9 tòpics sobre els barcelonins que són veritat

Hi ha alguna cosa que foti més pudor que els tòpics i els estereotips? Allò dels catalans sonsos i estalviadors i els madrilenys alegres i de mà foradada. Però rere un tòpic sempre hi ha un bocinet de veritat: agafem-nos els estereotips amb pinces, però és innegable que les generalitzacions tòpiques i temeràries sobre els barcelonins i les barcelonines amaguen una mica de realitat. Els tòpics aquí llistats es basen en una petita enquesta a residents no nascuts a Barcelona (com jo mateix) i a catalans no barcelonins.   

1. "Sou secs i prepotents". Això m'ho diu la bibliotecària d'un poble català de postal, d'uns deu mil habitants. Per què ens diu això? "Els barcelonins sempre venen a última hora a la biblioteca fent les preguntes més emprenyadores. Com funciona el catàleg 'on-line'?, per exemple. Són prepotents, secs i poc empàtics. I els més simpàtics et demanen si has llegit el llibre que volen. Per exemple, el de @KRLS, la Rahola o Llach, com si aquest trio fossin els millors escriptors de la darrera generació". Barceloní, exerceix l'empatia i explora els autors més joves, home. 

2. "Costa que t'agafin confiança, però un cop ho han fet, tens un amic per tota la vida". Que m'ho diguin a mi: fa quinze anys que soc amic d'un argentí i l'altre dia vaig decidir, finalment, acceptar la invitació de dinar a casa seva. Però de mutu acord ho vam suspendre per la coseta aquesta de la Covid-19. En fi, potser quan arribin els marcians eugenèsics que ens esclavitzin ja haurem fet la famosa barbacoa... Suposo que remar en les galeres interestel·lars enfortirà els fonaments de la nostra amistat. 

3. "Pregunteu massa". Així com arrufem el nas quan ens demanen per la Sagrada Família –escollida el millor monument del món, per cert– quan sortim del nostre municipi –una cosa que ara no podem fer sense risc de multes– "feu moltes preguntes, de restaurants i horaris, com si la resta del món fóssim una oficina de turisme", em diu un amic mecànic i conductor de grua, a l'Empordà. Nois i noies de l'Eixample, feu servir més el Google! "I per acabar-ho d'adobar, condueixen pel mig de les carreteres estretes", rebla, indignat.  

4. "Teniu un sentiment d'inferioritat respecte a les cultures del nord". Això m'ho raona un amic mig francès mig anglès que fa anys que viu a Barcelona: afina el tret dient que "teniu una aptitud enlluernadora per menysprear-vos a diversos nivells respecte als veïns del nord: sobretot en l'àmbit artístic, arquitectònic i gastronòmic" (i afegeix que els londinencs ens guanyen per golejada si parlem de gent gasiva i seca). O sigui que barceloní que vens de Les Corts i surts al món... Ets l'hòstia (en patinet elèctric)! T'ho has de creure! O potser no, perquè segons el meu sondeig, els barcelonins...

5. "Teniu un sentiment de superioritat respecte a la resta de l'estat". Això m'ho diu una amiga navarresa que ha viscut a Barcelona i té dos fills amb un català. "A vegades caieu en l'error de considerar-vos un model a seguir per la resta del territori, sobretot en temes de política, cultura, urbanisme i tendències. I això fa que pugueu caure malament a molta gent. Tot i que exagero: jo us adoro", matisa. El 1992 ens van clavar un xut d'autoestima gegant i la síndrome d'abstinència (també coneguda com a cofoisme) està essent molt dura. Així com dimitir no és un nom rus, autocrítica tampoc hauria de sonar a picant hongarès. 

6. "Us penseu que tot és un parc temàtic". Aquesta és la queixa que em fa el cap de manteniment d'un parc natural."Els visitants del parc més descol·locats sempre venen de Barcelona. Sovint pregunten: ¿dónde están los animales?, com si un parc natural fos el zoològic de Barcelona. O es queixen amb mala llet perquè s'han trobat una tifa de vaca o de cavall al mig del camí". Però no tot és negatiu, perquè...

7. "Sou de celebrar coses sempre i us agrada molt gaudir de la vida". Una amiga nord-americana resident a Barcelona considera que "potser sou un xic tancats, però amb qualsevol excusa munteu una festa o un festival, i això està molt bé, sobretot si vens d'un país com el meu, on només hi ha deu dies de vacances a l'any". El seu company, irlandès, afegeix que "sabeu gaudir de la vida i fer durar unes bones rondes de cervesa al solet de la terrassa". Venint d'un irlandès, un poble que ha convertit el fet comunal de compartir cervesa en literatura i música sublim, és tot un afalac. 

8. "Sou generosos". Qui ha dit que els barcelonins som avars? Una enòloga, propietària d'un celler al bell mig d'una ruta d'enoturisme, m'explica que els visitants de Barcelona són, de lluny, els que més calés es deixen en el seu negoci, en vins i productes de la terra. "Molt més que els francesos o alemanys", m'explica, per afegir que "si coincideix amb el seu ideari, els barcelonins s'estimen el producte local i li donen tot el seu suport". 

9. "Us agrada muntar el numeret per demostrar que sou generosos". Aquesta la dic jo. Quan un barceloní convida a un altre a un cigaló, la lluita per veure qui desenfunda la cartera més ràpida sembla el duel d'"OK Corral", amb risc de foradar-li l'ull amb la visa al cambrer, que sovint sent vergonya aliena quan muntem la performance. I si parlem d'un barceloní que convida a sopar a un altre, la virulència del duet de carteres-sabre pot acabar amb ulls morats i tíbies i amistats trencades. 

NO T'HO PERDIS: 15 expressions d'argot local que tot barceloní hauria de conèixer 

Llegeix el número de juliol i agost de Time Out Barcelona, amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat