[title]
170 persones que es troben a la presó han participat en aquesta mostra del Santa Mònica. Durant deu mesos, l’artista Antoni Hervàs ha visitat diversos centres penitenciaris i ha anat teixint relacions creatives i afectives amb els interns; el resultat és aquesta mostra que ens convida a reflexionar sobre la percepció del temps a la presó.
L’exposició consta de dues parts: la instal·lació principal (a la planta superior del Santa Mònica) on s'exposen les creacions artístiques, i un preludi (a la primera planta) que explica detalladament com s’ha treballat per a fer aquestes obres d’art en un context penitenciari.
Les peces exposades són d’una expressivitat innegable, gairebé visceral. Tenen forma de cossos monstruosos, però, un cop superada la distància, s’hi poden llegir el caldo de cultiu per a la intensa necessitat d’expressió que senten moltes persones que es troben a la presó: la situació de tancament, la vulnerabilitat acumulada i la sensació d’un pas del temps al marge del curs de la societat normativa. Els llenguatges artístics com el dibuix, la pintura o la ceràmica serveixen, en molts casos, per parlar d’aquestes complexes emocions sense haver de recórrer a les paraules.
A l’exposició, els reclusos i les recluses han treballat amb Antoni Hervàs per construir sis tòtems, fets amb la tècnica del “dibuix expandit”. Això vol dir que cada peça integra dibuixos, pintures, ceràmiques i altres creacions que tenen l’origen en converses que hi ha hagut entre els interns i també amb l’artista durant els deu mesos de relació. A les sis instal·lacions exposades, el dibuix surt del paper i pren una forma nova, però respecta l’essència de la pràctica artística de cada interlocutor i l’afinitat de llenguatges gràfics i de personalitat entre l’artista i les persones recloses. Els tòtems, doncs, permeten conèixer com s’experimenta el passat, el present i el futur a la presó, de la mà de les persones que millor ho poden explicar.
L'exposició, comissariada per Mery Cuesta, ha sigut possible gràcies a la complicitat i implicació de les persones recloses i el treball d’Antoni Hervàs, però també del sistema carcerari i les persones que hi treballen, com els tècnics artístics presons. De fet, ‘Màquines del temps’ és també un exercici de provocació institucional amb motiu dels 40 anys de l’assumpció de les competències en execució penal per part de la Generalitat de Catalunya.