[title]
L'any passat l'Agència de Salut Pública de Barcelona (agspb) ja va advertir que els alts nivells de contaminació que pateix la ciutat són els culpables d'un miler de defuncions l'any i centenars d'asmàtics i malalts de càncer de pulmó. Ara és l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que posa el crit al cel amb els resultats d'un estudi que analitza per primer cop la mortalitat associada a la contaminació de més de 1.000 ciutats europees. Les xifres que s'extreuen del treball són més que alarmants, ja que segons aquest estudi si totes les ciutats analitzades complissin amb els nivells de NO2 (majoritariament vehicle rodat) recomanats per la OMS (10 µg/m³ par PM2.5 i 40 µg/m³ par NO2), es podrien evitar més de 50.000 i 900 morts prematures cada any.
Barcelona es troba al capdamunt d'un rànquing que demostra que, sense cap mena de dubte, la contaminació que respirem és una de les altres grans pandèmies del segle XXI. Ara mateix la nostra ciutat emet una mitja de 38,9 µg/m3 de NO2 de mitja anual, un valor que segons l'estudi és el culpable de 1.379 morts que es podrien evitar amb nivells de pol·lució 4 cops més baixos. L'àrea metropolitana de Madrid encapçala el rànquing amb unes conclusions esfereïdores: un 7% de totes les morts naturals que es van notificar en l'últim any, les va provocar la contaminació.
París, Milà, Amberes o Mollet del Vallès també es troben al capdamunt d'una llista que certifica el greu problema de salut pública que provoca la concentració excessiva de vehicles privats a les grans urbs d'Europa. Els països amb menys mortalitat atribuïble a la contaminació per NO2 es troben a països escandinaus com Noruega, Finlàndia o Suècia.
L'estudi apunta que el 84% dels europeus ens exposem a nivells superiors dels que recomana la OMS i que assolir-los evitaria centenars de milers de morts i malalties cròniques com l'asma, ictus, infarts o càncers de pulmons. Un dels autors de l'estudi, en Mark Nieuwenhuijsen, suggereix que "la legislació europea actual no protegeix suficient la salut de les persones, de manera que els límits màxims permesos de NO2 i PM2,5 haurien de ser revisats".
2020, l'any que vam respirar millor
Un dels pocs efectes positius que ens ha deixat la crisi sanitària més greu dels últims 100 anys és la millora de la qualitat de l'aire. Barcelona ha registrat un 28% menys de partícules contaminants, un mínim històric que es deu a la reducció de la mobilitat i el tràfic per dins la ciutat. Concretament s'han registrat els nivells més baixos des que es registren i inclús es va aconseguir complir amb els màxims recomanats per la OMS.
Aquestes dades les ha presentat l'Anuari de Contaminació de Barcelona 2020, el qual celebra els efectes positius de la pandèmia pel que fa a la qualitat de l'aire però es manté prudent, ja que assegura que és "fruit de l'excepcionalitat de les mesures contra la covid-19". El 2021 confirmarà si es tracta de canvis puntuals o han arribat per quedar-se, a l'igual que també es començaran a veure els efectes de la Zona de Baixes Emissions, en actiu des de finals de l'any passat:
