[title]
La fotografia eròtica és un art i com a tal, provoca sensacions contradictòries. Hi ha qui el venera mentre d’altres el troben xaró i fora de lloc. Però quin és el llindar que separa una foto eròtica d’una pornogràfica? Quines característiques fan que la balança es decanti cap a l’art o cap la vulgaritat?
Per a la fotògrafa i artista visual Sandra Torralba, hi ha diversos punts a tenir en compte: ‘El primer aspecte és la intenció. L’erotisme busca disparar la imaginació, despertar sentits i desig. En canvi la pornografia busca la masturbació, la fantasia de ser-hi en aquell moment fent allò que es mostra’. Sense segones lectures.
Per saber si una fotografia és artística o no, Torralba destaca l’aspecte tècnic i el missatge. Segons Torralba, tot artista ha d’aspirar a l’excel·lència tècnica. Independentment del seu nivell, hi ha d’haver una intenció que s’ha de reflectir en la foto. També és molt important el missatge. L’erotisme, com l’humor, és un acte d’intel·ligència, amb subtilesa i delicadesa. Si això es converteix en vulgar, llavors sí que s’ha travessat la frontera.
Ceci Fimia fa 20 anys que capta el cantó més sexi de tot el que es posa davant de la seva càmera. Per en Ceci, la diferència entre una fotografia artística i vulgar també va lligada als aspectes tècnics, com l’enquadrament i la llum, però, sobretot, en què hi hagi una història per explicar. L’erotisme senzillament és el vehicle per narrar-la.
La majoria de vegades són els ulls que miren la foto que cataloguen si és eròtica o porno, si és art o si és una vulgaritat. Us presentem alguns projectes perquè sigueu vosaltres qui decidiu.
Sandra Torralba
Aquesta artista madrilenya va estudiar psicologia, psicoteràpia i educació sexual abans de dedicar-se al món de la fotografia. Això es nota en la seva obra, de caràcter eròtic però amb molta càrrega reivindicativa i crítica. El seu treball destaca per la delicadesa i bellesa, cuidant la il·luminació com un personatge més de cada història. Destaca la seva sèrie Estranged sex, en què podem veure a persones comuns enmig d’un entorn quotidià, emmirallats davant els seus dubtes i rareses. A vegades estan convertits en personatges de conte que somien trencar amb el destí que els van escriure.
Ceci Fimia
A Sentido y Fotografía podem veure un dels projectes més interessants de Ceci Fimia: Lovers. En aquest treball fotografia parelles, trios o inclús quartets practicant sexe. És un moment tan íntim com quotidià que reflecteix emocions i desig, i desperta sensacions.
Corwin Prescott
“Into the wild” és una col·lecció de fotografies que abasten els darrers 10 anys de treball de Corwin Prescott. Aquest fotògraf nord-americà fon els nus en la natura amb un resultat d’una bellesa espectacular. Aconsegueix retratar una harmonia idíl·lica entre la nostra espècie i la resta.
Formento+Formento
BJ i Richeille Formento treballen junts des del 2005. Richeille s’encarrega de l’estil i la direcció artística, mentre que BJ ho fa de la il·luminació i la fotografia. El resultat de la fusió dels talents d’aquesta parella són imatges que semblen escenes de pel·lícula, d’una inquietant sensualitat. Exploren temes com l’amor, la nostàlgia i el pes de la memòria.
Lalovenenoso
Martina Matencio és una fotògrafa catalana que signa amb el sobrenom de @lalovenenoso (un joc de paraules entre love+veneno). Martina domina a la perfecció la llum natural i la representació del cos femení. A través d’aquests elements crea un univers molt personal, en què les emocions i la bellesa són l’epicentre.
