[image]
[title]Raynald Colom es considera hereu d'una tradició en què conviuen de Louis Armstrong fins al productor de hip-hop J Dilla, passant pel Rei del Pop. Per això, més que jazz, el trompetista català considera la seva producció un fruit més d'allò que ell anomena "música negra americana".
"Louis Armstrong va ser un dels personatges més revolucionaris de la música del segle XX -afirma-. Va ser el primer showman, el primer a fer show business, allò que amb els anys va evolucionar en figures com la de Michael Jackson. I el hip-hop és una altra branca del mateix arbre. Als anys 20, els músics, després de la Guerra Civil als Estats Units, trobaven instruments molt barats i s'hi podien expressar. Als anys 70 ningú es podia comprar un saxo de 5.000 dòlars, però a casa els pares hi havia discos vells i tocadiscos, i la gent va començar a expressar-se amb ells".
El jazz que aixeca el puny
No és que a 'Rise' (2012) –l'últim àlbum d'un dels nostres músics amb més projecció exterior– hi hagi hip-hop, tot i que sí que hi ha un MC: el nord-americà Core Rhythm. El que hi ha és spoken word, i no hi és perquè sí. "No oblidem que l'spoken word va sorgir en una societat en què els estaven putejant moltíssim".
Com el seu nom indica, Rise convida a aixecar-se, i és el disc amb més contingut polític de Raynald Colom. "Volia reflectir què està passant ara mateix al món -explica-. Amb molt de respecte, volia recuperar l'esperit de la revolta pels drets civils dels anys 60, el que van fer Max Roach i Coltrane, però traslladar-ho al nostre moment. Però tampoc busco transmetre un missatge: no sóc Manu Chao".
Al terrat de La Pedrera
'Rise' serà el nucli del repertori amb què el quartet liderat per Colom (amb Mark Aanderud als teclats, Tom Warburton al baix i Marc Ayza a la bateria) obrirà el cicle Nits d'estiu al terrat de La Pedrera, que des d'aquesta setmana i fins a la primera de setembre omplirà de jazz el terrat de l'edifici de Gaudí els dijous, divendres i dissabtes.
El jazz contemporani de 'Rise' arriba després d''Evocación' (2009), en què Colom, amb la complicitat del 'tocaor' barceloní Chicuelo, mesclava el llenguatge del jazz i el del flamenc. També els temes de 'Rise' estan basats en ritmes de flamenc "encara que no es noti", admet el trompetista. "Estan molt amagats, i m'agrada que no resulti obvi".
'Big band' amb cordes i vents
Més evident és la influència de la música clàssica, clau en l'educació de Raynald, que en la seva infància a França sovint acompanyava el seu pare a la feina: treballava de productor a l'Orquestra de París. Però el seu gran projecte de crossover de jazz i clàssica és 'We still insist', un encàrrec amb carta blanca del Black Music Festival 2013 per al qual va reunir The Re-Fugees, una banda de 17 músics que inclou un quintet de vents, un quartet de cordes, piano i secció rítmica (els mateixos que l'acompanyaran a La Pedrera), una cantant, l'MC Core Rhythm i un DJ.
"És com una joguina -diu Colom-. Tinc cordes, tinc vents, tinc veus... puc fer el que vulgui". We still insist es podrà veure a Barcelona el 21 de juliol al Teatre Romea, dins de la programació del Grec, amb "alguns canvis" respecte a l'estrena a Girona. "He continuat escrivint música, tinc una mica d'incontinència", diu Colom. Tret d'un tema de Rise, la resta de l'espectacle el conforma material inèdit que, de cara a l'any que ve, Raynald voldria enregistrar. "Però això ja és una altra història –admet–. Toca anar a veure el segell i dir-los, hola, hi ha crisi i som 17 músics".