[title]
Els premis Time Out Cultura 2024 ja tenen guanyadors i guanyadores! Aquest dilluns 11 de novembre, el Time Out Market Barcelona ha acollit la gala de lliurament de la 14a edició dels premis que celebren el bo i millor de la producció cultural barcelonina, amb representació del teatre, de la dansa, la literatura, el cinema, l'art i la música, així com dels festivals, esdeveniments i espais que han marcat la diferència a la ciutat durant els últims dotze mesos.
500 assistents han gaudit de la gala presentada per Pitita Queen, de l'actuació de Ouineta, del menú degustació Michelin dels xefs del Time Out Market Jordi Artal, Fran López, Lena Maria Grané & Ricki Smith amb postres de Bubó, i del final de festa amb DJ HAL 9000 (una molt bona mostra del que us trobareu si visiteu el Market).
En aquesta ocasió, el jurat l'han format Anna Cerdà (gestora cultural i actual directora de la sala Paral·lel 62), Júlia Bertran (periodista cultural del 3Cat), Andreu Gomila (escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques col·laborador de Time Out), Glòria Rius (directora de negoci de la Fundació Joan Miró i professora del Màster de Gestió Cultural de la UOC), Coloma Serra (directora de comunicació de Barcelona Capital Nàutica), i quatre editors de Time Out Barcelona: Borja Duñó, Eugènia Güell, Rita Roig i María José Gómez; i ha estat presidit per Eduard Voltas (director general d'estratègia de Time Out per Espanya i França).
A continuació, tots els guanyadors i guanyadores:
Millor creador o creadora
Victoria Szpunberg ha sigut la mereixedora del premi a Millor creadora no perquè porti una bona ratxa, sinó perquè és una dramaturga i directora teatral excepcional. Perquè a les seves últimes obres –'Mal de coraçon', 'El pes d'un cos' i 'L'imperatiu categòric'– situa els personatges en situacions crítiques, amb una mirada molt oberta i incisiva al món contemporani. Szpunberg competia amb l'escriptora Eva Baltasar, autora de la primera obra en català finalista del International Booker Prize amb històries que posen les dones al centre, estan escrites amb un llenguatge poètic captivador; i amb la ballarina i coreògrafa Núria Guiu per la seva feina a ‘Supermèdium’, una història ballada de la dansa mateixa que creava ponts intergeneracionals, amb grans dosis d’humor i una energia indestructible.
Millor obra
'Casa en flames', de Dani de la Orden, ha merescut el Premi a millor obra, i no només perquè ha estat un fenomen (ja és la pel·lícula més vista en català a Catalunya), sinó perquè amb un desplegament de protagonistes memorables –Vilarasau, Segura, Auquer, Rodríguez Soto…–, el guió funciona com un engranatge perfecte i ens ha fet petar de riure. 'Casa amb flames' competia amb 'Balla la masurca!' el primer disc en solitari de Guillem Gisbert, un compendi de cançons farcides d’idees líriques i musicals que desafien constantment l’oient; i amb 'La nit ovípara', de Maria Sevilla Paris, un poemari lovecraftià dens, valent i transgressor que ens atordeix amb la força de les paraules.
Projecte més innovador
El Festival BOCA, perquè és un festival creat per i per a joves de 14 a 19 anys que defensa la diversitat, la igualtat i l’accés a la cultura des de la connexió amb la música i el poder transformador de la presencialitat. Ells mateixos decideixen i protagonitzen l’oferta cultural, amb el suport i la mentorització de NouPOP, el CCCB i professionals de la indústria musical. Competia amb Racoon Projects, un projecte petit però exigent de la comissària Margot Cuevas, que volia allunyar-se de les galeries comercials per teixir relacions fructíferes amb els creadors; i 'Memòries sintètiques' de Domestic Data Streamers, una oficina oberta a tothom que va crear imatges amb intel·ligència artificial dels records que els ciutadans explicaven.
Millor esdeveniment o festival
L'Oyofe Festival ha estat el guanyador perquè pocs esdeveniments desprenen el bon rotllo i alegria de l’Oyofe, una trobada participativa amb seu a Barcelona que gira al voltant dels diversos estils de dansa africana i que aplega centenars de persones d’arreu del món atretes per l’estimulant batec de la cultura i la música del continent. Competia amb Manifesta 15 Barcelona Metropolitana, la biennal nòmada europea d’art contemporani que ha omplert Barcelona i onze municipis més amb propostes artístiques, obrint nous espais a la ciutadania; i Ràdio Pati, que demostra que per fer un festival de nivell professional, i que a més té un impacte en la recerca contra la metàstasi, només cal música i amistat.
