[title]
Viviu a Barcelona, us queixeu a Barcelona, i anheleu les vacances per fotre el camp de Barcelona. Però sou barcelonins de debò? Amb aquest test de vuit punts podreu saber si sou barcelonins de veritat o de pega.
1. No trobareu mai un barceloní de veritat (bdv) fent el transbordament de Passeig de Gràcia de línia groga a verda. La darrera vegada que un bdv va veure l'infernal passadís/purgatori va ser en la pel·lícula del Balagueró, 'Darkness' (2002). El barceloní de pega (bdp) hi camina amb cara de fàstic esquivant turistes i maletes, acumulant teranyines fins a arribar a aquella paradeta de garapinyades que hi ha al final.
2. El BDV mai fa servir el Bicing en sentit mar-muntanya. Un 'natural born' barceloní sap que agafar una bicicleta municipal i fer-la pujar muntanya amunt –si no és elèctrica– és un esforç d'una futilitat similar a buscar calma i aigua neta a la Mar Bella. El bdv sap que el Bicing és un transport que només xuta de baixada.
3. Un BPD pot ser que demani paella o arròs a la nit. L'única manera que un bdv engoleixi gramínia de nit és si surt a endrapar sushi o donburi o qualsevol plat del sud-est asiàtic amb arròs (una cosa que, per cert, fa molt sovint).
4. Un BDV sempre es queixa a posteriori i ho gaudeix. Ja sigui en un concert sonoritzat com el cul, o en un restaurant on li hagin servit un filet socarrimat i a preu de caviar, emetrà la queixa quan hagi traspassat el portal de casa. I pel preu pagat amortitzarà les lamentacions durant setmanes: un bdv extreu un plaer quasi 'sado-maso' rememorant i mitificant la clavada. Si veus algú queixant-se en un restaurant, té molts punts per ser un bdp.
5. Un bdv evita la Boqueria en hora punta. Només el trobareu a primera hora del matí, i cada cop menys. Us heu fixat que comencen a ser minoria les parades que venen a pes? Els paquets de formatge indivisible i els cons de pernil no haurien de manar en 'el millor mercat del món', com encara el considera molta gent.
6. Un bdv es treu el carnet de conduir molt tard. Els bdp vénen de poble i neixen amorrats al volant del quatre llaunes: tenen camp per fer 'trompos' i el jovent vol anar a remenar el cul a la disco (una excepció seria el Gerard Quintana). Un bdv pensa que té el centre del món a un cop de metro (i no s'equivoca). A més...
7. Un bdv es coneix perquè si li demanes d'anar a Sant Pere de Ribes, et mirarà amb cara de "és que em vols portar a la fi del món"? Curiosament, molts bdp's establerts al centre de Barcelona des de fa molt de temps pensen que Horta o el Clot "són barris marginals" (a mi això darrer m'ho van dir una vegada).
8. I una de caducada: abans, un bdv s'irritava quan sentia els mots 'pixapins' i 'camacus' referits a la seva persona. Avui, somriu amb menyspreu perquè sap que ha guanyat la partida: el pes de la metròpoli ha convertit en pixapins, d'una manera o una altra, els set milions d'habitants de Catalunya.
