Calvin Harris inaugura el 'summer' barceloní al Primavera Sound

"Quin 'temarro', eh?", així va reaccionar el noi que em va acompanyar ballant tot el concert en escoltar els primers 'beats' de 'How deep is your love' (2015). Duia una camisa estiuenca amb tons blaus, els mateixos que l'ombra d'ulls, i que lligaven amb el color de les onades psicodèliques que predominava a les dues enormes pantalles de l'escenari, les quals reduïen a Harris a un punt gairebé imperceptible pel públic a la nit barcelonina. Un espectacle de llums que semblaven imitar les marees, potser una picada d'ullet a l'aigua blava que el va acompanyar en la seva visita al Parc del Fòrum? Ell ho va agrair amb els seus èxits, perfecte. Però això només era a la meitat del concert.

Després de passar pel Coachella a l'abril i pel Hangout Music Fest al maig, tots dos esdeveniments als Estats Units, va repetir el començament del seu xou amb la que sembla ser la seva entrada triomfal als festivals, 'Blame' (2014). 'Don't blame it on me' –sí que et donem la culpa a tu, Calvin–, per crear l'expectació com ho vas fer i allargar fins no poder més els temes que em transporten als estius de la meva adolescència. Em vaig sentir realment abraçada quan el públic va cantar a ple cor 'I need your love' (2013), no parant atenció quan només s'escoltava l'instrumental i cridant la lletra per sobre i davant els somriures emocionats que van despertar 'Outside' (2014) i 'Feel so close' (2012).

Repertori instrumental i 'covers'

La màgia va mantenir-se fins ben entrat el concert, amb 'Summer' (2015) elevant el públic al clímax. Això sí, tot i el somriure picaresc del DJ i les peticions per veure'ns i sentir-nos saltar i cantar que va cridar al micròfon amb el seu accent escocès, l'ambient que va crear a la segona meitat del concert va ser molt diferent del de la primera. Va optar per un repertori majoritàriament instrumental pur, espaiant els seus èxits cada cop més entre si a mesura que avançava la nit. Harris ja va dir en una entrevista al 'New Music Daily' d'Apple Music 1 aquest març que li venia de gust acostar-se als ritmes trance i house de finals del 90 i principis del 2000. Ho va combinar amb unes quantes 'covers' –a la de 'Seven nation army' (2008) fins i tot es va crear un pogo, esclar– i quatre temes més seus comptats. Potser aquesta fórmula funciona pel seu xou eivissenc –el podeu veure tots els divendres a l'Ushuaïa Ibiza Beach Hotel, juntament amb la llegenda del house Marc Kinchen, fins al 25 d'agost–, però a la nit barcelonina, el públic es va quedar una mica indiferent.

L'espera va ser llarga fins al seu comiat amb 'Miracle' (2023), el 'temacle' amb què culmina la seva trilogia musical amb Ellie Goulding. I sí, l'esplanada del Fòrum es va convertir en un mar de llums blanques que es van acomiadar ballant. La bona vibra que va deixar l'anomenat 'rei de l'electropop' va estar carregada, sense dubte, pels èxits nostàlgics que ens transporten a l'ambient musical de fa deu anys.

NO T'HO PERDIS: Els millors concerts de 2023 a Barcelona