[title]
Un encenedor, una tanca, un casc de bicicleta o una roda d'ídem, peces de museu? Són objectes utilitaris i creacions que marquen un punt i a part en l'univers del disseny local i nacional i llueixen a les vitrines del Museu del Disseny, que ha incorporat una trentena de peces a l'exposició 'Del món al museu' dedicada al disseny de producte.
Amb aquestes novetats es refresca la mostra oberta el 2015 i la institució es reivindica com a dinàmica i en constant creixement. El fons de la col·lecció de producte sobrepassa les 2.000 peces i està obert a noves incorporacions de dissenyadors, productors i particulars, concebudes aquí o fetes aquí. Per quins criteris es decideix la inclosió de la peça en el discurs de 'Del museu al món'? El comissari Rossend Casanova indica que arriben avalats per concursos del sector –com els Delta del FAD i el Red Dot– i per l'acceptació del públic, o bé perquè a nivell de disseny impliquen una renovació pel que fa a materials i context. Aquestes són algunes de les 36 noves peces que més ens han sorprès.
El llum portàtil
Aquest disseny de la valenciana Inma Bermúdez –de les poques dissenyadores del país que treballa per IKEA– recorre a la tecnologia Led per fer un llum portable i de sobretaula que es carrega mitjançant USB. FollowMe va veure la llum el 2014, i cinc anys més tard ha entrat a l'exposició del Museu del Disseny, un període de temps molt curt si tenim en compte que la col·lecció abraça productes nascuts a partir de 1929. La produeix Marset, pioners en la fabricació de llums portàtils i autoabastibles, i està inspirat en el llum Flass, un clàssic de la firma d'il·luminació.
L'osset popular
Rosa Oriol va convertir l'os de peluix en una joia plana el 1985. Inicialment la peça es tallava a mà i tenia aquesta forma, però amb els anys ha anat evolucionant i s'ha fet més rodona. Primer l'osset el reclamaven les adolescents, però la demanda i acceptació es va fer més gran fins a convertir el disseny de Tous en icona. Aquesta és una de les raons per les quals el prototip de la joia entra a la "nevera de la història" que és el Museu del Disseny.
Adormir-se en un banc d'església
Curro Claret fa temps que col·labora amb la fundació Arrels, apostant per un disseny més reflexiu i amb vessant social. Entre les novetats destaca el banc d'església convertible en llit, el '¡Por el amor de Dios!, un producte que ara mateix s'està repensant i del qual se n'han creat deu unitats per a l'església de Santa Anna, on fa temps que acullen gent sense sostre. La producció queda al barri i hi participen un fuster del Raval i membres d'Arrels; poc més de 15 minuts separen el lloc de fabricació de les peces del seu destí final: una mostra de disseny de proximitat, per a la comunitat, ben social.
No més nusos
De l'experiència de dos escaladors catalans, Josep Manuel Anglada i Jordi Pons, sorgeix aquest enginy tan habitual a les motxilles (i altres accessoris sobretot relacionats amb la muntanya). La idea la van tenir després d'un viatge a Yosemite, i el sistema patentat el 1964 es va començar a utilitzar en tot tipus de roba tècnica. La tanca Tanka, valgui la redundància, és un invent molt de casa.
La peça inèdita
El dissenyador Rafael Marquina va pensar una peça que permetés endreçar i desplaçar la seva famosa setrillera antidegoteig amb comoditat. Va fer un suport de fusta i un altre d'alumini i acer, edicions de diferents anys. El prototip, que té el valor de ser els models que empraven dissenyadors i empreses per fer les produccions en sèrie, és una donació de l'editora Mobles 114. Reivindiquen peces clàssiques com la cadira de Torres Clavé, una obra del 1936 present al Museu que ells han rellançat i han tornat a posar al mercat, i han rebut certificats en ecodisseny per l'aposta de treballar en proximitat.
