[title]
La postal de Barcelona a què ens hem habituat en els darrers anys ha canviat radicalment per la crisi sanitària i ara els barris ens mostren una altra cara. Sobta tornar a la Barcelona antiga i veure-la tan buida, habitada gairebé en exclusiva pels veïns que hi viuen, i també més silenciosa, amb una calma insòlita que fa més fàcil contemplar amb ulls amables llocs que en algun moment potser havíem sentit 'nostres'. Tornar al barri de la Ribera –conegut popularment com el Born– un matí de dia laborable, si es pot, és un gust; ens perdem pel barri, i us indiquem diferents raons per tornar-hi.
1. De tota la vida
Hi ha establiments veterans com Casa Gispert (1891), La Ribera S.A (1941) i Jaime J. Renobell (1944) que ens recorden l'herència comercial del barri, i és que fins el 1971 el mercat del Born va funcionar com a mercat central de Barcelona. L'exportació de productes i la venda a restaurants més la venda al detall, a peu de carrer, han permès la supervivència d'aquestes botigues que desprenen encant, ho miris amb ulls locals o forans. Aleix Clavera, quarta generació de La Ribera S.A., reflexiona de com el barri "no s'ha adaptat a la gent que hi viu" i ha anat perdent comerços, i com el fet de ser "emblemàtics" –o amb una certa antiguitat– no és garantia de supervivència. Per adequar-se als temps que corren, la casa especialista en bacallà, olives, salaons i altres conserves ha estrenat la venda online i el servei a domicili.
2. La pedra i el ferro
Hi ha pedres i pedres, i les que es conserven al ventre del Born Centre de Cultura i Memòria expliquen com era el barri de la Ribera que va quedar destruït el 1714 (les restes es van descobrir després que el Born deixés de ser mercat, l'any 2002 mentre es projectava el que havia de ser la Biblioteca Provincial de Barcelona). L'encant de l'espai és indissociable de l'estructura de ferro projectada pel mestre d'obres Josep Fontserè per al mercat, que data del 1874 i es va fer inspirant-se en l'arquitectura parisenca del moment amb material metàl·lic fabricat a La Maquinista.
3. Rastre del 'cool'
El tancament del mercat va provocar la degradació del barri, tot i que més tard experimentaria la gentrificació i l'arribada de nous veïns que van transformar la zona, convertint-la en reclam del més nou, autèntic i modern. Una de les criatures de l'explosió de la Ribera als anys 90 i els 2000 és El cafè del Born. Quan el van obrir les germanes Texidó fa 25 anys "estava tot per fer i era un altre barri: hi havia dos o tres bars de dia –la majoria eren bars de copes– i també més xarxa social de veïns", apunta Silvia Teixidó. El 2016 van recuperar la gestió del bar i van trobar el Born consolidat com a zona de turisme i oci. La crisi sanitària ha fet caure l'oferta per a visitants –brunch i smoothies– i la clientela habitual es manté, si bé des del bar intueixen un retorn al consum "de fa uns anys, més bàsic i de guerrilla", diuen.
4. Nous circuits
Tot i els molts locals buits que busquen llogaters (el carrer Flassaders, en aquest sentit, és dels més inhòspits), segueixen havent-hi espais amb un públic molt fidel i que aporten un punt de color i alegria al barri: La Comercial és un dels més històrics, però també destaquen Bon Vent i Chandal (creuant la frontera de Princesa). Roots va obrir fa quatre anys als baixos de la casa de l'industrial, comerciant i col·leccionista d'art Lluís Plandiura; el local conserva l'estructura original del magatzem de la societat Plandiura i Carreras i forma part del nucli de skate que es dibuixa entre el passeig Lluís Companys i el parc de skate de la Ciutadella.
5. Un bon berenar
Un dels atractius del barri és el gastronòmic i en clau dolça. Destaca Brunells, que acaba de reobrir al carrer Princesa com a pastisseria i amb espai de degustació en col·laboració amb Cafés El Magnífico; Hofmann, que compta amb la botiga de Flassaders i l'escola de cuina a quatre passes; i Bubo. Completa l'assortiment Cafés el Magnífico, referent en matèria cafetera.
6. La joia de la corona
Parada obligada, la basílica de Santa Maria del Mar, per mirar des de fora o entrar-hi per contemplar la magnitud i bellesa d'aquesta obra construïda al segle XIV. Gòtic imponent, una estructura neta i esvelta, popular per com va ser construïda –amb els esforços i les ganes del barri, dels bastaixos i d'altres gremis– i per com es va consagrar al món el 2006 amb Ildefonso Falcones.
7. De palau en palau
El barri també mereix la passejada en clau arquitectònica, deambulant, des del Museu Picasso (diferents palaus gòtics originaris del segle XIII-XIV ara embolicats com si fossin una obra de Christo i Jeanne-Claude) passant pels carrers del nucli artesà de l'Esquirol, fent i desfent fins a trobar Argenteria i enfilar el carrer amb la vista a Santa Maria del Mar fins al carrer Abaixadors (el palau del número 10 s'ha convertit en un lloc destacat de l'escena cultural i nocturna de la mà del Primavera Sound). Alceu la vista al meravellós carrer de les Caputxes (protegides com a patrimoni cultural d'interès local) i tombeu a l'esquerra per saludar de l'església; seguint pel lateral s'apareixerà la flama encesa del Fossar de les Moreres i després la rambla del Born. Al cantó muntanya queda el carrer de les Mosques, un dels més estrets de la ciutat; a la dreta el carrer del Rec. Si seguiu per aquí podeu apropar-vos fins al Park Hotel –temporalment tancat–, una altra joia arquitectònica obra dels anys 50 d'Antoni de Moragas.
8. Tornar-hi per orgull
Els comerciants expliquen que passen per un moment complicat (el coronavirus ha empitjorat una ratxa negativa des de 2017); a la desbandada general des del confinament i durant el període estival se suma l'alienació progressiva del barri provocada pel turisme, que fa que els locals no s'hi apropin. Ho comenten les responsables d'Ivori (Carola Alexandre), Colmado (Susana Rey) i Angle (Clàudia Roca), tres botigues que des dels inicis han reivindicat i apostat per les marques locals i de proximitat, educant en una forma de consum alternatiu, més meditat i sostenible. Segueixen al peu del canó al carrer Mirallers i fan xarxa amb altres botigues amigues del barri (Montse Liarte, Visual Poetry, Colette, Après Ski...). "És el nostre barri antic", afegeix Alexandre com un dels motius per tornar al Born.
