15 anys de Time Out Barcelona en 15 portades icòniques

15 anys no són res. O poden ser tota una vida. Estem d'aniversari: celebrem els 15 anys de la revista Time Out Barcelona, amb el número 'En fem 15!', una radiografia de l'adolescència urbana amb un reportatge que aprofundeix en les inquietuds, les fílies i les fòbies de 15 joves de 15 anys respecte a Barcelona. Fa 15 anys que cartografiem la cultura, la gastronomia i l'oci barcelonins, i si alguna cosa distingeix el mitjà és la cura amb què impacta visualment en el lector. Time Out entra pels ulls, però és nutritiu i digestiu. Aquest és un moment immillorable per repassar 15 portades significatives que ha triat el director d'art de la revista, en Diego Piccininno. Atents, perquè n'hi ha que tenen anècdotes molt potents al darrere.

10 de gener del 2008

El primer número va ser un test de proves per ser determinar la 'barcelonitat' del lector (era un reportatge d'humor que feia valdre el coneixement sobre la ciutat, 'haters'). La idea original per fer la portada del primer número –que va vendre 25.000 exemplars a quiosc el primer cap de setmana– era "agafar una cadira Barcelona, la de Mies van der Rohe, lligar-la a algun cantó del CCCB i que la gent hi guixés tot el que volia", explica Picininno. Per raons òbvies, no ho vam fer. "Vam acabar la revista a correcuita un divendres a les 11 de la nit, i directes a la discoteca que venia el 'jefasso' Tony Elliott a la festa d'inauguració", recorda el dissenyador. Jaume Sisa va cantar a la festa de l'Apolo. 

4 de desembre del 2009

Una portada del tot hedonista: ens vam avançar per segons a la bogeria total de sortir a menjar tapes amb un llistat de les racions amb més caixet de Barcelona, des de les més clàssiques i venerables a les noves tendències d'aleshores. Anys després, el temps ens ha donat la raó. Deia hedonista? En una crida a la portada, Santi Millán diu que "hem de follar tot el que puguem". No podeu acusar aquest gran actor d'incoherent, amiguis. 

17 de març del 2010

Esmola els ullals era el subtítol d'aquesta explícita portada, on vam descobrir, entendre i tastar els millors restaurants especialitzats en carn de Barcelona. Piccininno recorda que va anar "a la parada de la Boqueria on els del Xemei compraven la carn, i vaig comprar un entrecot de 700 grams". Després de la sessió de fotos se'l va menjar, esclar. Qui escriu encara recorda la sensació d'eufòria de la mitjana de 800 grams que es va fotre a l'Ipar-Txoco.  

2 de novembre del 2011

En el moment més cru de la crisi que va arrencar el 2008 a Espanya –el PIB havia caigut un 8,6 %!– vam publicar un número amb una anàlisi realista dels pitjors escenaris econòmics i com poder sobreviure, així com una guia per passar un cap de setmana amb molt poca pela (i un bonic homenatge a 'Psicosi'). Ho vam fer bé. Perquè encara estàs llegint això, oi?

6 de setembre del 2012

Certa classe política mai s'ha caracteritzat per voler promoure la cultura ni l'educació a gran escala (només en la intimitat, a poder ser la seva). L'1 de setembre del 2012, el Govern Rajoy va apujar l'IVA de la cultura del 8 % a un 21 %. Una mesura recaptatòria que va ser devastadora per a la indústria cultural. Quatre dies després, vam respondre amb aquest número i una campanya que es va fer viral amb un lema que va ressonar en xarxes i manifestacions: La cultura no és un luxe!  

13 de juny del 2013

Aquí vam repassar l'escena de la creativitat artística i Ferran Adrià ens va revelar el mètode Sapiens per a la creativitat en cadena. "Va costar déu i ajut convèncer-lo perquè es fes la foto traient la llengua, emulant la foto més cèlebre d'Einstein", recorda Piccininno. Però va quedar satisfet. Adrià ens ha dit més d'una vegada que aquesta és la segona millor portada que li han fet, la primera és la mítica del 'New York Times' el 2004 que va posar la nova cuina espanyola en el mapa mundial.  

8 de maig del 2014

Ens encanta la creativitat. En aquest número vam passar revista als artistes que aleshores marcaven tendència. A Barcelona i arreu del món, perquè el número anava amb una majestuosa entrevista a doble pàgina a Damon Albarn, aleshores al capdamunt de la seva carrera creativa. 

16 d'abril del 2015

En l'especial Sant Jordi d'aquell any, vam anar a fons. Vam triar les millors novel·les recents, ambientades a Barcelona, i vam entrevistar-ne els autors (vius). 

15 de setembre del 2016

El número del canvi. Aquest va ser el primer exemplar de distribució gratuïta de la revista, un model que ha seguit fins avui. Vam estirar d'amigues i amics famosos. Lluís Homar, Aina Clotet, Pol López, David Carabén, Miqui Puig i Màrius Serra van ser alguns dels personatges que ens van ajudar a repartir 70.000 exemplars per tota la ciutat!

30 de novembre del 2017 

El cafè d'especialitat tot just s'havia generalitzat a la ciutat, i en aquest número vam explicar a fons en què coi consistia això de les cafeteries d'especialitat de segona onada: és a dir, les que a més de fer-te un dibuixet cuqui amb escuma feien un cafè bo i escollit en origen.

22 de novembre del 2018 

Empetitits pels grans edificis i els projectes faraònics, els passatges són la mínima expressió de l’urbanisme, excepcions fascinants que resolen problemes de mobilitat. Un dels números més bonics que mai hem fet de Time Out va ser aquest, dedicat a la bellesa del lloc de pas. 

18 de juliol del 2019

La Bad Gyal ja havia passat de ser un fenomen 'underground' a una estrella global d'abast mundial. Amb motiu de la seva actuació al Sónar 2019, li vam fer una entrevista memorable, on va manifestar: "A la gent que li escandalitzi el twerk, folleu més, no sigueu tan amargats". 

Novembre del 2020

Sempre hem parat atenció a la música i la cultura d'arrel africana. En l'any en què el moviment Black Lives Matter es va convertir en un clam mundial contra el racisme, vam dedicar una portada a visibilitzar les aportacions dels creadors afrodescendents a l'escena cultural barcelonina. 

Maig del 2021 

Com deia Tolkien: quan trepitges el carrer i surts per la porta, vigila que potser t'espera una aventura. I aquest número ho demostra: vam passar revista a 16 establiments únics i singulars, llocs de Barcelona com no n'hi ha cap altre a Catalunya (o potser fins i tot al món). Una botiga només de cactus, una cafeteria-tintoreria...  La portada del cactus cuqui amb ulls juga en la seva lliga, única i singular, també. 

Març del 2022 

Any 2022. Comencem a aixecar el cap després d'una pandèmia mundial, i moltes masculinitats fràgils s'esquerden o es redefineixen. Una de les puntes de llança per desinflar masculinitats casposes és una nova generació d'humoristes catalanes, encapçalada per Charlie Pee (Carlota Palà a l'escala de casa seva). A la portada, orgullosa, la comedianta ens ensenya el dit del mig perquè hi pugem i hi ballem (al ritme del seu humor). 

Aquí pots llegir el número de febrer de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat