[title]
Durant la fal·lera pels locals 'clandestins' o 'speakeasy' vam veure i viure coses un xic lamentables: restaurants tirant a vulgars amagats rere botigues de souvenirs i taulells de tintoreries, més postissos que un duro sevillà. El local que La Confiteria –que té el tercer millor bar del món segons la llista 50 World's Best Bars– obrirà demà juga en una altra lliga: Monk (Abaixadors, 10), és rere un 'colmado' pakistanès i dins una finca de finals del segle XVIII: una façana realista a prova de bombes que amaga un bar únic en la seva categoria.
No us direm on hi ha la porta d'entrada a la cocteleria, perquè això ja seria treure part de la diversió. Però un cop a dins, et trobes en un bar que combina arcs i voltes gòtics amb instal·lacions immersives d'art lumínic. "Volia obrir un bar que fos un encreuament entre 'Tron' i James Turrell", explica un dels socis, l'Enric Rebordosa (Turrell és un artista d'instal·lacions que treballa els efectes de la llum en l'espai).
L'espai és impressionant: tot un estudi de les varietats del rosa en un bar sobri i senyorial. El cap de cocteleria, Giacomo Gianotti, considera que "aquest és el germà gran del Paradiso, perquè hi fem una cocteleria més noble i reposada. Més fina i precisa, amb menys espectacle". Però molt estètica: els còctels estan pensats en com la llum els impacta! I a les parets hi ha instal·lacions d'art lumínic que es poden comprar.
Una bona prova del mam estratosfèric és un meravellós Philip Glass is Dry, homenatge al dry martini amb una redestil·lació d'infusió d'algues, sake, cítrics i tintura de bolets. Una bala de plata que acaba amb sabor de bosc! (i que es manté glaçat gràcies a una pedra ametista!). Que les copes tinguin poc gadget no vol dir que no hi hagi un treball increïble en cada trago, apunta Gianotti. En la carta hi ha una interacció entre cítrics i fumats que deixa veure una personalitat abassegadora.
La carta ret homenatge a un artista diferent en cada trago (Kubrick, Moroder, Kraftwerk, Turrell...) i té un apartat de menjar caribeny a càrrec de l'Adnaloy Osío, xef veneçolana que proporciona un coixí de delicadeses per menjar amb els dits, que van molt més enllà d'omplir la panxa. Per exemple, un plat de 'nigiris' tropicals fets amb arròs al vinagre fregit, tonyina picant, embolcallats en una fulla de 'shisho' morat (planta aromàtica coneguda com a alfàbrega xinesa).
Però no revelarem totes les sorpreses que amaga Monk (dit així en honor al geni jazzístic). Només que us atreviu a creuar la paret que sembla Krypton, i accedireu a una església on en lloc d'hòsties reparteixen alguns dels millors còctels de tirador que he tastat en la meva vida, a onze euros. I on al vàter sona música minimalista i un sistema lumínic trastoca com veieu els colors.
I sí, la façana del 'colmado' és funcional. Teniu l'opció d'entrar en un futur temple de la cocteleria, o passar de llarg amb una llauna de cervesa a la mà.
NO T'HO PERDIS: Les millors cocteleries de Barcelona
Llegeix el número d'octubre de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat