Hi ha espectacles dolents, regulars, bons i especials, ja ho saben. I el més difícil de tot és entrar en l’última categoria, encara que sàpigues que no has vist el millor muntatge de la teva vida. La versió del conte de Saint-Exupéry que han fet Àngel Llàcer i Manu Guix és d’aquests, una obreta senzilla i directa, que no fabula, ni va més enllà, que és el que és, però és tan diàfana, les cançons són tan boniques, que és realment una obra especial. I això, penso, és pel nivell de compromís que han adquirit amb el muntatge els seus creadors, sobretot Llàcer, que no sols dirigeix, sinó que també fa d’aviador, amb el repte difícil de narrar la història, oferir el punt de vista immediat. Podria haver-hi posat tones se sucre, i no ho ha fet. Perquè aquesta obra és emotiva, però no ataca directament la llagrimeta. La màgia la posa la rosa, i el petit príncep, noi de veu angelical sense el qual aquesta obra només hauria estat una anècdota.
L’espectacle compta amb la direcció d'Àngel Llàcer, la direcció musical de Manu Guix, la dramatúrgia i les lletres de les cançons de Marc Artigau.