[title]
Deixem les jaquetes en un sofà vermell i, abans de poder contemplar un saló amb les parets atapeïdes quadres i fotografies, sentim una veu. “En aquest sofà va seure Miró!”, ens alerta. Es presenta. Es diu Om Barbarà i és la persona que ens guiarà pel taller de gravat per on van passar artistes conegudíssims. Picasso, Miró, Tàpies, Cuixart, Subirachs, Ràfols Casamada, Dalí, Tano Pisano, Carlos Pazos i molts d’altres van anar-hi a parar. Però, per què tots aquests artistes visitaven els baixos de gràcia on ens trobem nosaltres ara?
Ho feien amb un únic motiu: treballar amb Joan Barbarà, un excel·lent mestre gravador. El seu nom no ens sona, “potser perquè el gravat és una art molt desconeguda”, apunta Virgili Barbarà, fill de l’artista. Ell i l’Om, nét de Joan Barbarà, volen reivindicar aquesta figura de la nostra història. Tot i treballar amb la flor i la nata dels artistes del s.XX, no tots els seus clients van parlar d’ell públicament. Alguns, com Miró i Modest Cuixart, sí que van elogiar-lo com el gran creador que era.
A diferència d’alguns dels seus coetanis, Joan Barbarà era orfe i, tot i guanyar una beca de l’Institut Francès per estudiar a París, sempre va haver de treballar per guanyar-se la vida. L’única manera que tenia de dedicar-se a l’art era sent gravador d’altres artistes i, tot i que també va fer obra pròpia, només se li coneixen 6 o 7 sèries de gravats. “Era molt detallista, i això és molt important per la tècnica del gravat”, ens explica el seu nét Om.
Virgili i Om Barbarà continuen amb l’ofici, que segueix sent tan desconegut com el llegat del seu pare, però el Taller 46 que va fundar Joan Barbarà fa 50 anys ara acull una nova generació d’artistes. Un d’ells és la creadora colombiana Juliana Plexxo, que ha trobat en aquests baixos de Gràcia un refugi on crear sota l’assessorament i la saviesa dels que en saben. De fet, ella ens comenta que, al taller, "l'art es pot respirar". El que és innegable és que l'espai és ple de peces que connecten amb tota una tradició artística: des d'un tòrcul que va pertànyer a Francisco de Goya -i que Joan Barbarà va comprar en una fira d'antiguitats, sense saber-ho!- a una biga de fusta que, abans, havia aguantat el pes del sostre de l'Escorial.
“Fa molts anys que som aquí i ningú ens coneix”, diu Virgili Barbarà. Per aquest motiu, han aprofitat el cinquantè aniversari del taller per obrir al públic. Això sí, l’aura de secretisme es manté: només fan visites privades per grups reduïts i, per concertar-les, cal enviar-los un missatge privat per Instagram, al compte @taller46barcelona.
