Notícies

Així va ser el concurs de dobles de Carlos Cuevas que es va celebrar a Barcelona

Un grup de joves, inspirats per aquesta tendència mundial, va organitzar la competició a la Plaça del Diamant de Gràcia

Escrit per

Mar Vallverdú

dissabte 30 de novembre 2024

Share

Copiar l'enllaç

FacebookTwitterPinterestEmailWhatsApp

Amb cartells penjats arreu del barri de Gràcia i missatges directes enviats a possibles candidats per tals d’animar-los a participar, es notaven les ganes d’infectar la ciutat de la joiosa felicitat d’organitzar un esdeveniment absurd(-ament divertit) sense cap altra finalitat que passar una bona estona amb uns quants desconeguts i, evidentment, trobar el doble de Carlos Cuevas!    

A les 17 h de l’esperat 29 de novembre a una plaça del Diamant tan concorreguda com sempre hi podies veure una rotllana que reunia un grup de persones liderades per unes noies amb una samarreta negra amb un retrat de l’actor català estampat al mig i uns megàfons amb els quals animaven a la gent a apropar-se. Nens que deixaven de jugar per formar-ne part (tot i no saber qui era Carlos Cuevas), joves que s’havien apropat sense tenir clar del tot si l’esdeveniment era real o un 'bulo' de xarxes i curiosos despistats van acabar aplegant-se per donar tret d’inici al concurs.   

1. Les normes

L’esdeveniment comença 10 minuts tard, a l’espera d’un últim Carlos Cuevas, amb la cançó d’inici de 'Merlí' i tot seguit s’expliquen les normes: els participants passaran un seguit de proves que seran jutjades per un jurat (entre el qual hi havia la presidenta del Club de Fans de Carlos Cuevas d'Equador) que escollirà els dos millors Carlos i, d’aquests dos últims, el públic seríem els encarregats de coronar aquell amb el somriure més carlos-cuevesc com a guanyador final.   

2. Els concursants

Eren quatre els valents que competeixen per ser el millor Carlos Cuevas i, contra el que els escèptics (jo) podien pensar, tots hi tenien una retirada innegable. El número 1 és el Jorge, que tenia l’avantatge de tenir la desimboltura d’un actor professional, com el protagonista de la vetllada. El número 2 és l’Adrià, que venia acompanyat d’un grup d’amics que fins i tot havien fet pancartes on hi havia fotos d’ell i el Carlos de petit, d’adolescent i de gran, que feien evident que aquesta semblança ve de llarg. El número 3 és el Guillem, que va arribar l’últim amb bici i semblava sense cap mena de dubte el cosí bohemi d’en Carlos. I, per acabar, la Carla, que tot i tenir el nom d’avantatge, simplement havia vingut com a públic, però va ser escollida per ser la quota femenina del concurs. 

3. El concurs

Les proves van consistir amb un seguit de preguntes adients a la situació, com: 

• Quina és la teva parada de metro preferida?
• Quina és la teva orientació sexual? (amb la possibilitat de no voler revelar la resposta, tot i que les respostes no van variar de l’heterosexualitat a l’heterocuriositat)
• Vius de lloguer o en propietat? (amb l’aclariment que en Carlos, tot i ser soci d'un restaurant de marisc, no té propietats)
• Per què ets aquí? (la majoria van estar d’acord que per pressió social)
• Marisc preferit (retornant al tema del restaurant Lluritu, que en Carlos comparteix amb Pau Roca)
• Digues la teva frase filosòfica o d’home reconstruït preferida (on van destacar les respostes relacionades amb anar a teràpia i el “només sí és sí”)

Abans que el jurat fes les seves deliberacions, les organitzadores van preguntar entre el públic quines paraules relacionaven amb l’actor. Bohemi, sexi i català. Amb aquests adjectius en ment, es va demanar als nostres quatre possibles Carlos Cuevas que fessin una petita desfilada: posats informals i casualment sexis, salutacions als nens de primera fila, falsa modèstia enmig d’una trucada de mòbil... L’esperit del Carlos Cuevas era innegablement dins del cos de cada un dels participants (excepte de la Carla, que comprensiblement es moria de ganes que el concurs acabés). 

4. El moment de la veritat (amb gir argumental perquè la vetllada no deixi de ser una muntanya russa d’emocions)

El jurat decideix. Els finalistes són el Carlos número 1 (el Jorge) i el Carlos número 3 (el Guillem). El cor del públic s’atura. L’Adrià, el Carlos número 2 i el que la majoria comptàvem com a guanyador, no arriba a la final. L’únic bo és que la Carla per fi pot tornar entre el públic, com ella volia des d’un principi. Davant del pànic col·lectiu, les organitzadores agafen el megàfon i anuncien el fet inesperat: les normes no s’apliquen, la veu del jurat és clarament errònia, l’Adrià passa també a la final. Com ha de ser. El públic torna a respirar tranquil.

Arriba el moment més esperat: Qui té el somriure definitiu? Amb un marc per enquadrar la cara de cada un dels participants les organitzadores passen un a un i el públic aplaudeix amb efusivitat a qui consideren el seu preferit. Tots reben una bona dosi d’aplaudiments, però una cosa és innegable: l’Adrià és qui fa embogir els assistents! De ser eliminat a convertir-se en el guanyador, les emocions fortes dominen la Plaça del Diamant. 

5. Els premis

El Carlos número 2 (l’Adrià), que al principi semblava el més tímid, amb l’adrenalina de la victòria rep cada premi amb l’emoció que mereix ser coronat més Carlos Cuevas que Carlos Cuevas. Els premis (sí, en plural) consisteixen en: un Òscar (un guardó que ni el mateix actor té), una ampolla de cava amb la cara de l’actor, un fuet i una samarreta amb la cara de Carlos Cuevas (o de l’Adrià, a aquest punt ja no els puc distingir). Tot i que és ell qui se’n va a casa amb el títol, aquest divendres a la paça del Diamant la veritable guanyadora ha sigut la 'joie de vivre' de tota la gent que s’ha reunit aquí! Visca els esdeveniments absurd(-ament divertits)! 

NO T'HO PERDIS: Coses per fer a Barcelona aquesta setmana