Malgrat haver fet algunes de les cançons més boniques de finals dels 90 i principis dels 2000, els guardians de la puresa de l'indie –permanentment enfadats– no els van acabar d'acceptar mai. Una pena, perquè tornades tan lluminoses (anava a dir 'assolellades', però també parlen de la pluja) com les de 'Sing' i 'Why it always rain on me' no necessitaven cap coartada intel·lectual per fer-se un lloc als nostres cors. Des d'aleshores, els escocesos Travis no han deixat de fer discos de pop tranquil i cristal·lí i, com passa a tots aquells que segueixen el seu camí sense fer cas a les modes, ara sonen perfectament atemporals (i a qui li importen les modes de fa més de vint anys?).
Ara, Fran Healy (veu i guitarra), Andy Dunlop (guitarra), Dougie Payne (baix) i Neil Primrose (bateria) tornen a Barcelona amb nou disc, el desè, 'L.A. Times' (2024) i els rebrem amb moltes ganes de cantar a ple pulmó melodies tan pures com les de 'Side', 'Flowers in the window', 'Driftwood' i tants petits himnes que el públic amb menys prejudicis va abraçar amb gran alegria quan es van publicar. Que són una mica sentimentals? I què, nosaltres també.