[title]
Potser hem deixat de creure en el valor dels premis, potser en general els Oscars ens semblen un circ de la fama, però ahir a la nit tots teníem la sensació que Hollywood s'estava jugant una cosa important. Una cosa que anava més enllà del glamur de la catifa vermella, que tenia a veure amb el compromís del cinema amb el seu moment polític i, en definitiva, amb aquest tros d'història que ens ha tocat viure. Després de resistir desperts tota la matinada, com uns valents, us resumim la cerimònia en set instants que no oblidarem.
1. 'Green book' va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula. No era un any de pel·lícules inofensives. Recordeu que entre les més nominades hi havia dues sàtires d'una mordacitat arriscada, amb atacs explícits a Donald Trump, com 'Infiltrado en el KKKlan' i 'El vicio del poder' –en aquesta última, per cert, a Trump li diuen 'cheeto taronja'–. També hi havia 'Roma', d'Alfonso Cuarón, una cinta mexicana de parla hispana, que partia com una de les favorites en totes les travesses. Finalment, el premi se'l va endur 'Green book', de Peter Farrelly, potser més convencional que les tres anteriors, però que no deixa de ser una exploració de les arrels del racisme als EUA. Si m'ho permeteu, tota una declaració d'intencions.
2. Tina Fey contra el mur de Mèxic. Semblava que haguessin passat dècades d'ençà que en un no gaire llunyà 2016 la gala va quedar tenyida per la polèmica dels #Oscarsowhite. Hollywood es va esforçar a demostrar-nos que ja ha après la lliçó. Primer, amb l'altíssima representació afroamericana sobre l'escenari. Després, atorgant els premis als dos actors de repartiment a Regina King i a Mahershala Ali. I per sobre de tot això hi va haver qui no es va tallar un pèl. El tret de sortida el va disparar Tina Fey, que només començar el xou va dir, micròfon en mà, que Mèxic no pagaria per aixecar cap mur.
3. El discurs de Spike Lee va ser brillant. Vestit de porpra de dalt a baix, amb els artells coberts per dos anells d'or grans com punys americans en els quals es podien llegir les paraules 'hate' i 'love', Spike Lee va pujar a recollir el premi al millor guió original amb ganes de fer-se sentir. I ho va aconseguir. "Tenim les eleccions aquí mateix. Estiguem al costat bo de la història. Fem el correcte". L'aplaudiment va ser unànime. No oblidem que 'Infiltrado en el KKKlan' acaba amb unes declaracions de Trump davant la premsa justificant els altercats racistes de Charlottesville.
4. Cuarón s'endú l'Oscar al millor director. Sabíem que era arriscat, difícil, i tot i així albergàvem alguna esperança que 'Roma' guanyés l'Oscar a la millor pel·lícula. De totes maneres, no podem passar per alt que Alfonso Cuarón es va emportar el premi al millor director, cosa que ens situa davant d'un paisatge insòlit: des del 2013, aquesta categoria l'han guanyat en cinc ocasions cineastes mexicans (a excepció del 2016, que l'Oscar va ser per Damien Chazelle per 'La la land'), començant pel propi Cuarón, per 'Gravity', seguint pel doblet d'Iñárritu amb 'Birdman' i 'El renacido' i acabant amb Guillermo del Toro per 'La forma del agua'.
5. Bradley Cooper i Lady Gaga sobre un piano. Per ser justos, hem de dir que al marge de gestos compromesos la cerimònia va ser un avorriment superb. Fa un parell de mesos Kevin Hart va renunciar a fer d'amfitrió, després que sortissin a la llum uns quants tuits homòfobs que havia fet el 2009, i per primera vegada en 30 anys la nit dels Oscars es va quedar sense presentador. Es va notar molt. Van intentar tapar el contratemps prometent a l'audiència una major presència de números musicals, que tampoc van ser res de l'altre dijous. Començant pel tebi 'We will rock you' de Queen, amb la veu dubtosa d'Adam Lambert, i seguint pel poc lluït 'Shallow' d''Ha nacido una estrella' que van cantar Bradley Cooper i Lady Gaga a duet.
6. Sorpreses i decepcions en els premis als actors. Després de sis nominacions frustrades, incloses pel·lícules memorables com 'Les amistats perilloses', tots donàvem per fet que aquest seria l'any de Glenn Close. Fins i tot s'havia vestit d'or, a joc amb l'Oscar. Se'n va quedar amb les ganes, perquè el premi se'l va endur Olivia Colman, la reina grotesca de 'La favorita' que vomita mentre menja un tros de pastís blau. Va ser una grata sorpresa, per cert. En canvi, ens va semblar terriblement previsible el premi a Rami Malek pel seu paper de Freddie Mercury a 'Bohemian Rhapsody', el típic repte muscular que encega a la gent de Hollywood. I això que la pròtesi dental estava molt aconseguida.
7. Modelets simpàtics. En el vessant estilístic es van veure autèntiques aberracions, com el diabòlic tutú rosa de Kacey Musgraves que semblava un núvol de cotó de sucre. Però també va brillar l'elegància de Charlize Theron, sòbria en un vestit gris perla tancat pel coll, amb els llavis vermells i els cabells enfosquits. Potser el més comentat de la nit va ser el pedrot que portava Lady Gaga penjat al coll, un diamant de Tiffany's que segons sembla havia lluït Audrey Hepburn. Encara que el nostre premi a la millor disfressa és per a Melissa McCarthy, que va sortir de darrere de les cortines vestida de la reina de 'La favorita', amb el mantell d'ermini i un munt de conills de peluix enganxats per tot arreu. En una cerimònia en la qual l'humor es va fer pregar, va aconseguir alegrar-nos una mica l'existència.