[title]
Que els arbres són essencials per la supervivència del planeta queda clar, i en els darrers anys les seves funcions ecològiques, culturals, econòmiques i simbòliques, entre moltes altres, s’han defensat encara més. Davant de polítiques negacionistes del canvi climàtic, governs i entitats d’arreu del món han impulsat lleis i iniciatives que protegeixen el medi ambient, inclosos els arbres. La Generalitat de Catalunya és un d’aquests governs i ja fa anys que distingeix alguns arbres i arbredes del país amb el distintiu d’arbre monumental, per donar-los protecció legal.
Ara, un arbre a tocar de Barcelona s’acaba d’afegir a la llista de la Generalitat, que ha declarat el pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès com a arbre monumental de Catalunya. Aquest distintiu reconeix el valor monumental, històric i científic de determinats exemplars d’espècies arbòries, i ara el pi d’en Xandri també n’és una. “Ara el pi d’en Xandri no només és un símbol de Sant Cugat, sinó un símbol de tot Catalunya”, ha celebrat l’alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, que ha definit aquest dilluns com un dia “històric”. Aquest, però, no és el primer reconeixement que rep l’arbre centenari, sinó que el distintiu arriba 30 anys després que ja fos declarat arbre d’interès local i comarcal.
Un quart de segle de vida
Dels 7.604 arbres dels boscos de Catalunya que va analitzar el Sistema d’Informació dels Boscos de Catalunya, només 15 passaven dels 200 anys. Malgrat que l’estudi no inclou tots els arbres del país, sí que mostra que trobar arbres amb més de dos segles de vida és un fet extraordinari a Catalunya, i el pi d’en Xandri n’és un. L’arbre es va plantar l’any 1774 per delimitar les terres d’una nissaga del municipi, un significat que ha evolucionat fins a convertir-se en un símbol de la lluita per la preservació de l’entorn natural de la Torre Negra. Aquest simbolisme, però, va prendre una importància especial a partir del 1997, quan algú va intentar –sense èxit– tallar-lo i cremar-lo. Malgrat que l’arbre va sobreviure, va patir greus ferides de les quals encara es recupera.
Des d’aquell moment, els tècnics forestals el revisen anualment per avaluar-ne la salut, a més d’haver-li fet operacions de bionutrició perquè l'arbre regenerés els teixits de manera natural i aconseguís tancar les ferides. Malgrat la seva història, el pi va celebrar el 250è aniversari de la seva germinació el 2024 i actualment fa uns 23 metres d’alt i 3,20 metres de diàmetre de tronc. La seva forma també el fa peculiar: té una capçada d’uns 21 metres d’ample amb una branca que va quedar aïllada de la resta després de la nevada del 1962. Si tot avança com fins ara, aquestes espècies poden arribar a viure més de 400 anys, així que podem dir que el pi d’en Xandri es troba només en la meitat de la seva vida.