[title]
Tot i que encara hi ha molta feina per fer, en els últims 15 anys hi ha una lenta però progressiva feminització d'espais abans conquistats només per a homes. La presència equitativa de dones en la política ja és una cosa més que consolidada, tot i que els alts estaments com les conselleries o les presidències segueixen monopolitzades per homes. El món de la cuina, l'aparador televisiu, les protagonistes femenines en les sèries i pel·lícules, la poca presència de dones en les ciències i la investigació... i les carrers? Ens hem parat a pensar quin nombre d'homes, en comparació amb el de les dones, protagonitzen els noms dels carrers de Barcelona? I com una "simple" qüestió del nomenclàtor pot arribar a significar per una nena que visqui en aquell carrer?
Les ciutats, per ser igualitàries, també han de portar nom de dones, en el sentit figurat i literal. És per aquest motiu que la Ponència del Nomenclàtor de Barcelona ha donat llum verda a un canvi de nom i cinc denominacions noves en "memòria i reconeixement de dones de l'activisme veïnal i polític el moviment obrer, la cultura, i defensores dels drets de les dones." Un pas més en l'objectiu de feminitzar una ciutat que en èpoques passades va prioritzar noms masculins o, com el cas de l'Eixample, nom de ciutats com Sardenya, Còrsega o París. "Un dels deutes que té la ciutat és canviar noms i posar-los de dones per reflectir com és la nostra societat" explicava a Betevé Jordi Rabassa, regidora de Memòria Democràtica de la ciutat.
✊👩💭 Reivindiquem la memòria de sis dones barcelonines amb la inclusió dels seus noms al nomenclàtor de la ciutat 📍.
— Ajuntament de BCN (@bcn_ajuntament) September 20, 2020
💬👩👩👧👦 La seva història mereix ser recordada perquè el seu llegat és de tots i totes.
🔎👇 Coneix-les: pic.twitter.com/z3t6A9Ti39
Quins carrers portaran nom de dona?
- Emília Llorca Martín (abans carrer de l'Almirall Aixada - Barceloneta)
- Conxa Pérez Collado (confluència de carrer Tamarit i Comte Borrell - Eixample)
- Consol Casals i Genover (dins del Parc Güell - Gràcia)
- Teresa Bornat i Fabra (cantonada amb el passeig Torras i Bages, just davant del carrer Víctor Colomer -Sant Andreu)
- Isabel Domínguez Paniagua (Sant Andreu)
- Irena Sendler (entre el carrer Àlaba i els Jardins d'Elisava - Sant Martí)
Qui és qui?
Emília Llorca Martín / Es tracta de l'únic rebateig en aquest procés de feminització, la resta són espais que encara no tenien nom. En aquest cas l'activista veïnal Emília Llorca ocuparia el lloc un tinent general de les galeres de l'emperador Carles I durant el segle XVI.
Plaça Conxa Pérez Collado / històrica sindicalista de la CNT i feminista, durant la Guerra Civil es va implicar en la defensa de la República. Passada la guerra va fugir al camp de concentració d'Argelès i al 42 va tornar a Barcelona per estar al capdavant d'una parada als Encants del Mercat de Sant Antoni, on amagava companys i material clandestí.
Mirador de Consol Casals i Genover / Destacada activista feminista, comunista, ecologista i pacifista. Va participar en campanyes contra l'OTAN i les guerres de Bòsnia i el Golf, durant molts anys va militar en organitzacions independentistes d'esquerres.
Carrer de Teresa Boronat i Fabra / Destacada actriu i ballarina de la primera meitat del segle XX. Nascuda a Sant Andreu, va poder-se formar al Gran Teatre del Liceu i, durant la Guerra Civil, va posicionar-se a favor de la República, fet que la va obligar a exiliar-se.
Jardins d'Isabel Domínguez Panaigua / veïna del barri Bon Pastor i procedent de Salamanca, l'Isabel va lluitar sempre per millorar les condicions de vida de les seves veïnes. Activista sindical clandestina, va passar per presons de dones durant el franquisme, el 1976 va participar en la creació de l’Associació Catalana de la Dona.
Carrer d'Irena Sendler / infermera polonesa que durant l’ocupació nazi en la Segona Guerra Mundial va aconseguir treure del gueto jueu milers d’infants, salvant-los de l’Holocaust, a qui proveïa de documentació falsa i refugi.
Quan llegirem aquests noms en les plaques? Doncs de moment aquesta és una proposta i tràmit favorable per part de la Ponència del Nomenclàtor, òrgan de l'Ajuntament de Barcelona. És un pas imprescindible però no el definitiu, ja que abans cal l'aprovació del consell plenari dels districtes afectats i un decret de l'alcaldia. En tot cas, és un pas molt important per revertir un nomenclàtor monopolitzat per nom d'homes i els pocs que hi ha de dones, estan relacionades l'església o l'aristocràcia.