Primavera Sound 2019: els 10 concerts imprescindibles del divendres

Escenari Seat. 23.10 h
De vegades les cancel·lacions porten una sorpresa amagada. És el cas de la de Cardi B, a qui malauradament no podrem veure al Primavera Sound 2019. A canvi, el festival va anunciar una nova cap de cartell del tot inesperada: Miley Cyrus, rutilant estrella del pop més gamberro que feia twerk anys abans que a Madonna se li acudís col·laborar amb Maluma. Però després de gravar amb els Flaming Lips, res ja no ens pot sorprendre de la de Tennessee. Acaba de publicar un single de meravellós regust clàssic amb Mark Ronson, 'Nothing breaks like a heart', i tot apunta que està a punt de publicar el seu setè disc, que arribaria dos anys després de l'anterior 'Younger now' (2017).

Escenari Pull&Bear. 21.35 h
Qualsevol fan de Prince hauria de caure rendit als peus de Janelle Monáe. La de Kansas City va debutar l'any 2007 amb l'EP 'Metropolis: Suite I (The chase)', començant una sèrie de discos inspirats en la pel·lícula de Fritz Lang i, des d'aleshores, l'estètica futurista l'ha acompanyat gairebé com una obsessió. Va ser un androide a 'The ArchAndroid' (2010), una dama elèctrica a 'The electric lady' (2013)– i, finalment, una mena d'ordinador pansexual a 'Dirty computer' (2018), el seu últim i fascinant treball. Soul, pop, funk i, en definitiva, R&B sofisticat, que canta a noves formes amoroses que també involucren les màquines. Sensualitat de ciència-ficció que evoca el geni de Minneapolis a cançons tan absolutament irresistibles com 'Make me feel'.

Escenari Ray-Ban. 22.30 h
Brett Anderson va ser aquest mes de maig al festival Primera Persona per parlar del seu llibre de memòries 'Mañanas negras como el carbón' (Contra, 2018), una lectura que ens fa agafar encara més ganes de veure Suede en directe. Ara que ha fet 25 anys del seu disc de debut homònim –convenientment reeditat l'any passat– i que els de Londres tenen encara el seu darrer treball, 'The blue hour' (2018), encara recent, és un magnífic moment per gaudir en directe d'una de les bandes més importants del brit pop. Anderson, portador de la flama de David Bowie, és una bèstia escènica a qui no ens importaria veure un any rere l'altre. El dia que torni Bernard Butler ja serà per morir-se.

Escenari Pull&Bear. 00.20 h
Des de la psicodèlia dels seus inicis al pop sintètic de 'Currents' (2015), Kevin Parker ha marcat amb la trajectòria de Tame Impala una línia paral·lela al que ha estat la progressió de la música indie en els primers anys del segle XXI. Quan els efluvis lisèrgics s'alien primer amb els pedals d'efectes i més tard amb tots els recursos electrònics a l'abast, passen coses com les que el mag australià és capaç de fer amb Tame Impala. Quatre anys després del seu últim treball, tot sembla indicar que la seva esperada continuació està a punt de sortir del forn. De moment, ja han caigut dos nous singles, 'Patience' i 'Borderline', en la línia ballable de 'Currents'. Prepareu-vos per una revetlla amb catarsi col·lectiva.

Escenari Ray-Ban. 00.55 h
La mera presència al Primavera Sound de la rapera, poeta, dramaturga i novel·lista londinenca ja és una gran notícia, però si a sobre arriba a Barcelona amb un nou disc a punt de publicar, la cosa encara es posa més interessant. 'The book of traps and lessons', que surt el 14 de juny, arriba amb sorpresa afegida: el produeix el mític Rick Rubin, una institució del hip-hop, el metal i la música d'arrel nord-americana. I contràriament al que es podria suposar, Rubin ha apartat Tempest de les convencions del rap i ha portat els seus versos cap a territoris que no havia explorat. El resultat conté tots els ingredients que ens van fer enamorar de 'Let them eat chaos' (2017), però amb un punt de vista diferent: és el disc més íntim que ha fet fins al moment. Preparem-nos perquè la gran poetessa del nostre temps ens torni a sacsejar l'esperit.

