[title]
"Les cuines d'alta gastronomia solen ser masculines i blanques i estar militaritzades. Quan jo hi treballava gairebé sempre era l'única dona i sempre, sempre, sempre era l'única persona negra. No hi encaixava". Buriti neix d'un profund desencant laboral de la Sara Lemos, la xef i propietària, i d'un viatge de tornada a casa seva, l'estat brasiler de Bahia, que va ser totalment revelador. "Vaig recuperar el que significava per mi el menjar abans de dedicar-m'hi professionalment i vaig veure que no tenia res a veure amb les escoles culinàries de renom ni amb l'ambició desmesurada del món de les estrelles Michelin".
La revelació va sorgir dels fogons de la mare, del rebost de l'àvia, de la palangana a vessar d'oli de 'dendê' de la senyora que ven fregits a la cantonada del carrer i dels llibres d'història afro-brasilera. Ho va tenir clar; tornaria a Barcelona per muntar un bar-restaurant que visibilitzés el Brasil menys conegut, el de les dones negres.
Buriti visibilitza el Brasil gastronòmic menys conegut, el de les dones negres
Dit i fet. Primer, va fitxar la seva mà dreta, el pastisser franco-brasiler David Ferbe. Després, va trobar el local perfecte a Poblenou (Bilbao, 18), amb llum natural a dojo i terrassa. I finalment, va seleccionar les receptes del nord-est brasiler més connectades amb la seva pròpia vida; "són plats que em posen la pell de gallina quan els elaboro, els serveixo i els explico als clients que no estan familiaritzats amb la gastronomia bahiana".
El resultat és una carta dividida en 'petiscos' (petits aperitius), platets calents, freds i postres. Els plats més celebrats són l''acarajé' (una espècie de brioix de massa de mongetes carilla, farcit de gambes, fregit en oli de palma i servit amb salsa), el 'bobozinho' (crema de mandioca, llet de coco i gambes), la 'moqueca' (estofat de peix amb llet de coco, ceba, xili, tomàquet i coriandre) i la 'feijoada' dominical (estofat de fesols negres i carn, acompanyat de farina de mandioca, arròs blanc, col i rodanxes de taronja). Als migdies de dies laborables s'ofereix per 12,90 euros el 'prato feito', l'equivalent al nostre plat del dia. Les postres, impecables; una desfilada de púdings, mousses i cremosos.
A la carta de begudes hi ha sucs de fruites tropicals (cajú, atzerola, cupuaçu), diverses caipirinyes (la clàssica i la de maracujà, les que més triomfen) i també còctels brasilers menys difosos com el 'macunaíma' (cachaça blanca, suc de llimona i Fernet Branca) o el Casi Rabo de Galo (cachaça, vermut, Cynar i selz).
La mestressa ens explica que la sociologia brasilera utilitza un terme per referir-se al sentiment d'inferioritat que sent el seu país quan es compara amb altres; el complex 'vira-lata'. Traduït al català; el complex del gos petaner. "La mirada que fem a Buriti cap a la nostra gastronomia és amorosa i respectuosa. Crec que si la comunitat brasilera de la ciutat ens ha acollit tan bé ha estat precisament perquè hem sabut transmetre l'orgull que sentim cap a la cultura d'arrel afro i indígena del Brasil".
"Hem sabut transmetre l'orgull que sentim cap a la cultura d'arrel afro i indígena del Brasil"
Ni bandera verda i groga d'ordre i progrés, ni samarretes de la selecció de futbol ni fotos del Crist Redemptor de Rio de Janeiro. Aquí les parets estan folrades amb il·lustracions d'orixàs i tapissos amb proclames d'orgull negre, i les prestatgeries van plenes d'assaigs decolonials, receptaris, bell hooks i Clarice Lispector. La Sara és el que llegeix i cuina el que l'emociona. Aneu-hi.
NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants mexicans de Barcelona