1. Foto: Sala Paral·lel 62
    Sala Paral·lel 62Foto: Sala Paral·lel 62
  2. Foto: Exterior Sala Paral·lel 62
    Sala Paral·lel 62Foto: Exterior Sala Paral·lel 62
  3. Foto: Sala Paral·lel 62
    Clara OrozcoFoto: Sala Paral·lel 62

Sala Paral·lel 62

La sala abans coneguda com a BARTS (Barcelona Arts On Stage) viu una nova etapa sota el nom de Paral·lel 62
  • Música | Espais musicals
Publicitat

Time Out diu

Una sala històrica de Barcelona que acull un nou projecte. Des del Gran Teatro Espanyol fins a Studio  54, passant per l’anterior sala BARTS, al número 62 de l’avinguda Paral·lel s’obre Paral·lel 62 que vol ser una casa per a la música emergent i vetllar per donar oportunitat als nous artistes en espais públics. L’espai coordinat per l’Afluent, Quesoni i la Sala Upload ofereix una programació amb una gran varietat d’actuacions de qualitat sense oblidar projectes anteriors amb els quals comptava la sala. 

L’espai formarà part de la xarxa de Cases de Música, un projecte que promou la creació i formació de música a Catalunya. Paral·lel 62 s’unirà el 2023 com a la primera sala de Barcelona a aquest projecte comú d’administracions i presenta una aposta per la varietat cultural existent i per artistes emergents que busquen una via en la qual començar a desenvolupar-se. A més, l’espai no vol tancar-se a propostes únicament de barri, sinó que busca trencar fronteres i coordinar-se amb associacions del territori i de talent local del Raval, Poble-sec i Sant Antoni per tal d’acollir talent emergent de kilòmetre 0. 

Sota el lema 'No només música' des de coordinació de Paral·lel 62 plantegen activitats per a tots els públics i de disciplines més enllà dels concerts. Es fan actes en centres educatius, jornades de debat i reflexió i espectacles per a tota la família, entre d’altres. Com a projecte per al 2023, s’estan restaurant i redissenyant espais com la cuina per reactivar-la, sales de trobada i tallers i un estudi de gravació que es vol equipar per tal de no només ser un espai de difusió musical, sinó també de creació.  

Detalls

Adreça
Av. Paral·lel, 62
Barcelona
08001

Què hi ha ara mateix

56è Festival de Jazz de Barcelona

El Festival de Jazz de Barcelona, que presenta una 56a edició amb alguns grans noms de l'escena internacional i també dels panorames català i espanyol, tindrà un avançament de dos concerts al mes de juliol: el debut de la cantant islandesa Laufey a Barcelona (Palau de la Música, dia 16) i la presentació del nou disc de l'exitós tàndem format per Michel Camilo i Tomatito, 'Spain Forever Again', el 18 al Teatre-Auditori de Sant Cugat. L'encarregat d'obrir la programació de tardor havia de ser el saxofonista de moda Kamasi Washington, però el concert que s'havia de fer el 6 d'octubre a la sala Razzmatazz s'ha ajornat fins al 23 de març de 2025 a causa d'una lesió a l'esquena. El californià presentarà el seu esperat cinquè disc d'estudi 'Fearless movement' (2024), que conté col·laboracions de George Clinton i Andre 3000. També hi haurà dos grans guitarristes de la història del jazz que oferiran concerts en solitari: John Scofield i Pat Metheny, que presenta el seu nou àlbum 'MoonDial' (2024).  Rita Payés, retrat d'artista En aquesta nova edició, la protagonista del Retrat d'Artista del festival serà Rita Payés. La trombonista i cantant de Vilassar de Mar oferirà cinc concerts, com l'estrena d'una versió de 'El amor brujo' de Falla amb la Camerata Penedès, i la participació en la Clasijazz Big Band que dirigeix Maria Schneider. Altres concerts destacats seran els de Crosscurrents, el trio format per Zakir Hussain, Dave Holland i Chris Potter; l'actuació al Palau de la Música...
  • Jazz

