[title]
Amb 130.000 entrades venudes abans de l'estrena, el 19 de setembre al Teatre Victòria, la quarta producció de 'Mar i cel' de Dagoll Dagom ja és l'espectacle de la temporada. És el comiat de la companyia i ho fan recuperant el seu èxit més esclatant, amb un repartiment molt jove encapçalat per Alèxia Pascual i Jordi Garreta, que es posen en la pell dels personatges principals de la història inventada per Àngel Guimerà, Blanca i Saïd, una noia cristiana i un corsari morisc destinats a enamorar-se. Tots dos són fills de 'Mar i cel' i ara assumeixen el repte de ser els últims protagonistes del musical.
Sentiu a sobre una certa responsabilitat de ser els últims Blanca i Saïd?
Jordi Garreta: Sí, totalment. Després de tants anys i tantes vegades que s'ha fet, hi ha un punt en què dius: ara ens toca a nosaltres. Hi ha nervis, nervis bons.
Alèxia Pascual: Hi ha molta responsabilitat, però crec que és el més maco de l'obra: sentir aquest pes i aquesta importància.
Què és per a vosaltres 'Mar i cel'? No sé si vau veure alguna producció anterior...
A.P.: La de 2014, sí, però si no l'haguéssim vist, coneixeríem igualment les cançons, perquè crec que estan ja dins la cultura col·lectiva de Catalunya. Perquè les has sentit a l'escola, perquè no saps per què, però te les saps.
J.G.: És increïble. Fa molta il·lusió. Jo la vaig veure el 2014 i tant de bo pogués tenir una màquina del temps i tornar-hi. Veure la producció de 2004, la del 88, la del 89 a Madrid...
"L'amor preval per sobre de tot, dels conflictes i dels abusos de poder i de les creences"
De quina manera creieu que és actual, la història?
A.P.: És molt actual. És una història que, al final, és molt universal perquè la podem traslladar a qualsevol context i a qualsevol moment i és totalment vigent. D'una banda, hi ha el conflicte: la guerra. Passa ara mateix a molts llocs del món, el conflicte per religions o creences. I, per altra banda, tenim un amor impossible que tots, en major o menor mesura, hem viscut en algun moment.
J.P.: És important reivindicar que l'amor preval per sobre de tot, dels conflictes i dels abusos de poder i de les creences.
Quins són els reptes que us ha plantejat el muntatge?
A.P.: És un musical que té molta complexitat. La partitura és molt complicada i n'has d'estar molt pendent perquè és molt fàcil anar-se'n de la partitura sense adonar-te'n. Per altra banda, és una obra que té molt pes dramàtic. Com a actors, hem d'estar molt presents i molt concentrats perquè el que passa són coses molt fortes. Tècnicament, a més, tenim un vaixell que gira, que baixa, has de pujar escaletes, baixar-les. Hi ha trapes. Has de sortir per aquí i per allà. Realment, tot plegat és molt complex.
J.G.: No podria estar-hi més d'acord.
"A la baralla de ganivets si una cosa surt malament se'n va tot en orris"
És entremaliada coreogràficament, oi?
J.G.: És una obra molt coral on tothom té la seva part de responsabilitat. Som com engranatges que si un falla, tot se'n va. Llavors, cal molta concentració i has de ser metòdic en tot el que fas. Jo tinc una escena en concret, que és la de la baralla de ganivets, que si una cosa surt malament se'n va tot en orris.
També exigeix molt físicament?
J.G.: Els pirates es tiren per cordes, s'ha de pujar i baixar del vaixell...
Heu utilitzat algun referent per ser Blanca i Saïd? Abans de vosaltres, ho van ser Àngels Gonyalons, Carlos Gramaje, Roger Berruezo, Elena Gadel, Ana San Martín...
J.G.: És inevitable fixar-se en el llegat que han deixat. Al final, els hem vist i sabem què s'ha fet. Però ens hem de recordar a nosaltres mateixos que cadascú té les seves coses a oferir. Inevitablement, agafes coses, però hem volgut treure-ho de nosaltres mateixos i fer una Blanca i Saïd totalment diferents. Hi haurà coses que et recordaran altres actors, però sempre des de la nostra essència.
A.P.: Tots hem fet el mateix personatge, però, al final, som persones diferents. Per això oferim diferents coses al personatge. Això és el que hem de fer: no copiar ningú i fer-los des de nosaltres, des del nostre univers, per oferir-li tot això al personatge perquè sigui el que sempre ha estat.
