El trauma de la guerra, la protesta contra la inhumanitat del mateix home i l'anhel de fugir d'un món cruel van ser les llavors que van fer créixer 'War Requiem': una partitura de gran profunditat emocional i moral.
És considerada un dels referents de la literatura musical universal i va ser encarregada a Benjamin Britten amb motiu de la consagració de la nova catedral de Coventry l'any 1962, refeta després de la seva destrucció pels bombardejos de la II Guerra Mundial. Gairebé seixanta anys més tard, no ha perdut la seva capacitat de colpir-nos i segueix sent absolutament commovedora. Ara, aquesta adaptació esceneficada, producció de l'English National Opera, surt per primer cop fora d'Anglaterra per fer la seva primera parada al Gran Teatre del Liceu, on es podrà veure a partir del 21 d'octubre i fins al 2 de novembre.
Amb concepte escènic de Daniel Kramer i l'artista visual Wolfgang Tillmans, la potencia audiovisual de l'òpera fa que sobrin els motius per no perdre-se-la i adquirir les entrades abans que s'esgotin. Però aquí us els resumim en tres!
Ja ho podeu comprovar vosaltres mateixos amb les fotografies. La força visual d'aquesta òpera neix gràcies a la unió del llenguatge del videoart, a càrrec de l'aclamat artista visual Wolfgang Tillmans, i la dramatúrgia operística, de Kramer.
Una escenografia amb un profund efecte poètic que es transforma, creix i disminueix segons la intensitat de l'argument. Una autèntica guerra de colors i símbols!
La guerra és caos i la presència simultània i caòtica de tres veus n'és el reflex. Parlem de la soprano Tatiana Pavlovskaya, una de les grans 'spintos' de les últimes dècades; el tenor Mark Padmore, especialitzat en lied i en parts solistes d’oratoris; i el baríton Matthias Goerne, amb molta experiència en el lied alemany i en papers de gran intensitat del repertori wagnerià i del segle XX.
A més, compten amb l'acompanyament de l'Orquestra Simfònica del Teatre al complet, dirigida per Josep Pons, i els cors, que arrosseguen el pes de l'òpera mentre les veus que els constitueixen es mariden amb la potència dels grans protagonistes de la producció.
A la primera pàgina, Britten escrivia: 'El meu afer és la guerra i la llàstima de la guerra. La poesia està en la llàstima... tot el que un poeta pot fer avui és avisar'. Amb això ho diem tot!
La relació entre textos i música, el paper dels diferents plànols orquestrals i les intervencions fa de l'òpera una maquinària pacifista, un crit a la pau mentre es crida guerra.
