[image]
[title]Parlem amb Martin Courtney abans de presentar el seu nou elapé al Festival Vida.
Sembla que heu tornat a tocar la tecla amb In mind.
No sé quina percepció es té des de fora, però el que realment importa és que a la gent li agradin les cançons que fem. Pel que veiem als concerts, sembla que sí.
Quan vas començar a pensar el disc, tenies clar cap a on volies que sonés?
A cada àlbum ens plantegem evolucionar una mica, no volem fer sempre exactament el mateix. No és una cosa que surti necessàriament mentre faig les cançons, sinó després, quan estem tots junts i comencem a treballar els temes amb la banda. Crec que ens ha quedat un disc diferent. Ho espero, de fet, perquè si no seria ben avorrit.
Sempre es diu que feu cançons dolces.
M’encanta que es digui, i hi estic d’acord [riu]. La música és bonica i nosaltres intentem fer-ho sempre molt net. És evident que no sonem com un grup gaire agressiu, tot i que també anem fent les nostres experimentacions, posar alguna distorsió... Però és evident que el nostre estil és totalment melòdic.
Precisament aquest tipus de cançons no estan gaire de moda entre els adolescents.
Pot ser que ara sembli que el pop de guitarres no va enlloc, però encara que entre els joves estigui de moda una música més electrònica, la tendència pot canviar en qualsevol moment. Als nostres concerts no venen gaires adolescents precisament; què hi farem!
Vas escriure el disc abans que Trump fos president. Seria diferent si l’haguessis fet després?
No m’ho he plantejat, tot i que als temes que estic fent ara sí que es nota aquest desencís.