[title]
Des de fa mig segle, cada 8 de març els carrers s’omplen d’activitats reivindicatives per commemorar el Dia Internacional de les Dones. La lluita feminista ha anat canviant, igual que la societat, però encara hi ha moltes formes de discriminació que afecten les dones i per les quals milers de persones surten al carrer amb crits de “la revolució serà feminista o no serà!”. Una d’aquestes formes de discriminació cap a les dones és la bretxa salarial, una problemàtica que, malgrat que s’ha reduït amb el pas dels anys –almenys a la Unió Europea (UE)–, encara és molt present en la nostra societat.
Segons les darreres dades de l’oficina estadística europea Eurostat del 2023, les dones cobren un 12% menys que els homes a la Unió Europea, una xifra que es troba 0,7 punts per sota de la del 2022. Si ens fixem en el cas d’Espanya, però, els resultats no són positius, ja que, entre el 2022 i el 2023, l’estadística ha empitjorat. Segons l’Eurostat, la bretxa salarial el 2022 era d’un 8,7%, una xifra que ha augmentat mig punt, fins al 9,2% del 2023. Malgrat aquestes dades preocupants, Espanya és un dels països amb una bretxa salarial més baixa de la UE i continua per sota de la mitjana de la UE, que és del 12%.
Pel que fa a Unió Europea, els ingressos bruts per hora de les dones van ser un 12% inferiors de mitjana que els dels homes durant el 2023, un percentatge que augmenta fins al 12,3% si tenim en compte tota la zona euro. Això, doncs, representa una reducció de la bretxa salarial de gairebé un punt respecte del 2022, del 12,7% al 12%, tot i que, com s’ha vist en el cas d’Espanya, hi ha alguns països on la situació ha empitjorat. Si ens fixem en els dos extrems, Letònia és el país de la UE amb més bretxa salarial, amb un 19% de diferència de sou entre homes i dones a favor dels primers. En canvi, Luxemburg és l’únic estat membre on són les dones les que cobren més que els homes, un 0,9% més per sobre.
Desigualtats dins les mateixes dones
La bretxa salarial afecta les dones, però no a totes de la mateixa manera. En termes generals, la desigualtat general és molt inferior entre els joves que acaben d’entrar al mercat laboral, una situació que empitjora a mesura que analitzem un rang d’edat més gran, tot i que cada país té uns patrons diferents. La bretxa salarial “podria augmentar amb l’edat com a resultat de les interrupcions de carrera que les dones poden experimentar durant la seva vida laboral”, assenyala l’oficina estadística europea. Aquesta afirmació ha estat contrastada per entitats com la UGT, que exposa en el seu darrer informe sobre la bretxa salarial a Catalunya que aquesta “es dispara” a partir dels 35 anys tenint en compte el salari brut anual: del 10,4% en dones de 19 a 25 anys, al 18,9% en dones de 35 als 44 anys.
A més del factor de la maternitat, l’Eurostat també va demostrar que hi ha més desigualtat salarial entre homes i dones en el sector privat que en el públic, excepte a Hongria i Eslovènia. Segons apunten els professionals, “això podria deure’s al fet que en la majoria dels països els salaris del sector públic són determinats per taules salarials transparents que s’apliquen de la mateixa manera a homes i dones”, apunten.