[title]
Bodega Marieta (Badajoz, 36) es troba a la zona tranquil·la del Poblenou, a la cantonada del carrer Badajoz amb el passatge Mas de Roda, i té una terrasseta que convida a quedar-s'hi hores i hores. Obre a la tarda i al vespre, de dimarts a dissabte. Es pot comprar una bona ampolla de vi per emportar-se a casa o quedar-se a gaudir d'una copeta, picar alguna cosa o sopar. Ofereixen cuina catalana amb alguna coseta mexicana.
La propietària, la Carmen Costa, és chilanga –nascuda a Ciutat de Mèxic– i va arribar a Barcelona ja fa unes quantes dècades gràcies a un doctorat en antropologia. El seu primer negoci va ser el bar cultural La Valentina, al Gòtic, fins que una pujada abusiva del lloguer la va obligar a tancar. Després es va fer càrrec de la botiga de vins Alaparra, al carrer Pujades. Després d'una altra pujada de lloguer inassumible, va obrir Bodega Marieta fa menys d'un any.
La cuina catalana corre per les venes de la Carmen gràcies als seus avis. Ell, Dalmau Costa, originari del Port de la Selva, va ser un destacat membre d'ERC, cap de cerimonial del Parlament i la Generalitat durant la Guerra Civil i persona de confiança de Macià, Companys i Tarradellas. Ella, Emma Alonso, era una actriu barcelonina molt coneguda a l'escena teatral catalana.
Exiliats a Ciutat de Mèxic, en Dalmau es va convertir en un dels restauradors més influents del país, famós per introduir l'alta cuina francesa als seus tres exclusius restaurants: Ambassadeurs, La Cava i El Lago, llocs de trobada de les elits nacionals i internacionals. Diego Rivera, Cantinflas, Nixon, De Gaulle, els Kennedy, els Ducs de Windsor, Orson Welles, Ava Gardner, John Wayne i André Malraux van passar per les seves taules.
"A casa, les festivitats se celebraven amb plats tradicionals catalans que cuinava la meva àvia. Per Nadal, sopa de galets i carn d’olla. Per Sant Esteve, canelons. Per Setmana Santa, esqueixada i empedrat. Per a mi, aquestes receptes són records, emocions i sobretot, identitat", ens explica la Carmen. Fa temps que pensava a obrir un local que oferís gastronomia catalana en un barri cada cop més gentrificat, on és més fàcil trobar sushi que botifarra amb mongetes. El va batejar Marieta en honor a la revolucionària mexicana i també a La Marieta de l’ull viu, la cançó que li cantava la seva àvia quan era petita.
"No busquem l'estrella Michelin. Treballem amb producte de proximitat i qualitat, cuinem amb cura i respectem les temporades, per això la carta canvia cada dos o tres mesos", explica. Un dels plats més celebrats des de l'obertura és el caneló de pollastre, que acaba de ser reemplaçat per un d'ànec. I el més exitós de l'hivern són, sens dubte, les carxofes confitades i fregides. Tastem tots dos plats i, efectivament, l’esforç es nota en cada mossegada.
El farcit del caneló és generós i sucós, i la beixamel, cremosa i irresistible. El cruixent de les carxofes gairebé ens fa delirar de felicitat. Continuem amb la galta de vedella al vi negre, melositat càrnia i intensitat salsera, i acabem el festí amb el sucós pollastre amb mole, que té gust de llar. La carta es divideix en aperitius i entrants, taules d'embotits i formatges, amanides i plats de fogons, amb preus que oscil·len entre els 8 i els 23 euros.
La Carmen va començar a interessar-se pel vi quan gestionava La Valentina. Com diu la seva filla, des d’aleshores només beu aigua, vi i tequila. Durant la seva etapa a Alaparra, es va dedicar a estudiar a fons el món de Bacus, va llegir centenars de llibres i fitxes tècniques a l'autobús cap a la feina. També va aprendre molt dels comercials del sector i dels seus amics cuiners i sommeliers.
La nostra clientela no troba a faltar el vi natural, i la major part del vi tradicional es fa amb mínima intervenció
Tot i haver-hi algunes ampolles interessants del Bierzo, La Rioja i Ribera del Duero, el que més té i ven és vi català, cosa que li encanta. "A Catalunya cal beure català. Un verdejo? No, si us plau! Cava de la Rioja? Una falta de respecte!". A Poblenou, la pregunta és inevitable: i vins naturals? "A Alaparra en tenia un parell d'ampolles, perquè de vegades algú en demanava. Però aquí a Marieta, ja no en serveixo. La clientela no els troba a faltar. A més, avui dia, a molts dels vins tradicionals se'ls ha reduït la intervenció al mínim". La passió que sent pel vi és contagiosa: "Vull que els meus clients el gaudeixin més enllà de les modes i les etiquetes. Evito inflar els preus perquè es puguin prendre una segona ampolla sense haver de demanar un crèdit".
És un descans saber que, al barri amb els lloguers més cars d'Espanya, ple de startups que no garanteixen salaris justos ni condicions laborals dignes, tech bros que aspiren a ser el pròxim Elon Musk, especuladors immobiliaris sense escrúpols, migrants que s’autoanomenen expats i tasses de flat white a preu de caviar Almas, encara existeixen llocs on poder gaudir d'una copa de vi i una tapeta després de la feina... i dir-ne així, i no pas afterwork.
NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona