Tot el que heu de saber (i escoltar!) del nou Mas i Mas Festival

El primer concert serà el 4 de maig, a la sala Jamboree 1, i estarà protagonitzat pel saxofonista Bill Evans, un músic d’una llarga experiència, que va tocar amb la banda elèctrica de Miles Davis en el tram final de la carrera d’aquest gegant incomparable, i que des de fa molts anys està al capdavant de l’escena fusió. Evans vindrà acompanyat d’una banda poderosa on resona la gran història del jazz dels anys 70 fins aquí: el teclista John Medeski –membre del popular trio Medeski, Martin & Wood–, el baixista Felix Pastorius –fill de l’espectacular Jaco Pastorius, qui va ser membre dels importants Weather Report– i el bateria Keith Carlock. Una banda que eixampla els límits del jazz fusió i que l’apropa a la força del funk i el rock. Un començament amb energia.

La sala Jamboree ha vist passar pràcticament tots els noms importants del jazz de les últimes dècades, i d’aquesta manera el grup Mas i Mas ha teixit aliances amb grans músics, que s’han convertit també en clàssics de les nits de jazz de Barcelona. Molts d’aquests noms passaran també pel festival, veterans amb una trajectòria impecable i un públic fidel a la ciutat com el guitarrista Kurt Rosenwinkel, que actuarà al Paral·le 62 el dia 2 de juliol. Altres noms de l’univers mític del festival serien el saxofonista Chris Cheek, que actuarà al Jamboree 1 el 9 de juliol amb Jorge Rossi i Steve Cardenas, el James Carter Organ Trio, que ho farà el 6 de juliol (també al Jamboree 1) i el Jordi Rossy Quartet, amb Ethan Iverson, Bill McHenry i Masa Kamaguchi a la formació, que tocarà dos dies seguits, i en dues sessions diàries –18 i 19 de juny– a la sala 3 de Jamboree.

El Festival Mas i Mas comptarà amb alguns noms essencials del jazz del segle XXI, i en particular les estrelles més joves que definiran l’evolució d’aquest gènere en les properes dècades. És el cas de la vocalista Cécile McLorin Salvant, considerada una de les creadores més originals del jazz elegant i espiritual, que farà un concert únic a La Paloma el 25 de juliol. O també el del cantant José James, un artista que connecta l’espiritualitat del soul amb l’elegància del jazz clàssic, i que tindrà el seu torn el 14 de juliol al Paral·lel 62. Finalment, entre aquest trio d’estrelles destaca també Cyrille Aimée, també una vocalista de veu prodigiosa, que té reservada la data de 28 de juliol al Jamboree 3.

Més enllà dels noms consolidats, també estan les promeses del futur. En aquest cicle, per exemple, podreu tenir l’oportunitat d’escoltar músics joves amb una capacitat de creixement encara enorme. És el cas d’Emmet Cohen, un pianista prodigiós que actuarà amb el seu trio el 2 d’agost, al Jamboree 3. O també el de Sarah Hanahan, una saxofonista que vindrà acompanyada del bateria Joe Farnsworth per oferir el seu so sincopat i enèrgic durant quatre sessions en dos dies (10 i 11 de maig) al Jamboree 1. Finalment, un talent local: Enrique Oliver, un saxofonista andalús que fa temps que enamora als fidels del Jamboree, i que tornarà com a membre del quartet del pianista David Hazeltine el 18 d’octubre.

El jazz és el llenguatge dominant en aquest festival, però n’hi ha molts d’altres que amplien l’espectre de la música negra, des de la més antiga a la més moderna. Això, gèneres com el blues, el soul, el gòspel, el funk i el hip hop també tenen cabuda. Entre els noms principals que eixamplen aquest espectre sonor tenim Solomon Hicks, un gran guitarrista de blues (3 d’agost, Jamboree 1), la cantant Martha High, una gran veu de sessió de soul i funk (25 de juliol, Jamboree 1), el duo Knower, format per Louis Cole i Genevieve Artadi, que connecta els extrems del soul, el pop i els sons electrònics (8 de juliol, Apolo) o la poeta i rapera Akua Naru, una de les veus més conscienciades del panorama actual (6 de maig, Jamboree 1).

L’últim concert internacional del cicle serà el cantant britànic d’origen ghanès Myles Sanko, un artista que eleva l’elegància del soul, l’acid jazz i el jazz fusió moderns i que s’ha convertit en una de les sensacions de la temporada. És un artista proper en intencions i resultats a d’altres figures elegants dels últims anys com Nicola Conte o Gregory Porter, i la seva actuació a La Paloma del 25 d’octubre serà una cloenda perfecta pel festival. Bé, de fet, serà el penúltim concert: l’últim anirà a càrrec del guitarrista Vincen García i el seu quintet, que actuaran a la sala 2 d’Apolo dos dies després, el 27 d’octubre.