[title]
El fotògraf Eugeni Forcano ha mort als 92 anys. De formació autodidacte, versàtil i vital, va retratar els personatges de la ciutat en blanc i negre, tot i que també va tastar el color en la foto més experimental. El recordem a través de 5 fotografies, que s'exposen a la mostra 'La vida atrapada al vol' al Museu Palau Solterra de la Fundació Vilacasas (Torroella de Montgrí) fins al 22 de maig.
Origen, 'Destino'
Les seves primeres fotografies les va fer amb una càmera de la seva mare i va ser quan va aterrar a 'Destino', als 60 i arran d'un concurs, que va començar-se a dedicar a la disciplina de manera professional, sent autor de moltes de les portades del setmanari. Com indica el crític Daniel Giralt-Miracle al pròleg del catàleg de la mostra a la Vilacasas, "captava amb la seva càmera allò que de mica en mica anava canviant en la nostra societat i en el nostre entorn: el seu desenvolupament social i urbà i la internacionalització de Barcelona". Va retratar el turisme primerenc que aterrava en un barri Gòtic inventat, sense oblidar les classes més humils en una ciutat canviant, "gent anònima que no tenia veu", havia dit en recollir el Premi Nacional de Fotografia el 2012.
Relat de carrer
La comissària de l'exposició, Anna Llopis, explica que Forcano sabia captar "l'essència de les coses i l'esperit de la gent", però el primer que l'empenyia a disparar l'obturador era la història que el fotògraf imaginava al seu cap. "El relat és fonamental per entendre la seva obra", d'aquí la importància dels títols a les fotografies. N'hi ha algunes d'humanes i tendres, i d'altres més iròniques i sornegueres.
La nota de color
Forcano també es va dedicar a la fotografia de moda, va permetre-li guanyar diners i retratar personatges que li interessaven i aquí, a diferència de la foto social, sí que va introduir el color. Com recorda Giralt-Miracle, uns dels episodis memorables és el treball per a Tilsa, empresa tèxtil lleonesa, on "barrejava el glamur de les models amb el primitivisme dels animals de pastura o els paisatges rurals".
Emoció i experimentació
"El fotògraf és un observador sempre i ha d'estar actiu. Atent, a l'espera, ha de ser intuïtiu. El reportatge em va permetre apropar-me a la gent, tal com és, i descobrir-la, i aquesta és l'aventura més apassionant. Quan disparo m'emociono", deia Forcano. Els darrers anys de la seva carrera els va dedicar a la fotografia més experimental, de caràcter abstracte i jugant amb la llum.