"A la tele, estava en directe davant de milions de persones. Ara estic traient l'aprenentatge de tot això"
Haver passat per un 'talent show', quina experiència t'ha donat?
A.P.: M'ha aportat coses. Tot és aprenentatge. Al concurs de televisió ['Eufòria'] vaig treure unes coses que ara m'estan ajudant, pel que fa a gestió emocional, artística, enfrontar-te a reptes molt grans. A la tele, estava en directe davant de milions de persones. Ara estic traient l'aprenentatge de tot això. Però ho he de gaudir: si no, en què es resumeix la meva feina? L'important és sempre gaudir-ho.
Creieu que ha estat molt difícil, per a vosaltres, arribar fins aquí?
J.G.: Sempre hi ha un factor de sort i que has de ser molt insistent i no decaure. Podria explicar totes les vegades que m'han dit 'no', a molts projectes. Sempre es veu on t'han dit 'sí' i mai on t'han dit 'no'. Si miro enrere, sí que sento que m'ha costat arribar fins aquí. Això és una carrera de fons i la vida és una muntanya russa... L'aprenentatge i les coses que t'emportes de cada projecte és el que ens fa forts i, gràcies al que he viscut, ara puc viure això amb molta felicitat i moltes ganes.
A.P.: El Jordi ha dit la paraula clau: és una carrera de fons. Confio molt en el treball i és veritat que la nostra professió és molt complicada: no hi ha moltíssimes oportunitats. Però crec que si vas fent, vas construint sense pretendre arribar de cop... Has d'anar treballant i treballant i esforçant-hi. Som uns afortunats de poder estar aquí perquè només hi ha una Blanca i un Saïd. L'important és que si tu realment vols dedicar-te a aquest ofici, crec que trobaràs la manera de fer-ho si no perds l'esperança i la il·lusió.
"Ser actor o actriu, cantant, ser artista, no vol dir estar sempre a l'avinguda Paral·lel"
L'actor i l'actriu de musical d'aquest país han de tenir això: esperança, il·lusió... i resiliència?
J.G.: La resiliència és molt important.
A.P.: Ha de tenir esperança, il·lusió i ganes de treballar. Les coses no et venen regalades.
J.G.: I has de tenir molta consciència que igual no t'hi acabes dedicant mai. Has de saber que moltes vegades no treballaràs.
A.P.: A més, realment, ser actor o actriu, cantant, ser artista, no vol dir estar sempre a l'avinguda Paral·lel, al Teatre Victòria. Tots els que estem aquí hem passat per feines que no són el que havíem somiat. Hem passat per processos que, segurament, no ens han agradat. Però també formen part de la feina. La il·lusió és vital per no deixar de treballar, bàsicament.
Què us ha demanat Dagoll Dagom? Per què us van triar a vosaltres?
J.G.: No ho sé. Crec que hi va haver molts factors. Els devia agradar alguna cosa de nosaltres, potser la nostra connexió en escena, perquè hi va haver moltes proves en què vam estar junts.
A.P.: Crec que són molts factors: ajustar-se al personatge, un registre vocal, un perfil físic, la nostra connexió, que va ser molt ràpida, etcètera...
La química entre la Blanca i el Saïd és vital.
A.P.: És importantíssima.
Quin buit deixarà Dagoll Dagom?
A.P.: Molt gran.
J.G.: Ho acabes de dir i ja me l'estàs deixant.
A.P.: Són la història del teatre musical català. Segurament, sorgiran altres coses que mai seran Dagoll Dagom, que és el que ha de ser. Deixen una petjada històrica molt gran. Només s'ha de veure que a 'Mar i cel' hi va gent que mai no va al teatre i això només ho han aconseguit ells. És una companyia que porta anys i anys fent feina.
Cinquanta.
J.G.: Es diu aviat.
Si demà Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, els fundadors de Dagoll Dagom amb Joan Lluís Bozzo, decidissin remuntar un altre espectacle i comptar amb vosaltres, quin musical de la seva història triaríeu?
J.G.: Jo ho tinc molt clar: jo faria 'Cop de rock'. Vaig seguint les passes del Roger Berruezo. Jo també vaig fer 'Cuéntame', vaig ser a 'El médico'... He estat en molts projectes on ell hi ha estat.
A.P.: És meravellós que acabin amb 'Mar i cel' perquè, per a mi, és el musical que més m'agrada de tots els que han fet. Si no, proposaria 'Flor de nit'.