[title]
Ja sabeu aquell vell adagi del mercat immobiliari (extensible a tots els negocis físics): location, location, location. És a dir, la localització d'un lloc és decisiva per determinar si la gent s'hi gastarà els seus calés. I si treballes bé i poses un bon grapat d'ous a la cistelleta de la qualitat-preu, tens números per triomfar (encara que no hi ha fórmula establerta... Si n'hi hagués, tots nedaríem en bitllets!).
Soc un divendres a tres quarts d'una al Txiribita (Comtes de Bell-Lloc, 118. De dt. a dj. de 19 a 22.30 h. De dv. a ds. de 12 a 23 h. Dg. de 12 a 16 h. Dl. tancat), i per entrar-hi t'has de treure el bolígraf de la jaqueta, que va deixar escrit Francisco Ibáñez. Aquest és el bar-restaurant de pintxos –en català correcte s'hauria d'escriure bar de barquetes, però Sants queda lluny del port– que acaba d'obrir el grup de Mantequerías Pirenaicas, i per variar han fet bingo. "Vam obrir a principis de gener i ja estem pensant en una segona localització", m'explica en Miquel Puchol, la cara visible d'una empresa de restauració que s'està fent gran treballant de cara als veïns, bé siguin de Gràcia (La Fonda de Pirenaicas) o de Sarrià-Sant Gervasi, amb Mantequerias Pirenaicas o la pizzeria Fidelio.
Txiribita ocupa l'immoble on hi hagué el molt estimat Sants Es Crema, que va començar com a brasa d'autor i va acabar com a bar d'entrepans (entre els millors de la ciutat) a la brasa. "La idea era fer pintxos senzills, però de bona qualitat. Vam agafar el projecte, sense saber ben bé què faríem. I quan vam entrar i vam veure la brasa vam pensar... home, alguna cosa hem de fer amb això!", exclama.
Els pintxos freds es recullen a la barra i els calents s'han de demanar. Freds: d'ensaladilla russa, de tàrtar de fuet, de pastís d'escorpora, de pebrot del piquillo farcit de brandada de bacallà, de crema de formatge gorgonzola i nous. Tots a 2,50 €. Calents, a 2,80 €: de croqueta de xistorra i mel, de croqueta de pernil ibèric i pollastre, de xistorra navarresa a la brasa, de botifarró de Burgos a la brasa, d'hamburgueseta amb crema d'Idiazabal, de llagostí a la brasa i de filet a la brasa (aquests darrers, amb un suplement d'1,40 €).
Són pintxos senzills i ben executats, no venem cap fantasía
"És un producte senzill i bon, ben executat, no venem cap fantasia", assegura Puchol. I ho corroboro. Són mossegades directes i potents, ben fetes, i en una ciutat on els bons bars de pintxos estan concentrats quasi tots a l'eix Gòtic-Born –a càrrec de Sagardi– i Maitea regna en solitari a l'Eixample, Sants ha acollit el Txiribita amb els braços oberts: "Entre setmana, la gent baixa aquí a les set i torna a casa ben sopada a les vuit", explica Puchol (amics madrilenys, no és que no sortim mai, és que ens agrada sopar aviat).
Hi ha la possibilitat de demanar racions –per compartir, o no– com unes tremendes mandonguilles amb patates amb salsa biscaïna o una cua de bou amb parmentier d'allò més bona. I també, esclar, el pintxo de truita de patates (diferent del de Mantequerías, " aquí és com m'agrada a mi", puntualitza Puchol.
Un xic més fet i amb molta ceba dolça, també mereix una visita). I surts ben ple per un tiquet de vint euros justos: devores tres o quatre pintxos i comparteixes una ració, i alegria. "Per 35 euros, ja sortiries arrossegant-te", riu. Però sigueu moderats, que el Txiribita promet ser un bar d'ús habitual i val la pena tornar-hi força vegades.
NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona