[title]
Barcelona està plena d’establiments emblemàtics amb més d’un segle d’història i, malgrat que en els darrers anys ens hem hagut d’acomiadar d’alguns, n’hi ha d’altres que encara continuen celebrant anys. El Bar Alegría n’és un, i aquest any celebra els seus 125 anys a la ciutat al mateix local de sempre, al número 133 del carrer del Comte Borrell. El 2019 en Tomàs Abellán se'n va fer càrrec, amb tant d'encert que el va instituir com a un dels llocs imprescindibles de tapa gastronòmica a Barcelona, amb receptes que ja han esdevingut icòniques en la tapa moderna de la ciutat.
Per celebrar aquesta efemèride –i també el més d'un lustre de Bar Alegría a càrrec d'Abellán– el restaurador publica el seu primer llibre: Las Recetas del Bar Alegría (Debate), amb 25 receptes dels plats més populars de la carta i escrit a mitges amb el periodista Toni García Ramón. El llibre inclou un pròleg a càrrec de Ferran Adrià. La família Cortés Macià va obrir el negoci l’any 1899 i des de llavors és un punt de trobada per als veïns i veïnes de l’Eixample. L'entrada de'n Tomàs Abellán no va canviar el seu caràcter de bar local per a locals, però sí que en va potenciar el voltatge gastronòmic. La carta és un clar homenatge a la cuina de Barcelona amb el mar i muntanya com a bandera. Alguns dels plats més populars del bar són, sens dubte, l’ensaladilla russa, la truita trufada, la seva torrada d’anxova i mantega fumada –popularíssim invent de la casa– i el pastís de formatge.
Un bar emblemàtic, també per la seva arquitectura
Malgrat que la seva proposta gastronòmica és la que ha revifat el Bar Alegria, la seva arquitectura i el seu disseny també han tingut molt a veure en el seu èxit. Si hi passeu per davant, segur que el podreu reconèixer pel seu antic tendal vermell amb el nom de l’establiment en unes grans lletres majúscules. El rètol actual del bar amaga un secret darrere seu: el cartell original que donava la benvinguda als clients sota el nom de “Botilleria Alegria”. Si decidiu entrar-hi, ho fareu a través d’unes portes de fusta modernistes que recreen les originals i que donen pas a l’interior, també d’estil modernista. El local també conserva un entresolat amb una barana de fusta que ofereix una vista de tota la part inferior del bar.
Si mirem enrere, però, veurem que el local no sempre ha lluït així, sinó que la majoria d’elements actuals han estat reformes dels anteriors, que es trobaven en mal estat. Un dels elements que ja no existeixen és la marquesina que cobria l’actual terrassa del bar als anys 60, una estructura que era típica de Barcelona, però que, amb els anys, pràcticament ha desaparegut. Gràcies a la seva importància pel que fa al patrimoni històric barceloní, l’establiment va entrar dins la Ruta dels Emblemàtics de Barcelona, en què Sergi Hernández, qui en va ser el propietari fins a l’any 2019, assegura que, des que es va posar al capdavant del negoci, sabia que volia un bar d’estil modernista. “Vaig encarregar la porta amb l’arc i les finestres, i després tot va anar lligat (...) hi vam donar un estil nou, però, com que el bar era molt antic, hi encaixava molt bé”, assegura Hernández.