[title]
El còmic eròtic no és un fenomen recent, els seus orígens es remunten als EUA del segle XIX, on les 'dime novels' ambientaven aventures al western americà amb alguns trets eròtics. Però no va ser fins als anys 30 que van sorgir els còmics 'pulp' eròtics com a tal per animar una mica la Gran Depressió. Es tractava de les 'Tijuana biblies' i eren representacions il·lustrades de personatges coneguts com en Popeye i Dick Tracy en situacions eròtiques i sexuals.
Cultura Underground
El còmic eròtic va seguir evolucionant al mateix ritme que la societat. O millor dit, paral·lelament, ja que des dels inicis, a aquest gènere de còmic li van sorgir molts detractors morals que el van enviar a l''underground', a l’ombra de la resta de publicacions. Aquesta posició al marge dels convencionalismes socials de l’època va permetre que el còmic eròtic servís com a plataforma per protestar i reivindicar sense embuts causes com les del col·lectiu LGTBI+, el feminisme i l'antiracisme.
La revolució sexual
Entre els anys 50 i 70, el còmic adult reflectia la revolució sexual que experimentava el món occidental, i hi incloïa temes socials, com ara la prostitució, el sexe fora del matrimoni, l’homosexualitat i l’empoderament femení. 'Barbarella' (1962) de Jean-Claude Forest i 'Valentina' (1965) de Guido Crepax són només dos exemples d’heroïnes autònomes i actives sexualment que trencaven esquemes davant el clàssic heroi masculí.
A finals de la dècada dels 60 també va començar a publicar un dels autors de còmics gais més coneguts, Tom de Finlàndia. Aquests dibuixos, que es van fer molt populars, representaven homes musculosos, com policies i llenyataires, amb grans atributs sexuals en situacions eròtiques.
El boom del còmic eròtic
Els anys 80 van representar l’alliberament sense complexos del còmic eròtic. A Espanya s’havia acabat la dictadura i aquest tipus de publicacions arribades de França i Itàlia començaven a circular lliurement. A l'estat espanyol es va començar a publicar 'El Víbora', 'La Judía Verde' i 'El Jueves'. Aquesta darrera combina la sàtira política amb algunes tires eròtiques com la coneguda 'Clara.... de noche', una treballadora sexual barcelonina que explicava les seves aventures i desventures.
Art i reivindicació
Actualment el còmic eròtic gaudeix de prestigi i és un objecte fetitxe pels amants del dibuix i l’erotisme. Artistes, com ara els italians Milo Manara i Giovanna Casotto, fan de cada publicació una petita obra d’art.
El còmic eròtic també ajuda a la normalització de la diversitat sexual, reflectint en les seves pàgines tota mena de sexualitats. Un projecte molt interessant és Sextories, un segell editorial independent que engloba gairebé 30 artistes i que publica còmics i magazins amb l’objectiu d’abordar la diversitat de pràctiques, cossos i orientacions sexuals amb una mirada positiva i alliberadora.
