[title]
Ja fa anys que la crisi climàtica s'ha convertit en una amenaça per a la vida, tant humana, com vegetal i animal. Els bruscos canvis de temperatura, la pujada del nivell del mar i l'empitjorament de la qualitat de l'aire afecten a tots éssers que vivim al planeta Terra. En el nostre dia a dia, ja podem viure algunes de les conseqüències del canvi climàtic i, si continuem així, la situació empitjorarà amb els anys. I no ho diem només nosaltres, sinó que Greenpeace, una de les organitzacions ecologistes més conegudes del món, acaba de publicar un article que assegura que algunes de les platges de Catalunya podrien començar a desaparèixer en els pròxims deu anys.
És cert que no hi ha cap regió costanera que no estigui amenaçada pels riscos que comporta l'excés d'urbanització i d'infraestructures, la contaminació, les barreres artificials i els desviaments dels llits fluvials, entre d'altres, però la costa catalana és una de les més exposades a aquests riscs. Aquestes actuacions han provocat el retrocés i la pèrdua de les platges, i, amb elles, la seva funció de barrera protectora, cosa que suposa un risc per a milions de persones residents al litoral. Malgrat que la situació és greu a tot el territori, la costa del Maresme és una de les que està en estat més crític, on les platges gairebé desapareixen a l'hivern. De tots els casos que existeixen, el de la platja de Montgat és el més greu, on ha desaparegut el 90% de la sorra.
Si baixem cap al Delta de l'Ebre, la situació no millora. L'erosió i la subsidència (enfonsament del sòl) ja hi causaven danys, però ara, els temporals i la pujada del nivell del mar fan desaparèixer les platges quilomètriques. En els darrers quinze anys, ha desaparegut 1,5 km de costa. Aquest fenomen no només afecta el paisatge, sinó també les activitats que s'hi desenvolupen: els vivers de musclos han passat de produir 10 milions de tones a només 3. Greenpeace adverteix que "aquest ecosistema no sobreviurà si no aconseguim que els sediments atrapats riu amunt baixin cap al Delta".
A l'informe de Greenpeace s'hi sumen també les estimacions de la NASA, que assegura que cap a l'any 2030, la costa catalana patirà "impactes molt greus" i que, concretament la de Barcelona podria retrocedir fins a 70 metres a finals de segle. Alguns dels municipis amb més risc són: Empuriabrava, Sant Pere Pescador, Sant Martí d’Empúries, L’Estartit, Mas Pinell i Torroella de Montgrí, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar, Blanes, pel que fa a Girona; Mataró, Premià de Mar, Alella de Mar, Sant Adrià de Besòs, la Barceloneta, delta del Llobregat, Garraf i Vilanova i la Geltrú, a la província de Barcelona; i Calafell, Coma-ruga, Torredembarra, Cambrils, l'Ametlla de Mar i el delta de l’Ebre, a Tarragona.
Quines solucions hi ha?
Segons explica Greenpeace, les solucions que s'han aplicat fins ara, com les regeneracions artificials de platges i la reconstrucció de passejos marítims, ja no serveixen. L'organització assegura, però, que si aconseguíssim una reducció moderada de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, podríem evitar el 40% del retrocés de les platges d'arreu del món. Tot i això, hi ha altres alternatives a escala local que s'han d'aplicar segons les característiques de cada tram litoral en les quals han de participar tant les administracions com la ciutadania.
Quines són, doncs, aquestes solucions? La primera és aplicar polítiques ambicioses de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i normatives d'adaptació i de protecció de la costa. També cal introduir les previsions sobre el canvi climàtic en la planificació urbanística i facilitar l'expansió de les maresmes i dels aiguamolls cap a l'interior. El turisme massiu també hauria de frenar amb mesures com la limitació de vols i creuers. D'altra banda, cal evitar la construcció de barreres artificials, com els passejos marítims. Per acabar, Greenpeace recomana també Revisar les partions (la delimitació) que determinen el domini públic marítim-terrestre i recuperar les àrees inundables.