[title]
No era la primera vegada que Amyl & The Sniffers tocaven a l'escenari gran del Primavera Sound. Però així com el 2022 hi havia clapes verdes i passavolants sorpresos per la intensitat maníaca de l'actuació, ahir hi havia una multitud compacta que només obria espais per practicar la noble dansa del pogo. Això vol dir que han crescut, i molt. El concert, amb una breu introducció instrumental, va començar amb aquestes paraules. "Hola, em dic Amy i tinc una veu que vull fer servir per parlar a favor del poble de Palestina, encara que la televisió talli aquest bocí" (o quelcom similar, perquè l'accent australià és com un escocès encara més tancat!).
Només tenen dos discos, però tots els temes són pedrades, algunes d'ells amb un potencial comercial que se't clava al cap: com "Security", l'èxit amb què van obrir la nit. Aquesta cançó, una cavalcada garage-punk futurista que podria ser de Radio Birdman, defineix un aspecte de la seva personalitat: música dura i lletres tendres. "Seguretat, em deixes entrar al bar? No busco problemes, busco amor. Em deixes entrar al teu cor endurit?". L'altre, esclar, és la hipnòtica gimnàstica que desplega Amy Taylor a l'escenari, un huracà de balls kitsch, robòtics i remenament de pompis que està entre l'Iggy Pop jove i el Mick Jagger més murri.
Amb una parafernàlia mínima i un desgast físic considerable, van desplegar un rock dinàmic i angulós d'ADN pur australià: melodies i arpegiats foscos a l'estil News Christs, punk de baix percussiu amb un deix pub-rock, i un domini de deixar espais en blanc quan toca –només són un baix, una guitarra i una bateria– digne dels AC/DC bons. La cosa es va anar encenent, fins al punt que es van formar diversos remolins de 'mosh-pit' (rotllanes de gent fotent-se d'hòsties típiques de concert punk) mentre una part del públic arrufava el nas, indignat.
Van acabar amb 'Hertz', un altre temàs de turbo-rock vitalista on exigeixen que "em portis al camp, em portis a la platja, puja al seient si m'estimes, lloga'm un cotxe que vull conduir". Tendresa urbana cantada amb la mala llet de GG Allin. Van acabar amb el nou single, una celebrada "U Should Not Be Doing That", que té traces de Blondie i el hip hop guitarrer de vella escola (molt sovint, més que cantar, Taylor declama amb ritme). Som al 2024 i una grandiosa banda de rock de bar conquereix els grans espais oberts.