l’estela de Courtney Barnett; l’iranià Ash Koosha (un dels protagonistes del film 'Nadie sabe nada de gatos persas'), a cavall entre la tradició persa i el chiptune; i des de Barcelona, el jove trio Yumi Yumi Hip Hop magnètic punk-pop en català, i el personalíssim pop desmanegat de Gúdar.