Ull a la rabiüda llegenda 'underground' que ens visita: The Black Halos és una banda de punk-rock canadenc que a mitjan anys noranta va sacsejar l'escena de Vancouver. La seva aproximació sorollosa i cruixent al punk dels setanta aviat els va fer destacar en l'onada de la marea grunge fins a cridar l'atenció del segell Sub Pop, que no va trigar a signar-los després de presenciar una de les seves incendiàries actuacions. Aviat van editar el seu debut i un any més tard, gravarien 'The Violent Years' (2001), que els va posar definitivament al mapa, un dels discos de referència del punk rock de la primera dècada del segle XXI i avui clàssic de culte.
El 2024 suposa el 30è aniversari de la formació de la banda, i amb motiu de tan assenyalat número, els Black Halos fan una extensa gira per tocar íntegrament 'The Violent Years'. Havent-los vist en directe a l'Azkena Rock Festival, no es pot qualificar aquest concert de nostàlgia: 'The Violent Years' és un disc clau del punk de principis de segle XX, que els va situar com a legítims hereus dels Dead Boys, la banda punk que millor va saber unir melodies pop amb agressivitat rockera. I d'això n'hi ha molt en el que escoltarem a la sala 3 del Razz: emotius himnes a cor obert, cantats per un esgargamellat Billy Hopeless, un cantant d'aquells que potser no té la millor veu del món, però el dramatisme i la convicció amb què interpreta (o més aviat viu) les seves cançons en directe t'agafa del coll i t'emociona. I, per cert, pocs duets de guitarra roquera trobareu que clavin tant el glam-rock-punk com el duet Jay Millett-Chris Jones, ple de subtilitat i melodia, directes a la jugular i exempts del postureig fàl·lic de tot a cent.