Pel Rai, el Klaus i el Guillem la situació extraordinària de l'últim més tancats té dues cares: d'una banda, la de no poder treballar amb els seus grups respectius –Buhos i Doctor Prats–, de l'altra, la creació d'un nou grup d'èxit, del no-res, que s'ha fet viral a les xarxes. Un èxit que ha traspassat fronteres i que evidentment no s'esperaven. Contesten des del seu pis compartit, amb notes de veu i arpegiats de guitarra i soroll de cotxes de fons: "En realitat fèiem el que ja havíem fet alguna vegada, sortir a la terrassa a cantar i tocar la guitarra. Vam penjar un vídeo, la gent deia 'que guai', després en vam fer un altre que va córrer per whatsapp i va travessar fronteres. Ha anat tot tan ràpid que crec que encara no hem acabat d'assimilar-ho. Haurà passat un any i estarem encara acabant-ho d'assimilar".
Quin creieu que ha estat el detonant perquè les vostres cançons s'hagin fet virals?
Potser una mica la proximitat, l'espontaneïtat, que és cent per cent casolà. És rudimentari i això traspassa una mica la pantalla i la gent ho rep. És com de veritat.
En publiqueu gairebé cada dia. Quin mètode feu servir per crear-les?
En general ens basem en un estil determinat. El Rai fa uns acords a la guitarra i anem provant fins que tenim una mica la música i comencem a taral·lejar. Després algú surt de la dutxa amb una frase, i anem afegint cosetes a poc a poc però en el mateix dia, en general.
Heu aconseguit col·laboracions d'un munt de gent: Macaco, María José Llergo, Judit Neddermann... com ho feu? Són músics que ja coneixíeu? Us ho proposen ells?
Cada col·laboració és un món. Tot va començar quan li vam demanar al Sr. Wilson perquè vam fer un tema de reggae i ell és col·lega i canta reggae que flipes. I a partir d'aquí, gent que ja coneixíem i que ens ho proposava, o nosaltres hem anat a buscar aquella persona que ens encanta i que hem vist que ens segueix i que ha comentat els vídeos. Ha passat una mica de tot.
"És rudimentari i això traspassa la pantalla i la gent ho rep"
Assageu gaire abans? I amb els músics que col·laboren virtualment? Com prepareu aquestes connexions en directe?
Les connexions en directe les hem assajat zero vegades. De fet fem errades constantment, se'ns oblida la lletra, perquè fem una bateria de temes que no tenim temps d'aprendre'ns. Ens anem enviant àudios amb algunes idees i ells ens envien la seva part de la lletra o, en alguns casos, ens han enviat ells la idea original.
Hi ha hagut músics internacionals que us han donat suport a xarxes (Rubén Blades, Michael Bublé...). Quina o quines us han fet més il·lusió? Alguna anècdota en aquest sentit?
Totes fan il·lusió, totes ens fan explotar el cap. Quant a Rubén Blades, l'anècdota és que el seu representant o un amic seu, no sabem ben bé qui, es va posar en contacte amb nosaltres i ens va dir “Oye, Rubén Blades quiere hablar con vosotros”. I vam fer un FaceTime d'una hora amb Rubén Blades! Va ser increïble perquè és una eminència, ens va fer un monòleg d'una hora i nosaltres prenent nota fortíssimament. Experiència de vida.
Tocareu el 31 de juliol a l'Apolo dins del Curtcircuit i les entrades es van esgotar en 10 minuts. Com va anar?
Nosaltres ja teníem el neguit de fer un concert i de sortir de la pantalla on estem aquests dies i tenir sensacions reals, que no fossin 'likes' i que poguéssim veure les reaccions reals de la gent. Vam pensar en fer l'Apolo, una sala que és gairebé la nostra segona residència. Ens va rebentar el cap quan en 10 minuts s'havien esgotat les entrades. Estàvem enmig d'un 'live' i la gent ens deia que no hi havia entrades i nosaltres no ens ho crèiem, pensàvem que era un error de la web. Va ser bastant fort, tot plegat.
Com us plantegeu un concert de Stay Homas? Amb la mateixa economia de recursos o amb una banda més gran i col·laboracions dalt de l'escenari? Heu començat a pensar-hi?
Hem començat a pensar-hi. Cada dia pensem una cosa diferent i ens sembla que això serà pràcticament fins al dia del bolo. Volem que sigui especial, un concert d'una hora i pico amb cubell, guitarra i veus potser no s'acaba d'aguantar, però estem mirant-ho. Estem una mica 'emparanoiats' en no perdre l'essència i fer el que la gent li agrada de nosaltres. El cubell hi serà. Si aquesta és la pregunta, el cubell hi serà.
Teniu pensat fer un disc amb totes aquestes cançons? I que Stay Homas es converteixi en un projecte estable amb un recorregut més enllà de la situació actual?
Sí, no sabem si un disc o els temes solts, però sí que tenim ganes de gravar-los bé i que no se sentin els cotxes passar i que estigui gravat amb un mòbil. Bé, ara ho fem amb una gravadora, però al principi era directe del mòbil. A tots ens faria una il·lusió immensa que tres millors amics de cop muntéssim una banda junts i que pogués perdurar després del confinament. És una cosa que volem seguir fent, fer cançons perquè sí i no perquè estiguem aquí confinats. I una mica a l'expectativa, perquè ha anat tot tan ràpid que no sabem què estarem fent demà passat.
"Confiem que quan això s'acabi la gent no se n'oblidarà i consumirà cultura de forma molt més regular"
Tot el sector de la música està patint molt aquesta situació. Com creieu que anirà tot quan es tornin a fer concerts?
La situació és dramàtica, ningú sap quan es tornaran a fer bolos, si no fas bolos no cobres i sort amb el lloguer. És molt difícil. Esperem que el 31 de juliol es puguin fer concerts, però no en tenim ni idea. Hi ha una mica de pànic a tot el sector perquè la cosa pinta regular.
Toqueu a Buhos i Doctor Prats. Estan totalment aturats aquests projectes o esteu planejant la tornada als escenaris?
Estan aturats perquè està tot aturat, però la nostra intenció és compatibilitzar-ho i poder estar en un projecte i altre sense que afecti els calendaris de cadascú. Amb Doctor Prats havíem de començar a l'abril, Buhos, tampoc sabem com estarà el pati, però estem 'ahí'.
Us vau sumar a l'apagada cultural. Quines mesures creieu que necessita el sector cultural per tal de poder-se recuperar quan tot això s'acabi?
Confiem que la gent no s'oblidi que moltíssims artistes estan regalant aquests dies el seu art perquè la gent faci el confinament de la millor manera possible, encara que sigui somrient dos minutets al dia perquè li ha fet gràcia la cançó. I és important que la gent no ho oblidi, que ens adonem que la cultura té un paper important en el nostre dia a dia. Que si tots aquests dies no haguéssim tingut sèries, no haguéssim tingut pel·lis i no haguéssim tingut música hauria estat molt més dramàtic del que està sent. Confiem que la gent no se n'oblidarà i que quan s'acabi tot això consumirà cultura de forma molt més regular.