Ran Ran Ran i l'hereu que escapa

Dos anys després de debutar amb un disc irradiant, el duet Ran Ran Ran torna amb L’hereu, un àlbum més ombrívol i amb un concepte molt definit que no renuncia a l’aroma pop de sempre. Parlem amb Ferran Baucells, cantant i guitarrista.

Què simbolitza per vosaltres aquest hereu que marxa del poble i perd l’amor de la seva vida?
Ferran Baucells: Neix com l’hereu del mas, que és molt estimat a casa seva, però que fora d’allà és prou diferent, no és el bon noi que sembla. Per això s’ha d’amagar i fugir durant un temps per tornar després d’anys i adonar-se que ha perdut la dona que estimava. És el nostre antiheroi. D’ell m’interessava acostar-me a com som de diferents depenent de l’entorn i de quina manera no fem sempre el que volem. El cap i el cor no van sempre alhora.

Us quedeu abans amb la part de derrota o la d’aventura?
En el cas de l’hereu, la derrota forma part de l’aventura que viu.

Aquesta història d’escapisme marca conceptualment tot el disc.
Sí, completament. Les cançons flueixen de manera que cada una ens porta a la següent, tant musicalment com líricament. Hem decidit que als concerts farem el disc íntegre i, en el mateix ordre, valoro molt les bandes que defensen un nou treball d’aquesta manera.

Aquest treball és complicat de definir, us apropeu a l’americana, al folk, al power-pop...
M’encanten tots els gèneres que cites i m’agrada que costi trobar un estil concret en el qual situar-nos. Ens sentim molt lliures de fer i experimentar amb les cançons, que al final i independentment de l’estil són el més important.
 
Què buscàveu treballant amb l’Arnau Vallvé (bateria de Manel) com a productor?
Estem molt còmodes amb l’Arnau, entén perfectament el nostre format i aporta molt pel que fa a harmonies amb les veus i mescla del disc.