[title]
El misteri s'ha revelat. Tot i que molts tafaners segur que miràveu pels forats de la tanca què estava passant a la plaça de Sant Jaume els darrers dies.
El pessebre del 2018 té tots els elements del naixement clàssic, però presentats d'una forma totalment diferent. L'autor és en Sebastià Brosa, escenògraf i il·lustrador, que ha volgut compartir amb tots els barcelonins i visitants l'ànima del seu Nadal. "Si penso en el Nadal, penso en les reunions familiars, sopars i dinars amb una llarga sobretaula i el ball de cadires. Cadires que falten, que s'han de portar, que són totes diferents". Això és exactament el que trobareu, una gran taula parada amb estovalles de molsa, canelobres, plats i copes i on els convidats –els personatges del pessebre de tota la vida– s'han fusionat amb les cadires. Unes cadires enormes perquè també els grans ens sentim petits, com si fóssim nens. Estan pensades per ser tocades i fins i tot pujar-hi; però sigueu respectuosos!!
Així són els convidats que trobareu al voltant de la taula. El Nen Jesús està representat amb una trona i, per tant, és la cadira més alta de totes. L'identificareu també per l'aurèola i el pitet amb el seu nom. A prop estan els seus pares. Sant Josep, com a bon fuster, és una cadira rústica, tradicional i que encara s'està construint. Un dels braços s'ha fusionat amb un martell i dues de les potes són de tronc. A la Verge Maria la reconeixereu per la capa blava i el bel amb floretes sobre una cadira rodoneta, d'estil de cafè francès.
Els Reis sempre van junts, i en Sebastià Brosa els ha representat en una única cadira amb tres caps, sense identificar qui és cada rei i amb moltes potes, com si fossin dalt dels camells.
A tot bon pessebre, els animals no poden faltar. Aquí en Sebastià s'ha pres algunes llicències que, personalment, em semblen molt encertades. La mula s'ha substituït per una vaca, caracteritzada comuna típica cadira de cuina amb pèl de vaca de peluix i amb peülles. L'ase és una joveneta amb una llarga crin que recorda una cresta punk i amb orelles de pell i tatxes. I no pot faltar la pastoreta, que és un balancí de fusta amb un coixí que imita la pell d'una ovella i va acompanyat d'una cadira petita –bé, una a la nostra escala– que recorda un petit xai.
Tampoc falta l'àngel, representat en una cadira noble, semblant a un tron, entapissat amb vellut vermell i unes ales molt grans. Ni el caganer! Amb una gran barretina, pipa i un forat al seient de la cadira. Ja sabeu perquè...
De totes les peces d'aquest pessebre, hi ha un element nou, és una cadira amb tirants i corbata, amb arrels a les potes que s'agafen a terra. És la figura de l'avi. "En tots els records de Nadal, és l'avi qui ens reuneix, anem tots a casa seva. I fins i tot quan no hi són, els recordem", ens explica Brosa.
Als plats no hi ha menjar, hi ha nius de palla amb finestretes que amaguen missatges que conformen el poema 'Un desig', de Montse Ginesta.
Ara que ha sabeu el seu significat sou lliures de transitar-lo, gaudir-lo i, ja se sap, també criticar-lo!
NO T'HO PERDIS: Per trobar regals diferents visita els Mercarts de Nadal de Barcelona.