[title]
El seu personatge a 'La mesías' ha suposat una nova onada de popularitat per a Albert Pla, tot i que des que va debutar el 1989 amb 'Ho sento molt' no ha parat ni un moment. Ha fet discos, obres de teatre, pel·lícules, llibres, vídeos... I ara gira amb el nou espectacle 'Rumbagenarios' acompanyat de The Surprise Band, que suma al guitarrista habitual Diego Cortés la seva parella artística i de vida Judit Farrés, amb qui feia temps que no pujava a un escenari; les integrants de La Prenda Roja, és a dir, les cantaores Cristina López, Sara Sambola i Ana Brenes; i la coreògrafa de la sèrie dels Javis, Belén Martí (aquí bailaora 'pugilística'). Tot això ho podrem veure al concert que farà l'11 de juliol al festival Cruïlla.
Acabes de publicar nou single, la versió de 'Experiencia religiosa' de l'Enrique Iglesias. La vas cantar al Primavera Sound, al concert de Stella Maris. Va estar molt bé, no?
Sí, és xulo. Aquella gent… Et poses content quan els veus.
Feia la sensació que us estàveu passant de conya.
Estàvem tots contents, perquè feia un temps que havíem estat separats, i com que ens vam ajuntar tots estàvem contents.
"Aquest espectacle és perquè la gent estigui dreta i es foti una cervesa"
Es va notar que era com una festa. Estàs content de l'èxit de 'La mesías'?
Sí, clar. Com no he d'estar content que tinguin èxit els xavals? Clar.
I tu també, que t'han donat un premi Feroz pel teu personatge a la sèrie.
Sí, home, sí. Content. Tot bé. Tot està bé amb això de la sèrie aquesta.
🏆 Las Stella Maris recogen el premio de Albert Pla como mejor actor de reparto en una serie por 'La Mesías' #Feroz2024 pic.twitter.com/ROZuCwWSvw
— Premios Feroz (@PremiosFeroz) January 26, 2024
Actues al Cruïlla l'11 de juliol amb 'Rumbagenarios', acompanyat de la Surprise Band, que són el Diego Cortés, la Judit Farrés, la Belén Martí i les Prenda Roja, que fan palmes i cors i baile. Com t’has plantejat aquest espectacle?
Sí, una mica ve dels dos discos, la 'Rumba' ['No solo de rumba vive el hombre' (1992)] i del 'Veintegenarios' ['Veintegenarios en Alburquerque' (1997)], oi? Però per mi la diferència que hi ha entre aquest espectacle i els altres que acostumo a fer és que en aquest és més perquè la gent estigui dreta, canti les cançons i es foti una cervesa, mentre que normalment sempre els faig anar a teatres assegudets i calladets. Aquesta vegada és un espectacle més ‘fiestero’, o com li vulguis dir.
Més festivaler?
Sí, més festivaler.
Com està anant la gira? Perquè ja portes uns quants bolos amb això.
La veritat és que no ho sé, perquè quan s'acaben els bolos tothom em diu que “molt bé, molt bé” i mai acabes de saber si “molt bé, molt bé”.
"La bata va ser mig de casualitat, un dia en portava una i vaig pujar a l'escenari"
Però la sensació teva és bona?
La sensació és molt xula, perquè jo també feia molt temps que volia anar amb la Judit una altra vegada en directe, que ella continua produint les coses i fa els arranjaments i ho continua fent tot, però en directe feia molt temps que no anàvem junts. I llavors tornar a anar amb la Judit és molt divertit, i amb el Diego sempre ho ha sigut. Amb el Diego sempre fem concerts improvisats i aquesta és la primera vegada en sa vida que li he donat un guió, està superil·lusionat, i després ja amb les nenes i així… No sé, és un equip molt xulo de gent, perquè també hi ha els del vídeo, els Nueveojos, és un equip molt xulo.
Són els que han fet el videoclip de l'’Experiència religiosa’, oi? He vist que surten tot de marques. Aquesta gent pagava o ha sigut 'pel morro'?
No, no. A veure, amb l'esperança… Segur que amb el videoclip aquest ara les marques se'm tiraran a sobre.
Aquí fas quasi de model, que potser era l'últim que et faltava per fer, no? Música, cine, teatre, vídeo, llibres... No sé si la faceta de model és nova o ja ho havies fet.
No ho recordo. No recordo haver fet de model. Ha sigut molt divertit fer aquest vídeo, la veritat.
A la teva web tens les bates com a merchandising i això no deixa de ser una connexió amb la moda. Això de les botes i la bata t'ho vas inventar tu?
Sí, bueno, no és que m'ho inventés. Suposo que les bates han estat inventades des de sempre. La bata va ser mig de casualitat, un dia en portava una i vaig pujar a l'escenari. Em vaig sentir còmode i vaig dir "hòstia, vull una bata d'aquestes". I ja la vaig portar sempre. Sempre l'he anat portant i... sí home, no passa de moda.
Te'n compren o què, per la web?
Alguna de tant en tant, cau, sí.
"Suposo que faig el que fa tothom, fer cançons i cantar en un escenari. I patir pels espònsors"
Pot semblar que això de cantar assegut i amb la bata estigués molt meditat, però sentint el que em dius ara, veig que tot és com molt més intuïtiu i natural. No sé fins a quin punt tu tens un masterplan o simplement vas fent.
No, no, vaig fent sobre la marxa. Mai, mai, mai vaig pensar més de dos minuts seguits en portar una bata. No, seure al sofà, tot el que he anat fent... No ho sé, ha anat sortint. Et trobes a llocs i has de prendre decisions.
I el secret quin és? Fer el que et sembla sense plantejar-te grans coses o com es rebrà?
No sé si és el secret…. Ara m’he perdut.
Que a vegades ens autocensurem una mica, no? Pensant com es veurà o si agradarà.
No sé si és el secret o no, però sempre que penso en fer alguna cosa m'imagino que no serà realitzable, que és una tonteria, que això no arribarà mai a veure-ho a ningú. I entre aquestes tonteries que penses, una cada 1.500, la fas.
I potser aquesta és la gràcia, que sembla una tonteria i per això és diferent del que fa tothom?
Doncs no ho sé, suposo que faig el que fa tothom, fer cançons i cantar en un escenari. I patir pels espònsors.
Fa 35 anys, quan vas començar, vas ser revolucionari, no hi havia res com el que feies tu en aquell moment. També ho vas viure com una cosa natural o vas dir “m'he inventat una cosa que no existia”?
No, el que sí que vaig notar, ja fa anys, que era el format que m'anava millor per explicar les coses. Tot el que pensava, sentia, escrivia o m'imaginava, es podia fer en un escenari o es podia convertir en cançó, però no ho sé, sempre he pensat que he fet el que he pogut.
Tu com et veus? Com a músic, com a actor o com a artista… ja sé que és molt lletja la paraula…
360?
Sí, anava a dir pluridisciplinar, no sé què és pitjor. O simplement t'expresses depenent del que tens a mà? Perquè tan aviat fas un llibre com teatre, una pel·li, una sèrie…
Sí, d’idees n’hi ha moltes. Després, trobar el format en què explicaràs allò, potser és amb el que tardes més temps, no? Un cop ja ho tens clar dius “osti això serà un llibre” o ”això serà una conversa de whatsapp” o “això serà una cançó amb un arranjament formal” o “això serà un espectacle sencer”. Un cop ho trobes, tot és senzill. I ja et dic, tampoc em preocupa, tens moltes idees i saps que, d'aquestes moltes, només n'hi haurà algunes que es podran fer. Mai saps quina serà i quina passarà davant, perquè també hi ha un moment vital, que dius “ara en aquest moment de la meva vida puc fer això, m'interessa fer això”. La cosa concreta és com la faràs, si faràs bolos, si estaràs tres mesos fora de casa, si això et permetrà fer-ho a casa. I dius “mira, just ara volia estar dos mesos sol a casa i tinc aquesta idea per aquest llibre”. Ho vas combinant amb el que ets, amb el que vius, amb la gent que et rodeja, i en pots fer una de moltes.
Aquestes cançons noves que estàs fent ara, com ’Experiencia religiosa’ i ‘Bombas en Madrid’ que vas fer amb l'Alfred Garcia, són part d'un nou àlbum? Estàs fent cançons noves per un disc o són singles solts?
No, és el que et deia abans, ara tinc un munt de cançons i d'alguna manera s'han de començar a treure. També tinc ganes de gravar, conèixer productors, conèixer gent, maneres de fer, i potser sí que aquest any em dedico a treure cançons. No ho sé encara, eh? No sé si seran això que dius tu, singles, o si faré un disc. Hi ha unes cançons que s'han de treure i aniran sortint, imagino.
"L'Alfred Garcia és un músic total, li surt la música pels descosits"
Aquestes cançons tenen una producció més pop, per dir-ho així. No són ni de rumba, ni de cançó d'autor, trobo que tenen una sonoritat més expansiva, amb instruments més de pop. És la idea que estàs treballant ara?
No, si no ho he fet ja és perquè encara no tinc clar com han d'anar gravades, com s'han de gravar aquestes cançons.
A 'Bombas en Madrid' fa gràcia veure l'Alfred en una situació bastant llunyana del que fa ell. És un músic més inquiet del que pot semblar, oi?
Home, l'Alfred és un músic total. Ell pensa en música i ja es veu quan escolta qualsevol cançó que es posa així [fa cara de posar molta atenció], escoltant el baix i l'harmonia. És un tio que no pot evitar-ho, té la música a dintre. Crec que serà un molt bon productor, també un bon arranjador, no pot evitar-ho, pobret. Li surt la música pels descosits. I ell em va proposar això, “va, tio, gravem alguna d'aquestes cançons, que no en treus cap, no en fas cap”. I vaig dir, “va, comencem pel 'Bombas en Madrid' i ens la traiem de sobre, que la tinc feta de fa temps i en realitat no la tenia gravada. I en aquest cas ho va fer tot ell. I l'’Experiència religiosa’ l’hem fet amb la Judit [Farrés], perquè també havíem fet mil versions amb Hidrogenesse i el Raül [Fernández, 'Refree'], i al final ho he fet amb la Judit perquè és amb qui m'entenc millor, la veritat.
Fins a quin punt parodies Enrique Iglesias i fins a quin punt la cançó et mola de veritat?
M'ho van proposar els Javis. Sí que de seguida vaig saber que era aquella cançó de l'Enrique Iglesias però tampoc l'havia sentit mai, a banda de fa 20 anys, quan devia sonar. Vull dir que et sona la cançó però ni xiripa. I sempre la vaig veure com una cançó encaixada a aquella sèrie, en aquell moment. A part, em sembla que tampoc és de l'Enrique Iglesias.
Diria que no és l'autor de les seves cançons [aquesta és de Chein García Alonso].
No és l'autor. Però després l'hi he agafat molt carinyo, és una cançó molt enganxosa. I l'he provat en algun directe i la veritat és que funciona molt bé. No ho sé, és d'aquelles coses que t'arriben, com ‘El lado más bestia’ o el ‘Rebelde’, que no saps com t'hi trobes per allà empantanegat.
Vaig veure l'entrevista que et va fer l'Evole, i parlàveu de la censura. Tu t'hi has trobat. Tens clar d'on està la línia? Jugues a trobar-la però sense acabar-la de passar o tires milles i passes de tot?
Jo tiro milles, tiro milles, perquè... tiro milles, tiro milles. I la censura, una mica aquest vídeo ho explica. Abans sí que hi havia censura, abans sí que... Ara no, ara et quedes sense espònsors, si et passes.
"És la censura d'avui en dia: Mercedes ja no em patrocina perquè he dit que la ETA es bona"
És la censura econòmica, no?
És la censura d'avui en dia: "Mercedes ja no em patrocina perquè he dit que la ETA es bona". La censura d'avui en dia és que et deixi d'espònsor, i ja està.
Però tenim el Pablo Hasél a la presó, per exemple. Això tu com ho has viscut?
Jo ho veig com una cosa incomprensible. Tenim un cantant exiliat, un d'empresonat i un de desterrat. Em sembla el principi d'un ‘cuento’. És molt maco, és increïble. Jo crec que són errors de la justícia, que són embolics que es foten els polítics entre si i al final reben els de sempre. Si els polítics es posen en una qüestió econòmica, arruïnen el país. Si es posen en una qüestió de llibertat d'expressió, acaben fotent el talego algú. Si es posen a arreglar els autobusos, hi haurà accidents segur. Són errors.
"He perdut totes les batalles polítiques i com que tinc la sort de viure en un poble, doncs ja s’ho faran"
Com veus ara mateix Espanya i Catalunya?
Jo ja fa un o dos anys que he deixat la política, que no segueixo gens l’actualitat. M'he donat de baixa.
Ets un català desencantat més?
No ho sé, jo ja he perdut totes les batalles polítiques. Amb vint anys pensava les coses que podien canviar i no. No només a Catalunya, eh? I com que tinc la sort de viure en un poble, doncs ja s’ho faran.
"Que et coneguin com l’Albert Pla fa vergonya, però si a més et poses a nedar papallona encara et miren més"
Eres del Club Natació Sabadell. Nedar és una cosa que continues fent? És una cosa que t’ha marcat d’alguna manera?
Allà vaig compondre pràcticament tota la meva obra. Pensaves molt. Piscina amunt, piscina avall, moltes hores… encara tiro, d’aquell estoc. Clar, deu kilòmetres al dia donaven per molt.
Continues nedant?
De vegades, sí, nedo, soc el rei de la piscina. Em fa vergonya, perquè et coneguin com l’Albert Pla fa vergonya, però si a més a més ets l’Albert Pla i et poses a nedar papallona, encara et miren més.