[title]
Carla Simón ha fet història en convertir-se en la primera dona catalana que guanya l’Ós d’Or a Berlín. Ho ha fet amb la història d’una família de pagesos del Segrià que veuen amenaçat el seu estil de vida quan el propietari de les terres els anuncia que les vol vendre per instal·lar-hi plaques solars. Després d’una nit de ressaca d’emocions, hi ha una pregunta que sura per l’aire: com pot ser que una història tan local connecti amb gent d’arreu del món? Aquí cinc claus que ho expliquen:
1. La família
'Alcarràs' no deixa de ser la història d’una família que s’estima i que estima el que fa. Un vincle que supera la ficció i traspassa la pantalla, connectant amb una força increïble amb l’espectador. Casualitat? No. Feina dura. I és que cap dels actors és professional. Abans de la pandèmia, Simón i el seu equip van fer un càsting a més de 9.000 persones de la comarca que “fitxaven” a les festes Majors dels Pobles. I, un cop van tenir els finalistes, van treballar durant un any per tal que la complicitat entre ells fos autèntica. Espòiler: ho és. L’estima d’aquesta família supera la pantalla i és el punt fort de la pel·lícula.
2. La terra
Els camps de presseguers són l’escenari perfecte d’aquesta història rural. Però no des d’un punt de vista idíl·lic i edulcorat, que també, sinó posant de manifest la duresa de la feina al camp. La pel·lícula no escatima en detalls i mostra tot el procés de collir fruita. I ho fa de manera subtil, militant en favor de la pagesia tradicional, però sense caure en el pamfletisme.
3. La tradició
Simón defensa l’agricultura que passa de pares a fills, perquè diu que és la més sostenible. Considera que si saps que una terra passarà a la següent generació, en tens una cura especial. A ‘Alcarràs’, veiem les llàgrimes de l’avi en recordar quan van començar a treballar les terres, i la seva família acompanyant-lo en el dolor.
4. La infantesa
A 'Estiu 1993', Simón ja va demostrar que la seva capacitat per treballar amb nens era d’un altre planeta. I a 'Alcarràs' confirma que no va ser fruit de la casualitat. Els tres menuts de la família són la mirada externa que veu que alguna cosa està canviant, però no acaben d’entendre per què. Els seus jocs i la seva cerca de la cabana perfecte són, simplement, deliciosos.
5. El 'toc Simón'
Potser després d’aquesta Berlinale haurem de començar a pensar en alguna manera d’anomenar la capacitat de Carla Simón de retratar amb llum una realitat concreta. La seva mirada neta, captiva l’espectador i converteix la més local de les històries en un relat global.
'Alcarràs' s'estrena als cinemes del nostre país el 29 d'abril.
NO T'HO PERDIS: 5 coses per fer en una escapada a Alcarràs
Llegeix el número de febrer de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat