[title]
La catedral de Barcelona és el temple religiós més important de la ciutat, amb el permís de la Sagrada Família. És alhora una de les principals atraccions pels turistes. Com totes les catedrals, és plena de simbolismes, i no només judeocristians, com podrem comprovar de seguida. Quasi cada racó, quasi cada pedra de l'edifici, té una història per explicar. En aquesta ocasió en descobrirem 10 de poc conegudes, que es poden veure fent una volta pel seu exterior.
1. Com cada picapedrer signava les pedres que tallava
Comencem el recorregut a la capella de Santa Llúcia, a la cantonada del carrer del mateix amb el del Bisbe. Si mirem les seves parets, descobrirem a molts dels carreus que formen la façana uns senyals geomètrics amb diferents formes. No són altra cosa que la signatura que hi deixaven els picapedrers que les tallaven amb la mida justa que calia per encaixar-les perfectament a l’obra. Tenien un doble objectiu. El primer era reivindicar una feina molt especialitzada. El segon, que els supervisors de l’obra poguessin comptabilitzar el nombre de pedres fetes per cada obrer i així poder fer els pagaments.
2. Un bisbe que era la pera
Arribats a la porta de Santa Eulàlia, la que dona accés al claustre, hi trobem un escut capitular força curiós, ja que el seu element principal és una pera. Correspon al bisbe Francesc Climent Sapera, que inclogué la fruita que formava part del seu cognom (en concret, la segona i tercera síl·laba) al disseny del seu blasó. Sapera visqué entre els segles XIV i XV. Durant el seu bisbat, va donar un gran impuls a les obres de la catedral, que deixà pràcticament finalitzades. També va destacar per posicionar-se a favor de Benedicte XIII —també dit antipapa o Papa Luna— després del conegut com a Cisma d'Occident.
3. La Pietat ‘fake’
La porta de la Pietat, al carrer del mateix nom, que condueix a l’absis, està presidida per un relleu atribuït a l’escultor alemany Michael Lochner a finals del segle XV. Representa el dolor de Maria després de la mort de Jesús a la creu, mentre sosté el cadàver del seu fill a la falda. Doncs bé, en realitat es tracta d’una reproducció de l’original feta amb resina. Les autoritats eclesiàstiques van decidir posar el fals relleu després que, fa unes dècades, la Guàrdia Urbana frustrés un intent de robatori de matinada. L’original de fusta és al Museu Diocesà.
4. Articles de la Constitució de Cadis
A la mateixa porta de la Pietat, i just a sota del relleu 'fake', s’intueix una inscripció molt erosionada quasi illegible. Es tracta d’un article de la Constitució de Cadis de 1812, la coneguda com la Pepa. La catedral va incloure aquest i un altre article seguint instruccions del Govern de l’època, que va imposar que constessin en tots els edificis públics. El segon article es troba a la porta de Sant Iu, igualment erosionat. Així, a la porta de la Pietat es podia llegir: “El amor de la Patria es una de las principales obligaciones de todos los espanyoles, y asimismo el ser justos y benéficos”. El de Sant Iu deia: “La Nación española es libre e independiente, y no puede ser patrimonio de ninguna família ni persona”.
5. La ballesta de l’absis
Arribats a l’absis, trobarem altres elements misteriosos. El primer és una ballesta gravada al costat d’un finestral en forma el·líptica. Amb tota probabilitat, va ser fet pel col·lectiu de guerrers que utilitzaven aquesta arma, tot i que hi ha algunes curioses teories que, després d’haver estudiat altres ballestes gravades a altres temples religiosos gòtics, sostenen que seria un mapa encriptat de la planta de la catedral. Tot i que és més versemblant la primera, també és cert que el dibuix de la ballesta encaixa amb el traçat de la planta d'aquest emblemàtic edifici.
6. La confraria dels Esteves
Una mica més endavant i en el mateix absis, hi trobem unes làpides funeràries a la paret que fan referència als Esteves. Darrere les làpides, hi ha les osseres de la Confraria de Sant Esteve dels Freners. Aquest gremi agrupava tots aquells artesans dels oficis vinculats als cavalls. Entre ells, s'hi trobaven els fabricants de frens i cadires de muntar, que són els dos elements que consten en el seu escut. També en formaven part els fabricants de llances, escuts, cascos, armadures i guants de ferro, entre altres elements, que servien per a protegir els cavallers.
7. Símbols maçònics medievals
Encara en l’absis, i davant de la seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, hi ha una petita finestra amb els símbols gremials dels constructors medievals. Així, podem observar, i en aquest ordre, un pic, una roda de molí, un escaire i un compàs, i de nou un altre escaire, una roda de molí i un pic. Són aquí perquè antigament la capella a la qual correspon la finestra era la de Sant Felip i Sant Jaume el Menor, patrons dels antics arquitectes i picapedrers, als qui es van unir els fabricants de rodes de molí. Es dona la circumstància que la societat secreta dels maçons es consideren hereus d’aquest gremi, del que van adoptar els seus símbols.
8. Esmolem ben bé les eines
Just a la paret del costat de la finestra maçònica, hi ha una sèrie de solcs on antigament la gent esmolava els ganivets i els soldats les baionetes de les seves armes. Com a record, hi han quedat unes esgarrapades que també es troben a altres catedrals, com la de València. A Barcelona també es troben a l’antiga muralla romana i al recinte de l’antic hospital de la Santa Creu i Sant Pau. I és que la pedra de Montjuïc és idònia per aquesta tasca, gràcies a les seves propietats: dura, compacta i fàcil de treballar. La seva concentració a la catedral és perquè es creia que esmolar l'arma a les seves parets li atorgava poders especials.
9. La porta que dona al buit
Passats els solcs d’esmolar, si alcem la mirada trobarem una vella porta a la qual només es podria accedir amb una llarga escala. Si algú sortís d'allà dins, es precipitaria al buit! La clau de
la seva existència es troba just sota la porta, on s’aprecien les restes d’un pont que unia el Palau Reial Major amb la catedral. Va ser manat construir pel rei Martí l’Humà. El pont va ser enderrocat a principis del segle XVIII, però n’ha quedat el record de la porta. Uns treballs a la seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que formava part del Palau Reial Major, van permetre descobrir el passadís que comunicava amb el pont.
10. El caganer
Uns metres del sobre de la porta de Sant Iu, hi ha una gàrgola en molt mal estat que tenia forma de caganer. Així el va identificar el canonge Norbert Font Sagué en un estudi de finals del segle XIX sobre les gàrgoles de Barcelona. Font el descriu vestit amb una barretina al cap i en posició de defecar dins de la catedral, el que qualifica d'irreverent. Avui, quasi tot el cap ha desaparegut, així com les cames en posició de seient, però la forma de caganer encara es pot intuir!
