5 motius pels quals ‘Sense temps per morir’ canviarà la saga Bond per sempre

Avís: aquest post pot contenir espòilers de ‘Sense temps per morir’.

Amb algunes rares excepcions, els personatges femenins a James Bond han sigut tractades més com artefactes de l'argument que com a agents amb consciència sobre el seu propi destí. Per més que Daniel Craig hagi tractat de solucionar-ho (Judi Dench en un personatge important; Vesper Lynd transformant-se en el primer amor de Bond amb una història independent), seguim trobant moments de crua i pura misogínia. Sévérine, de Bérénice Marlohe, sorpresa per Bond a la dutxa a 'Skyfall', poc després que li expliqui la seva vida d’esclava sexual, va ser un dels moments que va caure més baix. 

A ‘Sense temps per morir', la franquícia finalment estableix un nou personatge femení, que existeix fora de l’ombra i la mirada de Bond. Ana de Armas interpreta Paloma, una operària de la CIA que podríem identificar com la típica ‘noia Bond’ –bonica, la meitat de jove que ell i vestida de forma poc funcional i útil per a la seva feina– però, crucialment, no mostra cap mena d’interès sexual cap a Bond. Serà Lashana Lynch, Nomi, la nova agent 00, qui posi cap per amunt l’agència d’espionatge. Està igual de capacitada per a la feina, no es deixa sorprendre per Bond i pot ser tan malcarada com ho és ell. Hem esperat temps, però finalment Bond ha après a tractar els personatges femenins com si fossin més que simple decoració. Bones notícies per les futures pel·lícules.

Sense fer cap mena d’espòiler, ens han deixat clar que hi ha tot un ventall de possibilitats sobre el futur de James Bond, i que encara té molt potencial. Nomi podria, perfectament, tenir la seva pròpia pel·lícula. Idealment la productora (Eon Productions) hauria de persuadir Phoebe Waller-Bridge per fer el guió d'aquest film La creadora de 'Fleabag' ha intervingut a ‘Sense temps per morir’, i, tot i que és impossible saber exactament quines són les seves intervencions, posem la mà al foc que gran part dels insults de Nomi són de la seva collita.

Aquesta pel·lícula exemplifica com pot haver-hi més d’un agent 00 treballant per a l’MI6 al mateix temps. Ara que el capítol de Craig ja està tancat, seguirà la sèrie en la mateixa línia de temps o anirà fins als orígens de Bond? O començaran de zero una nova cronologia, de la mateixa forma com ho han fet amb altres franquícies de superherois? El millor d’aquesta era Bond és que ara tot és possible. Les sèries podrien anar cap a qualsevol direcció, i això fa que l'argument sigui tremendament interessant per a una saga que abans que arribés Daniel Craig semblava que no tenia res a aportar.  

Cary Fukunaga on the set of No Time to Die

Durant molt de temps, no importava particularment qui havia dirigit un film. Però això va canviar amb l’aparició de Craig. Quan Sam Mendes, guanyador d’un Oscar, és va fer càrrec de ‘Skyfall’, podies veure la mirada singular d’un cineasta, no només d’algú que feia un projecte. Cary Fukunaga, qui va dirigir la brillant ‘True detective’, ho porta més enllà a ‘Sense temps morir’, arrossegant una mica de l’amenaça sinistra que identificava la sèrie de detectius d’HBO.
Definitivament  ara ja no sembla el mateix James Bond de Mendes. Esperem que Eon Productions continuarà donant suport a l’audàcia dels creadors i els deixarà jugar amb els possibles títols futurs. Podem sospitar que Craig va ser determinant a l’hora d'impulsar aquest embolcall d'autor de les pel·lícules, tot defensant veus singulars, per la qual cosa caldrà veure si la seva sortida marca un retorn a opcions més conservadores.

‘Sense temps morir’ és la pel·lícula de Bond més emocional fins al moment. Ens havíem acostumat a veure un Bond gairebé sense emocions. De sobte, d’una pel·lícula a una altra, s'havia anat desprenent de les emocions. Ara, en canvi, té més càrregues emocionals, segueix tocat per la mort de Vesper, i pateix una lluita interior per poder confiar en la seva nova estimada, Madeleine Swann (Léa Seydoux). Tota la carrera de Craig ha sigut sobre la lluita del desig professional de Bond per viure sense emocions ni relacions humanes. Qualsevol direcció que prengui ara la sèrie, i sigui qui sigui l’actor que l’interpreti, interpretarà un Bond amb unes expectatives emocionals més elevades.

Aquells dies de Roger Moore amb disfressa de pallasso o Pierce Brosnan surfejant un tsunami ja són cosa del passat. Aquelles bajanades ja no formen part de l’imaginari de Bond. Les pel·lícules han après, gradualment, a fer gags i crear personatges dolents i melodramàtics sense convertir-los en estúpids. De fet, sembla difícil que torni aquest estil. ‘Sense temps per morir’ té un munt d'escenes d'humor i de ginys tecnològics molt bojos, però mai arriba a l’absurd.

‘Sense temps per morir’: Als cinemes a partir de l’1 d’octubre de 2021.

NO T'HO PERDIS: Les estrenes de cinema del mes

Llegeix el número d'octubre de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat