[title]
La música existeix des de fa milers d’anys, el que significa que els instruments també. Hi ha constància de tallers de Barcelona on feien instruments artesanals meravellosos per poder tocar tota mena de composicions, i ara el Museu de la Música n’ha recuperat un de molt valuós. L’equipament ha anunciat la recuperació d’un violí del lutier francès Nicolas Duclos que es va construir a Barcelona a mitjans del segle XVIII i que actualment es troba en perfectes condicions, es pot tocar i disposa d’un certificat d’autenticitat acreditat pel lutier John Dilworth. Si us esteu preguntant per què Duclos tenia un violí fet a Barcelona, és perquè el lutier es va establir a la ciutat des del 1740 fins al 1775. Cal remarcar que va ser deixeble d’Antonio Stradivari.
Segons ha explicat l’entitat, el Museu de la Música va comprar el violí abans que entrés en una subhasta i fos venut a algú privat. Malgrat que finalment va adquirir-lo, la negociació amb la venedora, una propietària d’un taller i botiga de violins al Regne Unit, va durar més d’un any. Va ser ella qui va contactar amb els responsables del Museu per preguntar-los si estaven interessats a adquirir la peça després d’assabentar-se que l’entitat ja tenia exposats tres instruments del mateix constructor en una col·lecció de més de 2.500 instruments. Les altres tres peces que custodia el Museu són una viola d’amor, un violí i un violoncel, que, tot i poder-se admirar a les vitrines de l’exposició permanent, són impracticables.
Precisament el fet d’encara poder tocar-lo és el que fa que el nou violí sigui més valuós: "El gran valor del violí recuperat és que, més enllà d'haver estat construït a Barcelona, se'n pot fer un ús musical", explica Marisa Ruiz, cap de col·leccions i documentació del Museu. El director de la institució, Jordi Alomar, també ha remarcat l'"excepcionalitat" d'aquesta adquisició pel fet que, normalment, el Museu de la Música incorpora noves peces a la seva col·lecció "a partir de donacions, no de compres".
Llavors, el violí ja es pot veure?
Bé, tot i que l’instrument ja està en mans dels professionals del Museu de la Música, encara haureu d’esperar una mica per poder visitar-lo a l’exposició. Abans d’incorporar-lo a la col·lecció de l’entitat, el violí ha de passar una quarantena d’un mes sense oxigen –un procés conegut com a anòxia– per poder eliminar qualsevol microorganisme que pugui fer malbé la fusta. Aquest procediment, però, no és especial per a aquesta peça en concret, sinó que és habitual dins el protocol de la majoria dels museus internacionals i serveix per preservar l’estat de les peces i evitar possibles contagis als altres instruments de l’exposició. Això sí, un cop acabi aquest procés d’aïllament, el violí passarà pel també habitual registre i catalogació, el recull de l’estat i la introducció al catàleg d’instruments del Museu de la Música i al Caticat, el Catàleg d’Instruments de Catalunya.
