[title]
A l’illa de la discòrdia, les cues davant la Casa Batlló roben el protagonisme a la seva veïna. Els balcons en forma d’antifaç i el mite que acompanya el nom de Gaudí atrapen la mirada dels vianants del passeig de Gràcia i potser per aquest motiu la Casa Amatller passa desapercebuda, tant pels turistes com pels barcelonins de tota la vida. Als primers els deixarem estar, però que la de gent de Barcelona no hagi posat mai els peus a l’edifici de Puig i Cadafalch és un gran error que cal corregir. És l’únic interior modernista de la nostra ciutat que conserva tot el mobiliari original i això converteix la visita en un viatge en el temps en tota regla.
Per entrar-hi cal posar-se peücs. “El parquet és el mateix que hi havia a la casa l’any 1900, quan es va construir”, ens explica la Isabel Vallès, impulsora de Cases Singulars, l’empresa que en gestiona les visites. Bé, de fet, tot el que hi ha a la casa és del 1900, amb l’excepció del vestidor de Teresa Amatller, que la filla de l’industrial de la xocolata es va fer actualitzar durant els anys 30. La resta de detalls han quedat congelats en el temps des que Antoni Amatller, el seu pare, va estrenar la casa. Per sort, el senyor Amatller era un apassionat de la fotografia i va fer-se fer un reportatge per celebrar la seva nova llar. A cada estança pots comprovar que la disposició dels mobles i la decoració està intacte.
Abans de passar al menjador, la Isabel ens dona una pista: “Amatller s’escriu amb a, però fa referència a l’arbre que floreix al febrer i el març. Hi ha flors d’ametller amagades per tota la casa”, alerta. Als sostres, a la decoració dels mobles, als capitells i fins i tot als tovallons que decoren la taula parada com l’haurien parat els propietaris fa més de cent anys.
Per escalfar els comensals hi ha una llar de foc en forma de vaixell. “És una al·legoria del comerç de cacau que fa referència als intercanvis comercials entre Amèrica i Europa”, assenyala la Laura Pastor, que és l’altra meitat del projecte Cares Singulars. A proa, el veler el presideixen dues reines: una d’occidental i una altra de precolombina que duu una corona de plomes.
A l’altre cantó de la casa, el que dona al passeig de Gràcia, hi ha les habitacions d’Antoni Amatller i de la seva filla Teresa. La de l’industrial ens descobreix la seva faceta de viatger a través de documents i fotografies de les escapades que va fer a Tànger, Egipte i Istanbul. També s’hi exposa la seva col·lecció particular d’objectes de vidre.
L’habitació de Teresa té una tribuna amb vitralls amb una columna molt especial. El capitell explica una història, la de les quatre edats de la dona, i s’hi poden veure una nena, una adolescent, una mare i una dona gran.
El detallisme extrem és a tot arreu. De fet, se saben els cinquanta noms dels artistes i artesans que van treballar amb Puig i Cadafalch per guarnir tota la casa treballant el vidre, el forjat, la ceràmica o la pedra i que van contribuir, per exemple, a fer una de les claraboies més lluïdes de tota la ciutat.
I aquest treball minuciós, encara que el passem per alt, també el trobem a la façana plena de simbolisme de la Casa Amatller. Des d’un Sant Jordi matant al drac, a un home fent fotografies, que pica l’ullet a un dels passatemps preferits de l’amo de la casa. Potser ara quan hi passeu pel davant, sí que parareu a observar-la.