Millor exposició
La guanyadora és 'Miró-Picasso', al Museu Picasso i la Fundació Miró, perquè gràcies a que el 1921 Miró va visitar l’estudi de Picasso a París amb una ensaïmada sota el braç, les seves trajectòries es van anar entrellaçant i d’aquí en va sortir aquesta exposició dual en aquests dos grans temples de l’art que van dur a casa nostra obres d’art icòniques provinents d’arreu del món perquè les contempléssim. Competia amb 'Suzanne Valadon', una mostra del MNAC que ens ha descobert una artista que pintava amb traços moderns, colors vius i una mirada singular els temes de moda a finals del segle XIX i principis del XX; i 'Núria Feliu al Palau (Robert)', el gran homenatge que Núria Feliu mereixia en forma d'exposició, comissariada per Òscar Dalmau i amb guió de Julià Guillamon.
Millor espectacle
'De l’amistat', de Las Huecas, col·lectiu al qual vam decidir seguir la pista amb 'Aquelles que no han de morir' i que han confirmat que són una de les companyies més inspirades de l’escena actual. L’obra és un buldòzer que et sacseja per la força d’un imaginari i un humor literalment extraordinaris. Competien amb 'El día del Watusi', d'Iván Morales, que va copsar l’ànima de la trilogia de Francisco Casavella i va superar amb escreix les expectatives; i 'Orgia', d’Hèctor Parra amb Calixto Bieito, que és una impactant òpera que neix a partir de la tragèdia de Pier Paolo Pasolini que va colpir el públic del Gran Teatre del Liceu.
Millor iniciativa cultural social
enCantados, per contribuir a fer la cultura més accessible. Gràcies a enCantados, que ha interpretat en llengua de signes concerts de The Tyets, Aitana, Coldplay i Taylor Swift, entre molts altres, les persones sordes poden viure una experiència musical, i recordem que la música no només s'escolta, sinó que també es veu i se sent. Competien amb l'Irídia Fest, que uneix la cultura amb la defensa dels drets humans i que, malgrat la gravetat dels temes que aborden cada dia, ens diu que deixar de banda l’alegria ja seria una derrota; i 'Màquines del temps', en què 170 persones que es troben a la presó van participar en aquesta mostra del Santa Mònica. L’artista Antoni Hervàs, durant deu mesos, va visitar centres penitenciaris per teixir relacions creatives i afectives amb els interns. El resultat és una exposició que reflexiona sobre la percepció del temps a la presó, la situació de tancament i la vulnerabilitat acumulada dels reclusos.
Millor artista emergent
Mabel Olea, perquè quan aquesta coreògrafa, performer i ballarina es mou, no pots parar de mirar-la: explora els límits del cos amb torsions que són gairebé de ciència-ficció. Com un camaleó, Olea es fa seu cada projecte i hi deixa empremta: ha treballat amb els Javis i Rigoberta Bandini i s’ha lluït tant a la televisió com a l’escenari. Competia amb La Moukhles & Sentís, companyia formada per Miriam Moukhles i Joan Sentís que, amb 'Nodi: de gossos i malditos’, es va convertir en un dels fenòmens de la temporada; i amb una nominació ex aequo per Electro Ma Non Troppo i Gregotechno, dos projectes musicals que sorprenen i equilibren la desimboltura amb el respecte a tradicions musicals (el barroc i el cant gregorià, respectivament) que demostren que el ‘fandom’ jove és més divers i curiós del que ens pensem.
Obertura de l’any
El Molino, perquè el fet que reobri un espai tan emblemàtic per a Barcelona ja és una notícia excel·lent i més amb un projecte tan engrescador com el que proposa el Cruïlla, amb Victor Partido com a director: una experiència de proximitat amb la música (tocada) en primeríssim pla, amb un so i un tracte a l'espectador excel·lents i el jazz i altres músiques singulars com a far. Competia amb la sala d’art contemporani de la galeria Mayoral, una aposta optimista i exigent que ens permet anar de Miró o Tàpies fins als artistes que creen des del nostre present; i amb la Llibreria Sonora, un projecte humil, però molt valuós on la música pop i rock s’explica a través de la tinta i el paper dels llibres que omplen les prestatgeries.
Premi Time Out a la trajectòria
Mari Chordà, perquè ni tan sols les paraules 'artista', 'activista' i 'poeta' fan justícia a una trajectòria que, com el títol del seu poemari de 1976, és “moltes altres coses”. El títol l’ha heretat l’exposició que el MACBA li ha dedicat aquest any: un homenatge (o, com diria ella, donatge) en vida per una creadora excepcional, enèrgica i incansable. Des d’Amposta, les Primeres Jornades Catalanes de la Dona i el Bar-Biblioteca La Sal, Mari Chordà va lluitar per la cultura catalana. Per ella, no hi havia cap diferència entre manifestar-se, anar al bar, pintar un quadre o escriure un poema. Per això, cal entendre la seva obra i la seva vida com un tot indissociable.