[title]
Trad. d'Oriol Sánchez Vaqué. Llibres Anagrama. 288 pàgs. 19,90 €
1. La caiguda
Les prop de 300 pàgines de 'Serotonina' no són sinó una crònica d'una caiguda, de l'enfonsament d'un home en la quarentena que va deixant anar llast amb un únic company, el Captorix, un antidepressiu que, entre d'altres efectes, redueix a zero el desig sexual, el qual ha estat el motor de la seva vida. És un viatge que comença al sud d'Espanya, que fa parades al País Basc francès, fa estada en diferents barris de París i a diversos indrets de Normandia, per acabar en un suburbi parisenc.
2. Els trens
Florent-Claude Labrouste és un Nathan Zuckerman (Philip Roth) envellit abans d'hora, un Jean Baptiste Clamence (Albert Camus) del sexe, és un protagonista totèmic, un pèl ridícul, masclistot, que busca desesperat l'autèntic amor de la seva vida en una fugida endavant autodestructiva que el porta a elaborar plans macabres que, per sort, no arriba a concloure mai. Fugirà de Yuzu i anirà darrere de Claire, Kate i Camille, els amors de la seva joventut. Però en un moment clau, se n'adona que no té res a dir-les, que els trens passen un cop i ell, imbècil, els ha perdut tots. Només Audrey, la recepcionista de l'hotel Mercure on viu durant mesos, sent llàstima per ell.
3. La cultura
Michel Houellebecq, mentrestant, fa servir el ridícul Florent-Claude per teoritzar sobre la decadència letal d'Europa, el gran tema de les seves últimes novel·les, sobretot de 'Submissió'. S'apropa a Baudelaire, a Proust i a les “jovenetes en flor” ("els conys humits" són la gran aspiració de l'home, afirma) mentre s'allunya de Thomas Mann, de qui acaba detestant 'La muntanya màgica'. Se'n riu de Blanchot a través de Claire (que pateix el suplici d'haver-lo de llegir a la ràdio) i de Lamartine (que compara amb Elvis Presley, per acabar decidint que el cantant era molt millor). I ens ve a dir que la cultura no ens salvarà de res. Un cop de puny a la utopia. És com si Houellebecq hagués agafat el Michel de 'Les partícules elementals' i ens hagués volgut explicar un altre relat, més sòrdid que aquell de fa vint anys.
4. El fracàs
Florent-Claude és un paio que ha fracassat en tot i que només ha vist fracàs al seu voltant. Això no obstant, ha pogut viure del fracàs. Ha treballat tota la vida a l'agro francès i sap que no hi ha res a fer, que res no podràs salvar els pagesos de França. Ell, que ha dilapidat la fortuna dels pares, és el més clar exemple de com la seva generació ha malbaratat un llegat, una manera de viure i, en definitiva, una brillant història.
NO T'HO PERDIS: Els 13 llibres que llegiràs aquest 2019