El Petit Príncep, el musical

4 de 5 estrelles
Arriba l'onzena temporada del musical 'El Petit Príncep' a Paral·lel 62, un musical per a tota la família creat per Àngel Llàcer i Manu Guix que combina música, cançons, actors reals, personatges virtuals en 3D, i una escenografia visual, espectacular i màgica que transporta l'espectador a la pell del personatge. La versió del conte de Saint-Exupéry que han fet Àngel Llàcer i Manu Guix és senzilla i directa, i les cançons són tan boniques que la converteixen en una obra especial. I això és pel nivell de compromís que han adquirit amb el muntatge els seus creadors, sobretot Llàcer, que no sols dirigeix, sinó que va començar fent d’aviador, amb el repte difícil de narrar la història, oferir el punt de vista immediat. Podria haver-hi posat tones de sucre, i no ho ha fet. Perquè aquesta obra és emotiva, però no ataca directament la llagrimeta. La màgia la posen la rosa i el petit príncep, noi de veu angelical sense el qual aquesta obra només hauria estat una anècdota. Àngel Llàcer dirigeix l'obra, mentre que la direcció musical va a càrrec de Manu Guix, i la dramatúrgia i les lletres de les cançons són de Marc Artigau. Es podrà veure des del dia 5 de desembre fins al 2 de febrer del 2025.  Les entrades les podeu comprar aquí.   
  • Musical

Pau Vallvé

El nou àlbum de Pau Vallvé es diu 'Agorafília' (2024), és a dir, el contrari que agorafòbia, i això vol dir que té ganes sortir a trobar-nos. Doncs no hi fallarem. Després d'exhaurir les entrades de la sala gran de L'Auditori –on actuava per primera vegada– dins el Cruïlla de Tardor el assat 11 de desembre, ha afegit noves dates a Barcelona: el 7 de març a la sala Paral·lel 62 i el 12 de juliol al festival Cruïlla. Una nova oportunitat per veure la presentació d’aquest treball optimista (el divuitè de la seva carrera, ja!) i el primer que no fa sol. A més, estrena banda i ell s’asseurà per primera vegada al piano. Vallvé segueix content, ja que el treball anterior ':)' (2022) era un cant a la vida en comú i a gaudir-ne menjant, follant i rient. Una mica la posada en pràctica de tot allò que dibuixava a 'La vida és ara' (2020) i que ara continua amb 'Agorafília'. I nosaltres també estem contents d'assistir a l'etapa més vitalista i optimista de Vallvé, artista autogestionat que continua sumant èxits gràcies a la seva connexió tan directa amb el públic, a un cançoner que toca la fibra i a uns directes que són pura catarsi. 

Ryan Adams

Els seus fans més acèrrims segur que recorden l'accidentat concert de la sala Bikini l'any 2002 amb el qual va debutar sobre un escenari a Barcelona. Aquella vegada, que presentava el seu segon àlbum, l'excepcional 'Gold' (2001), Ryan Adams va amenaçar de marxar sense acabar el concert si no li tornaven la sabata que algú li havia pres en llançar-se al públic. No va ser la seva millor nit i ja no va tornar fins al 2017, al Cruïlla, on va presentar 'Prisoner', del mateix any.  Ara no ha deixat passar tant de temps, només vuit anys: actuarà al Paral·lel 62 el 28 de març de 2025 en el marc de Heartbreaker ’25 World Tour, la gira que celebra el 25è aniversari del seu àlbum de debut, 'Heartbreaker' (2001), un treball acústic magníficament produït per Ethan Jones, que és molt probablement encara la seva millor obra, entre la trentena de títols compresos a la seva discografia.  "No diré que Ryan Adams és el millor compositor nord-americà des de Neil Young, però tampoc diré que no ho és" Nascut a Jacksonville, Carolina del Nord, Adams va tenir un paper important en el country alternatiu dels anys 90 al capdavant dels encantadors Whiskeytown, però allò només va ser la prehistòria d'una carrera en solitari tremendament prolífica i imprevisible, que inclou reptes com fer discos versionant fil per randa el '1989' de Taylor Swift, el 'Nebraska' de Bruce Springsteen i el 'Blood on the tracks' de Bob Dylan.   Redempció El músic torna a Barcelona després d'uns anys foscos en què va rebre...
Publicitat
També t'agradarà
També t'agradarà