Convertit en parada obligatòria dels festivals d'estiu a Catalunya en temps rècord, el Vida celebra el seu cinquè aniversari del 28 de juny a l'1 de juliol als voltants de la Masia d'en Cabanyes a Vilanova i la Geltrú.
St. Vincent s’ha disfressat de mestressa de casa i de líder messiànica, i ara calça cuirs fluorescents de dominatrix. Però vagi com vagi, Annie Clark continua sent un dels grans talents del pop menys acomodat de la seva generació, i una de les veus més irònicament lúcides. Després de mesurar-se amb David Byrne al seu àlbum junts 'Love this giant' (2012) i de fregar el zenit amb el seu anterior LP homònim del 2015, ara St. Vincent presenta el també sensacional 'Masseduction' (2017), a mig camí entre l’anàlisi social i el disc de ruptura sui generis. Ho fa sola, només amb la seva guitarra virtuosa. Un risc molt major que quan es llançava sobre el públic.
La seva unió amb Sparks ('FFS', 2015) ens ha retornat uns Franz Ferdinand amb les piles carregades i les sabates de ball enllustrades. Al tombant de segle van desafiar les jupes de cuiro del revival rock reivindicant el pop independent dels 80 de l’escola de Glasgow, i el canvi de testosterona per intel·ligència es va agrair. Gairebé vint anys després els escocesos abracen la música disco a 'Always ascending' (2018) i es deixen cuidar pel productor de Phoenix.
El 2007, el mateix any en què Guille Milkyway cantava sobre deixar els relaxants musculars ('No más Myolastan'), Kevin Barnes d'Of Montreal animava els antidepressius (“Come on chemicals!”) que es prenia a canviar-li l’humor. Una dècada després coincidiran a Vilanova i la Geltrú, l’un punxant i l’altre presentant White is relic/Irrealis mood (2018), el nou disc d’Of Montreal, inspirat per les 'extended versions' que es feien per als clubs dels hits de pop als 80 i fruit de la paranoia que li provoca viure a l’Amèrica de Trump. Pop tan neuròtic com ballable.
They Might Be Giants es van fer un nom gravant cançons a la cinta d’un contestador automàtic que es podia escoltar quan es trucava a un número de telèfon de Brooklyn anunciat a la premsa local. No, no era el paleolític, eren els 80, i 30 anys després They Might Be Giants continuen en actiu. Ho fan alternant els discos per a adults, com el recent I like fun (2018), amb d’altres destinats a la canalla, un vessant de la seva producció que els ha donat moltes alegries tant a ells com al seu públic, petit i gran. Al Vida no toquen en horari infantil, però si ens portem bé amb ells aprendrem que Istanbul no és Constantinoble i ens ensenyaran a construir una caseta per a ocells a la nostra ànima.
No només en surt rap, d’Atlanta, com demostra Curtis Harding, souler ferotge a qui s’ha comparat amb un altre Curtis, el que el 1970 cantava Move on up. Corista de CeeLo Green i produït per Danger Mouse al seu segon LP, Face your fear (2017), si busqueu d’on surt la pàtina de brutor de les seves cançons, penseu que també és fundador d’una banda d’R&B i garatge amb membres dels seus veïns Black Lips.
Pel que fa a la resta dartistes internacionals, el cantautor britànic Nick Mulvey estrenarà a casa nostra el seu segon treball en solitari, 'Wake up now' (2017) i la llegendària banda d'Arizona Calexico, liderada per Joey Burns i John Convertino, tornen també als escenaris amb el seu novè disc 'The thread that keeps us (2018). També s'hi podrà veure Iron & Wine, els cantautors Elvis Perkins, Bart Davenport i Josh Rouse, el noise de Hookworms, el krautdisco de DBFC, i el pop de guitarres dels debutants Great News.
Los Planetas, una de les bandes més importants de l'escena musical espanyola, serà també al Vida amb les cançons del seu novè àlbum 'Zona Temporalmente Autónoma' (2017); El Petit de Cal Eril, la banda liderada por Joan Pons portarà el seu pop metafísic i la psicodèlia dels seus directes al festival per presentar el seu nou disc, el tríptic '∆' (2018); el sextet mallorquí Oso Leone també presentarà el seu esperat últim disc, que arriba aquest 2018 ampliant el seu costat més electrònic i R&B; i el duo mathrock ZA! també estrenaran nova mandanga de la bona.
Hi veurem també l'accelerat i contundent pop de la jove banda valenciana La Plata i la barreja de krautrock, metal i psicodèlia de Medalla, així com el punk dels gallecs Novedades Carminha i dels murcians Perro, entre d'altres