Que el 99 % part del rock and roll (i el pop) té a veure una nostàlgia és un fet. La regurgitació i reciclatge de la nostàlgia ben entesa és en el que s'ha basat tota la música per a joves dels darrers cent anys (incloent-hi el trap, vaja). I en el cas de The Lyres, mítica banda de Boston de garatge, la nostàlgia és en l'essència dels seus fonaments. El grup encapçalat per Jeff Connolly, cap al 1979 ja practicava un impetuós revival del garatge seixanter, aquell de The Kinks i The Troggs o els Stones dels primers discos, en contraposició al punk que ja s'anava sofisticant cap a la new wave.
D'aquesta collita encara sonen a glòria dos discos: 'On Fyre' (1984) i 'Lyres Lyres' (1986). El factòtum d'aquestes dues obres mestres de butxaca, el cantant i organista Jeff Connolly, ens visita acompanyat de Wau y los Arrrghs!!!, banda valenciana que amb vint anys de trajectòria és la favorita espanyola de mestres del punk-rock greixós amb DO, com The Gories o els Black Lips. Què ens hi trobarem, en petit comitè, a la sala Upload? Doncs aquells pilotassos carregats de soul guitarrer, orgue Farfisa i rock and roll primigeni dels esmentats discos, cançons tan bones que es confonien amb les originals dels Sonics o Question Mark. I que un repertori miri enrere no vol dir que no sigui viu, o que no et faci suar. Calla i balla.