Auditori Rockdelux. 19.20 h
Quina meravella tornar-nos a trobar amb la música de Julia Holter, creadora d'universos fantàstics en la línia de Joanna Newsom o Kate Bush. Perquè les bones cançons poden ser petites joies tancades en elles mateixes però també poden ser flors que despleguen els seus pètals com una mà que ens convida a entrar en un món inesperat. És el cas de les que fa la californiana, a qui ja trobàvem a faltar des del meravellós 'Have you in my wilderness' (2015). Ara, l'autora de 'Feel you' arriba amb el seu últim treball, 'Aviary' (2018), una obra complexa, intensa, barroca, més fosca que les precedents però igualment magnètica. El seu concert és a l'Auditori Rockdelux de manera que agafeu lloc, poseu-vos còmodes i prepareu-vos per viatjar.

Escenari Primavera. 23.50 h
Amb un quart de segle de carrera i una dotzena de discos a l'esquena, Low es troben en el moment més àlgid de la seva carrera. El seu últim disc, 'Double negative' (2018), es va celebrar com un dels millors discos de l'any passat i és que el trio de Duluth ha anat edificant un so, una proposta que només fa que millorar amb el temps. Allò que als anys 90 es va anomenar slowcore, ha evolucionat cap a una proposta personal i intransferible que Alan Sparhawk, Mimi Parker i Steve Garrington, amb els elements mínims, han madurat fins a assolir quotes artístiques que ni tan sols podíem imaginar. Melodies angelicals soterrades en un magma de distorsió i textures electròniques que són com entrar a una cova seguint un fil de llum.

Auditori Rockdelux. 17.30 h
És la nova revelació del flamenc jove, un secret a crits, després d'haver donat a conèixer només tres o quatre cançons i algun vídeo-poema. La de Pozoblanco (Huelva) va aprendre a cantar amb el seu avi, al camp, però allà on vivia no hi havia professors de cant, de manera que va aprendre a tocar el violí. Si no fos pel seu talent natural, que li va valer una beca, no hauria pogut venir a estudiar a Barcelona, on sí que s'ha pogut formar com a 'cantaora'. Si encara no la coneixeu, mireu el clip de 'Niña de las dunas', la seva veu fonda i plena de veritat no us deixarà indiferent. I atenció, que està a punt de publicar el que serà el seu debut discogràfic que podria sorprendre amb textures electròniques. Màxima expectació.

Escenari Pitchfork. 22.40 h
No és veritat que els seus darrers clips estiguin inspirats en l'imaginari d'Alejandro Jodorowsky, el que passa és que li agraden els barrets grans i extravagants. Hannah Harding –aquest és el veritable nom de la cantautora neozelandesa– acaba de publicar el seu tercer disc, 'Designer' (2019), i el seu pop aparentment fràgil amb producció de John Parish desarma per la seva senzillesa i sensibilitat a flor de pell. Tot i que les seves melodies delicades, enigmàtiques i sensuals no desentonarien amb les guitarres atrotinades de The Clean, ella no ve del kiwi pop, sinó d'una tradició que entronca més aviat amb el pop francès dels anys 60. No és estrany que Jane Birkin i Françoise Hardy es trobin entre les seves cantants favorites.

Escenari Pitchfork. 00.30
Yves Tumor, àlies artístic del productor de Miami Sean Bowie, juga a la lliga dels artistes de música mutant que s'escapen de qualsevol intent de classificació. Com Arca, com Mykki Blanco o com FKA Twigs, Tumor proposa un pop electrònic de tonalitats fosques que resulta tan magnètic com elusiu. Podem resseguir el seu punt d'extravagància en títols com 'Licking an orchid' (llepant una orquídia), del seu últim treball 'Safe in the hands of love' (2018), i també en la seva aposta visual, materialitzada en maquillatges, vestits i postures impossibles. Podem esperar-nos qualsevol cosa del seu directe, però preparem-nos per submergir-nos en una mena de futur obscur i distòpic que depara, també, flaixos de bellesa escorredissa.