[title]
Per als nostàlgics dels 90, Air són els grans caps de cartell de la 31 a edició del Sónar. L'icònic 'Moon safari' (1998) ha fet 25 anys i el duo de Versalles ho celebra amb una reedició de luxe i una gira on toquen el disc de dalt a baix, més algunes altres cançons de diverses etapes de la seva carrera. Els que no van viure l'èxit de cançons com 'Sexy boy', 'Kelly watch the stars' i 'All I need', amb la meravellosa veu de Beth Hirsch, tindran l'oportunitat de descobrir una música que t'embolcalla i que et fa volar en un estat d'ingravidesa, com si vaguessis per l'espai exterior, amb mil i una referències a sons de l'era analògica, una poció melancòlica i brillant, que a l'època es va dir downtempo i que és rara de trobar en l'electrònica actual. La cita és divendres 14 de juny a les 22 h, al Sonar de Nit i serà l'única data dels francesos a tot l'estat. En parlem amb Jean-Benoît Dunckel, meitat del duo que comparteix amb Nicolas Godin.
Com està anant la gira del 'Moon safari' fins ara?
Molt bé, estem viatjant per tot arreu, hem anat a Austràlia ihem tocat al Royal Albert Hall de Londres. Farem unes 70 dates i la gent està gaudint molt de 'Moon safari', crec que ho estem petant.
I aquesta setmana veniu al Sónar de Barcelona, un festival on ja havíeu tocat una vegada.
Sí, però fa molt de temps. Crec que fa 10 anys, d'això. No, més, uns 12 anys, una cosa així [va ser fa 14 anys, al Sónar 2010]. Crec que és un festival genial, perquè els artistes que hi toquen són molt guais, de manera que al públic li agradarem, encaixa molt bé amb el nostre esperit.
El Sónar és un festival genial, encaixa molt bé amb el nostre esperit
Com us sentiu quan toqueu 'Moon safari', tot el disc sencer i en el mateix ordre, 25 anys després?
És una mica estrany perquè a l'escenari, quan estic tocant, no escolto la música. Només sento la vibració d'aquell temps. Sento la meva família, els meus amics, totes les festes a les quals anàvem, tot l'ambient de París en aquella època. I ja no soc aquesta persona perquè he canviat, perquè em faig gran. Però és com si fos un record. Com una sensació de tornar a aquella època.
El toqueu exactament de la mateixa manera o feu alguns canvis a les cançons?
Fem uns quants canvis, però no gaires. El concert és molt respectuós amb 'Mooon safari'. Com que al disc tocàvem, també és possible tocar-lo en directe.
Si haguessis de tornar a gravar 'Moon safari', faries canvis?
No, està bé com està.
És perfecte tal com és?
Sí. Té la seva pròpia perfecció. Estem contents amb el que vam fer. Només que potser de vegades cantem una mica desafinats, si ho fes ara cantaria millor.
He vist que toqueu dins d'una capsa de vidre, amb instruments reals com teclats, sintetitzadors i bateria. No sé si hi ha més elements a l'escenari com ara visuals o algun cantant?
No, no tenim cap cantant a l'escenari. I nosaltres cantem cançons com 'All I need' i 'You make it easy'. Vam fer una mena d'arranjament amb les nostres veus. La veu de la Beth [Hirsch, la cantant original del disc] era molt important, és clar, però crec que funciona perquè oferim el mateix tipus de vibració, la mateixa ànima de la cançó. Aquests són els únics petits canvis del programa, però el toquem gairebé exactament igual.
Aniria bé fer-ho amb la Beth Hirsch, no? Si fos possible.
Sí, si vingués, sí. Però ha de viatjar des dels Estats Units.
Va ser important per al disc en aquell moment, la seva veu era molt icònica per a aquestes cançons.
Sí, va ser una aportació molt important per a les cançons, era la cantant principal, i per això crec que 'All I need' va funcionar tan bé a la ràdio.
Els instruments electrònics tenen sensibilitat i els pots tocar com faries amb un piano o un violí
Avui en dia als concerts de música electrònica és molt habitual que es faci tot amb ordinador. Vosaltres seguiu fidels a la cosa analògica, oi?
Sí, totalment. Toquem en directe i no està sincronitzat. No hi ha MIDI. Quan toquem és com un joc pur, perquè els instruments electrònics tenen sensibilitat i els pots tocar com faries amb un piano o un violí. Alguns artistes toquen i fan girar els botons directament, però d'altres fan una mica com si fossin DJ's i han de crear un altre tipus d'atmosfera amb imatges i llums. Hi ha un públic per a això, però nosaltres som totalment respectuosos amb la manera de tocar original de l'àlbum.
El focus principal de l'escenari són els instruments, però porteu visuals, a més a més?
Sí, hi ha algunes imatges. Hi ha algunes obres d'art, vídeos i algunes llums. Hi ha moltes coses.
L'icònic mico de 'Sexy boy' hi serà?
Sí, arriba en un moment determinat.
Amb 'Moon safari' sents com si somiessis, com si fossis en una mena de bombolla
Per què creus que 'Moon safari' va de tenir tant èxit en aquell moment? Hi heu pensat alguna vegada?
Sí, crec que és perquè és un àlbum d'evasió. La gent pot escapar dels seus problemes perquè té una mena de vibració molt acollidora, és una mena de capoll i t'hi sents segur. Sents com si somiessis i com si fossis en una mena de bombolla molt càlida i on és fàcil d'entrar. Per això funciona, penso.
Va ser una sorpresa en aquell moment?
Sí, perquè crec que l'àlbum era una mica estrany. Era diferent de la resta de la música i no estava gens segur que la gent ho pogués entendre, però vam tenir la gran sort de rebre l'impuls de la discogràfica en aquell moment i va funcionar. Va ser una cosa màgica, com si fos una oportunitat, un miracle. Crec que va ser un petit miracle.
Sé que heu estat gravant àlbums en solitari, però ara que torneu a estar junts en això, és possible que enregistreu un altre disc amb cançons noves?
Sí, és possible, però ara no ho podem fer perquè estem de gira i tenim altres projectes en solitari. Fins d'aquí a dos anys no hi ha temps per fer-ho, però potser ens ho pensarem, no ho sé. També depèn de la reacció de la gent, perquè no estic segur que la gent ho vulgui, ja tenim molts àlbums. Hi ha deu discos d'Air i em pregunto un de nou generaria prou interès. Per què els hauria d'agradar una cosa nova nostra? No ho sé.
Però independentment del que vulgui la gent, a vosaltres us agradaria tornar a crear junts?
Sí, per què no? Però si treballem junts, és en l'esperit d'Air, no som només jo i el Nico, és una cosa especial i em pregunto si hi haurà aquest nou esperit creatiu a la banda. Ho haurem d'esbrinar.
El teu darrer disc en solitari, 'Paranormal musicality', és un disc de piano sol.
Volia tornar a l'essència del que faig, però mai m'havia atrevit a fer un àlbum de piano. Vaig pensar que podria ser interessant que els fans ho sentissin, un piano pur sense res, sense MIDI, sense màquines, sense producció. I volia poder tocar-lo en directe amb la mateixa puresa. En gravaré un altre i també una versió d'aquest amb arranjaments de cordes.